From Wikipedia, the free encyclopedia
Aquilino Iglesia Alvariño (Abadín, Lugo, 10 de juny de 1909 - Santiago de Compostel·la, 1961) fou un escriptor gallec.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 juny 1909 A Pedrosa (Lugo) (es) |
Mort | 29 juliol 1961 (52 anys) Santiago de Compostel·la (província de la Corunya) |
Formació | Universitat de Santiago de Compostel·la |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, traductor |
Membre de | Real Academia Galega (membre numerari) (1949–1961) Real Academia Galega (membre corresponent) (1942–1949) |
Família | |
Fills | Aquilino Iglesia Ferreirós |
Premis | |
| |
Va estudiar en el seminari de Mondoñedo i va dedicar la seva vida a l'ensenyament del llatí i a la creació poètica. Va traduir al gallec textos d'autors clàssics (Horaci, Teòcrit de Siracusa, Tíbul). La seva poesia s'incriube dintre del corrent iniciat per Noriega Varela anomenat humanisme paisatgista o neovirgilianisme, que comparteix amb autors com Díaz Castro o Crecente Vega. En la seva obra es percep la petjada de la poesia clàssica, del saudasisme portuguès i, en menor mesura, del imaxinismo heretat de Amado Carballo i del creacionisme de Manuel Antonio. Els temes recurrents en la seva poesia són el dolor existencial i el paisatge exterior.
Abans de la guerra civil va publicar «Señardá» (1930), un poemari format per sonets en el qual el tema principal és el dolor; i «Corazón ao vento» (1933) on hi ha una major obertura a l'avantguarda. En 1947 apareix «Cómaros Verdes», primer llibre publicat a Galícia després de la guerra, en el qual abandona la rima emprant preferentment l'hendecasíl·lab blanc i se submergeix en un paisatgisme en el que la solitud és un tema fonamental. A «Dia a dia» (1960) domina l'actitud existencial amb contínues referències al passat i en un to greu i reflexiu. Amb «Lanza de Soledá» (1961) torna al sonet i la temàtica se centra en l'angoixa humana enmig d'una "Noite" simbòlica en la qual la contraposició llum/ombra té gran importància. En aquest mateix any publica també «Nenias», poemes homenatge a autors gallecs i forans, moderns i antics que van des de Valeri Catul fins a Rosalía. Se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues de 1986.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.