Antonio de Leyva, Duc de Terranova (Leiva, 1480 - Ais de Provença, 1536), fou un militar castellà destacat a les guerres italianes.
 Antonio de Leyva, natural de Navarra, cèlebre general del seu temps, va defensar Pavia, assetjada per Francisco I. Va néixer el 1480; va morir el 1536.  | |
| Nom original | (es) Antonio de Leiva |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 11 juliol 1480 Leiva (La Rioja) |
| Mort | 1536 (55/56 anys) Ais de Provença (França) |
| Causa de mort | gota |
| Sepultura | Basílica di San Dionigi (en)  |
| Governador del Ducat de Milà | |
| 2 novembre 1535 – 15 setembre 1536 | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Castellà |
| Es coneix per | Governador del Milanesat i militar espanyol |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Pavia Milà |
| Ocupació | condottiero, militar |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Guerres d'Itàlia |
| Altres | |
| Títol | Príncep Count of Monza (en) |
| Família | House of Leyva (en) |
| Cònjuge | Castellana de Villargut de Fabra |
| Fills | Luigi de Leyva |
| Pares | Juan IV Martinez de Leyva i Constanza Hurtado de Mendoza |
| Germans | Sancho Martínez de Leyva |
| Premis | |
 | |
Biografia
Pertanyent a una família del regne de Navarra, va començar la seva carrera militar a les Alpujarras el 1502, derrotant els mudèjars, últims combatents del conquerit Regne de Granada.
La Guerra de Nàpols de 1501 a 1504
Durant la guerra de Nàpols, el març de 1503 va arribar a Calàbria amb l'armada de Luís Portocarrero enviada des Cartagena en suport a Gonzalo Fernández de Còrdova que s'enfrontava a les forces franceses. A les ordres de Fernando de Andrade de les Mariñas, successor de Portocarrero a la seva mort, va combatre l'exèrcit francès de Bérault Stuart d'Aubigny, que va ser derrotat en la batalla de Seminara.
La Guerra d'Itàlia de 1521 a 1526
En el transcurs de la Guerra d'Itàlia de 1521–26 va estar al Ducat de Milà i en la desafortunada campanya contra la Provença el 1524. Posteriorment fou governador de Pavia, ciutat que va ser assetjada pels exèrcits francesos de Francesc I entre octubre de 1524 i febrer de 1525 i durant el qual Leyva va donar temps a les forces imperials a reorganitzar-se i atacar i derrotar els francesos. El 1525 va succeir a Fernando de Ávalos, marqués de Pescara, com a general en cap dels exèrcits imperials al Ducat de Milà.
Posteriorment va lluitar contra els turcs davant Viena i al costat de l'Emperador a l'Àfrica, i en la guerra de la Lliga de Cognac va derrotar els francesos en la batalla de Landriano.[1]
Governador del Milanesat
El 1535 quan Francesc II Sforza, l'últim duc de Milà, va morir sense descendència, l'emperador Carles I va designar Leyva com a governador del Milanesat.
S'ha dit d'ell que va tenir una gran experiència militar, era valent, enèrgic, tan acostumat a manar com a obeir, amb molts recursos i capaç d'intentar-ho tot i patir-ho tot per sortir-ne bé de les seves empreses. Va morir de gota durant la campanya a Provença de l'any 1536, però va ser enterrat a l'ara destruïda església de Sant Dionigi.
Els seus descendents van viure a Milà, arribant a ser una de les més prominents famílies. Una de les seves descendents va ser la monja de Monza, Virginia Maria de Leyva.
Referències
Bibliografia
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
