Unitat perifèrica d'Argòlida

Argòlida (en grec antic Ἀργολίς^{[lower-alpha 1]}) o també Argeia (ἡ Ἀργεία^{[lower-alpha 2]}) o simplement districte d'Argos era el territori dominat per la ciutat d'Argos a l'antiga Grècia. Limitava amb Fliunt, Cleones i Corint al nord; Epidaure a l'est (separat per les muntanyes Aracnaon, amb la ciutat de Lessa a la frontera); el golf Argòlic i Cinúria al sud; i Arcàdia a l'oest (separat per les muntanyes Artemision). Els dos rius del districte eren l'Inacos i l'Erasinos.

Unitat perifèrica d'Argòlida

Localització
37° 40′ N, 22° 50′ E
Estat	Grècia
Entitat territorial administrativa	administració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques
Regió	Regió del Peloponès
Capital	Nàuplia
Conté la subdivisió	Argos-Micenes Epidavros Municipality (en) Ermionida Municipality (en) Nafplio Municipality (en)
Població humana
Població	98.554 (2011) (45,75 hab./km²)
Geografia
Superfície	2.154 km²
Altitud	97 m
Limita amb	Arcàdia unitat perifèrica de Coríntia unitat perifèrica d'Illes
Dades històriques
Anterior	Argolida Prefecture (en)
Creació	2011
Identificador descriptiu
Codi postal	21x xx
Prefix telefònic	275x
ISO 3166-2	GR-11

Actualment forma la unitat perifèrica d'Argòlida (en grec Νομός Αργολίδας), que fins a l'1 de gener del 2011 era una de les 51 prefectures de Grècia.

Inicialment la formaven diverses ciutats independents, les principals eren Micenes, uns 10 km al nord d'Argos, i Tirint (Tiryns) uns 8 km al sud-est, però a la guerra del Peloponès ja apareix tot el districte sotmès per Argos.

Les ciutats del districte eren:

• Micenes
• Cleones
• Ènoe
• Lirceia
• Ornea
• Cencrea
• Hísies
• Lerna
• Genesion
• Apobathmi
• Tirea
• Temenion
• Tirint
• Nàuplia
• Àsine
• Trezè
• Midea
• Herèon (Temple d'Hera)^[1]

Notes

1. Segons Heròdot
2. Segons Tucídides i Estrabó

Referències

1. Smith, William (ed.). «Argos». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 15 juny 2021].

Vegeu també

• Anaxícrates