Arctins
subfamília de lepidòpters From Wikipedia, the free encyclopedia
subfamília de lepidòpters From Wikipedia, the free encyclopedia
Els arctins (Arctiinae) són una subfamília de lepidòpters ditrisis de la família dels erèbids (Erebidae). Va ser considerada una família durant dècades, amb el nom d'Arctiidae.
 |
Aquest article tracta sobre papallona nocturna. Vegeu-ne altres significats a «Arctinos de Milet». |
Arctiinae  | |
|---|---|
 Arctia caja | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Erebidae |
| Subfamília | Arctiinae Leach, 1815 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Arctiidae
|
Arctiinae és una subfamília gran i diversa, amb unes 11.000 espècies que es troben per tot el món, incloent 6.000 espècies neotropicals.[1] Aquest grup inclou els grups coneguts comunament com a àrctids, que en general tenen colors brillants. Moltes espècies tenen erugues "peludes" que es coneixen popularment com ossos llanuts o cucs llanuts. El nom científic es refereix a això (gr. Αρκτος = un os).
La subfamília Arctiinae va ser descrita pel zoòleg britànic William Elford Leach el 1815, sota el nom inicial d'Arctides.
La subfamília Arctiinae es va classificar prèviament com la família Arctiidae de la superfamilia Noctuoidea i és un grup monofilètic.[2] Estudis filogenètics recents han demostrat que el grup està més estretament relacionat amb les espècies d'Herminiinae i Aganainae, que són subfamílies de la família Erebidae.[3] La vella família Arctiidae en el seu conjunt han estat reclassificada per representar aquesta relació i s'ha reduït al nivell de subfamília amb el nom d'Arctiinae dins la família Erebidae. Les subfamílies i tribus d'Arctiidae es van reduir a tribus i subtribus, respectivament, d'aquesta nova Arctiinae per preservar l'estructura interna del grup.[4]
| Categoria del tàxon | Antiga classificació | Actual classificació |
|---|---|---|
| Superfamília | Noctuoidea | Noctuoidea |
| Família | Arctiidae | Erebidae |
| Subfamília | Arctiinae, Lithosiinae, Syntominae | Arctiinae |
| Tribu | Arctiini, Ctenuchini, Eudesmiini, Lithosiini, etc. | Arctiini, Lithosiini, Syntomini |
| Subtribu | — | Arctiina, Ctenuchina, Eudesmiina, Lithosiina, etc. |
| Gènere | Molts gèneres | Els noms i categoria no canvien |
| Espècies | Moltes espècies | Els noms i categoria no canvien |
| Tàxons del mateix color de fons representen el mateix grup d'espècies abans i després del seu descens de categoria taxonòmica, tot i el canvi de sufixos. | ||
Molts gèneres es classifiquen en les següents tribus, mentre que altres romanen sense classificar (Incertae sedis)ː
La característica més distintiva de la subfamília és un òrgan timbal al metatòrax.[1] Aquest òrgan té membranes que vibren per a produir sons ultrasònics. També tenen òrgans timpànics toràcics per a l'audició, un tret que té una distribució bastant àmplia en els lepidòpters, però la ubicació i l'estructura és distintiva d'aquesta subfamília. Altres trets distintius són els "pèls" en les larves, la venació alar, i un parell de glàndules prop de l'ovipositor.[1] Els sons s'utilitzen en l'aparellament[5] i per a la defensa contra els depredadors.[6] Un altre bon caràcter distintiu de la subfamília és la presència de les glàndules anals en les femelles.[7]
Moltes espècies retenen productes químics desagradables o verinosos adquirits de les seves plantes nutrícies.[8] Algunes espècies també tenen la capacitat de fer les seves pròpies defenses (Nishida, 2002). Aquestes defenses inclouen: glucòsids cardíacs (o cardenolides), alcaloides, pirazines i histamines.[8] Les larves solen adquirir aquests productes químics, i poden retenir-los en l'etapa adulta. Però els adults poden adquirir-los també regurgitant sobre plantes en descomposició que contenen els compostos, i succionant el líquid.[8] Els adults poden transferir les defenses als seus ous i els mascles de vegades transferir-los a les femelles per ajudar en la defensa dels ous. Els "pèls" poden produir coïssor, a causa de les histamines que produeixen les larves, en algunes espècies, però no totes.
Els insectes anuncien aquestes defenses amb coloració aposemàtica brillant, postures inusuals, olors, o, en els adults, amb vibracions ultrasòniques. Algunes papallones mímiques són verinoses, o imiten vespes que piquen.[9] Els senyals d'ultrasons ajuden els depredadors nocturns a aprendre a evitar aquests insectes[10][11] i a algunes espècies poden distorsionar l'ecolocalització del ratpenats.
Moltes de les erugues i adults són actius durant el dia. No obstant això, la majoria de les espècies d'aquest tàxons volen de nit. Els adults són atrets per la llum; però hi ha una espècie, Borearctia menetriesii que mai arriba a la llum. Prendre el sol per accelerar la digestió és comú en els estadis larvaris, i el comportament social pot variar de solitari a gregari. Com la majoria dels lepidòpters, les larves produeixen un coixí de seda petita abans de cada muda..
Si les erugues són molestades, roden en una espiral atapeïda o es deixen caure des de la seva perxa suspeses per un fil de seda. Algunes com Pyrrharctia isabella passen l'hivern en l'etapa d'eruga. Poden sobreviure a la congelació a temperatures moderades sota zero mitjançant la producció d'una substància química crioprotectora.[12] Les larves d'una altra espècie, Phragmatobia fuliginosa, es poden trobar en la neu a la recerca d'un lloc per convertir-se en crisàlides. Les espècies de l'Àrtic i àrees temperades passen l'hivern en estat de larva.
Moltes espècies són polífagues en estat de larva. Les espècies monòfagues, com l'arna cinabri (Tyria jacobaeae), són escasses.
_(22836775852).jpg)
_(22591940778).jpg)
.jpg)
_(23022260201).jpg)
_(22288161393).jpg)
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
