Aplicació lineal
From Wikipedia, the free encyclopedia
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Definicions
Sigui una aplicació on i són dos -espais vectorials.
|
Una aplicació que compleixi la primera condició es diu additiva, si, en canvi compleix la segona es diu homogènia.
Propietats
Si és una aplicació lineal, , i es compleix:
- Si també és una aplicació lineal, aleshores:, també és una aplicació lineal.
Nucli i imatge
Sigui
- S'anomenarà nucli de al subespai vectorial de
- S'anomenarà imatge de al subespai vectorial de
Teorema del rang
Teorema d'isomorfisme
Matriu associada a una aplicació lineal
Siguin i dos espais vectorials de dimensió finita, i les seves respectives bases i una aplicació lineal, queda definida si es coneixen les coordenades de en la base de :
S'anomena matriu associada a l'aplicació lineal en les bases i
Aquesta matriu ens permet calcular les coordenades de la imatge d'un vector:
Les coordenades de en la base de són:
Composició d'aplicacions lineals
Donades dues aplicacions lineals i (on , i són les bases de , i ) amb i com a matrius associades en aquestes bases. Aleshores la matriu és la matriu associada a l'aplicació
Demostració
Canvi de base
Sigui una aplicació lineal amb la matriu respecte a les bases i de i i la matriu respecte a les bases i es pot escriure com la següent composició
on és la matriu del canvi de base de a i és la matriu del canvi de base de a .
L'espai dual
L'espai dual és l'espai de les aplicacions lineals que van de a .
Les aplicacions lineals a s'anomenen formes, i a l'espai se l'anomena espai dual de , on és el conjunt de totes les aplicacions lineals de a .
és un espai vectorial de la mateixa dimenió que (si té dimensió finita):
Donada una base de , les aplicacions:
|
On és l'aplicació, és l'element i és la funció delta de Kronecker.
Les aplicacions formen una base de que s'anomena base dual de .
Observació
Suposem que i són bases diferents de amb algun vector en comú (suposem que ), aleshores, en les dues bases duals i , i no tenen per què ser iguals.
Proposició
Sigui una base de i la seva base dual, les coordenades d'una forma qualsevol en la base són .
Demostració
Per tot vector de la base de tenim:
Aplicacions duals
Fixada una aplicació lineal i , al compondre un element amb , obtenim un element :
![]() |
Per tant, existeix una aplicació que designarem per aplicació dual de :
i té les següents propietats:
- Lineal:
- :
Relació entre matrius
- té per matriu associada en les bases i de i respectivament.
- tindrà una matriu associada en les dues bases duals i de i respectivament.
Proposició
La matriu de l'aplicació dual en les bases duals és la matriu transposada de .
Demostració
Vegeu també
Bibliografia
- Castellet, Manuel; Llerena, Irene. Universitat Autònoma de Barcelona. Àlgebra lineal i geometria, 2005. ISBN 84-7488-943-X.
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.