Congre de les Balears

El congre de les Balears, congre roig, congre de sucre, congre dolç, congre serpeter, congre, verga (eivissenc) (Ariosoma balearicum)^[4] és un peix de la família dels còngrids i de l'ordre dels anguil·liformes.^[5]

Congre de les Balears

Ariosoma balearicum
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	194968
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Anguilliformes
Família	Congridae
Gènere	Ariosoma
Espècie	Ariosoma balearicum ((Delaroche, 1809)[1][2])
Nomenclatura
Sinònims	Ariosoma impressa (Poey, 1860) Ariosoma minor (Howell Rivero, 1934) Ariosoma somaliense (Kotthaus, 1968) Conger auratus (Costa, 1844) Conger balearicus (Delaroche, 1809) Conger cassini (Risso, 1810) Conger impressus (Poey, 1860) Congermuraena balearica (Delaroche, 1809) Congrellus balearicus (Delaroche, 1809) Congromuraena balearica (Delaroche, 1809) Congromuraena impressa (Poey, 1860) Echelus ciuciara (Rafinesque, 1810) Helmichthys diaphanus (Costa, 1844) Leptocephalus affinis (Facciolà, 1883) Leptocephalus eckmani (Strömman, 1896) Leptocephalus ekmani (Strömman, 1896) Leptocephalus inornatus (Facciolà, 1883) Leptocephalus marginatus (Kaup, 1856) Leptocephalus microphthalmus (Beebe & Tee-Van, 1928) Leptocephalus rex (Eigenmann & Kennedy, 1902) Leptocephalus taenia (Kaup, 1856) Muraena balearica (Delaroche, 1809) Muraena cassini (Risso, 1810) Ophiosoma impressus (Poey, 1860) Ophisoma acuta (Swainson, 1839) Ophisoma balearicum (Delaroche, 1809) Ophisoma impressus (Poey, 1860)[3]
Protònim	Muraena balearica

Morfologia

• La longitud total ateny els 50 cm.
• Cos serpentiforme, de llargada igual a unes set vegades la longitud del cap, més comprimit a la regió caudal que a la preanal.
• Anus un poc anterior al centre de la longitud total.
• Ulls grossos, amb l'espai interorbitari pla i molt estret.
• Comissura bucal una mica per davant de la vertical del centre de l'ull.
• Inici de l'aleta dorsal aproximadament a l'altura de la base de les pectorals.
• Dors de color ocre clar o gris groguenc, flancs amb iridescències nacrades i ventre blanc brut. Aletes dorsal i anal blanquinoses o blavenques, orlades de negre.^[6]

Alimentació

Té una dieta carnívora.^[7]

Hàbitat

És una espècie bentònica i litoral que viu sobre fons sorrencs i fangosos fins als 732 m de fondària,^[8] però normalment se'l troba entre els 20-100 m.^[9]

Distribució geogràfica

Viu a tot el Mediterrani, a l'Atlàntic intertropical oriental (des del sud de Portugal fins a Angola) i occidental (des del Canadà i Carolina del Nord -Estats Units- i el nord del Golf de Mèxic fins al nord de Sud-amèrica),^[10] i a l'oest de l'oceà Índic, incloent-hi el Mar Roig.^[11]