From Wikipedia, the free encyclopedia
Antonio Garrigues Díaz-Cañabate (Madrid, 9 de gener de 1904 - 24 de febrer de 2004), I marquès de Garrigues, fou un notari, advocat i diplomàtic espanyol.
Biografia | |||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 9 gener 1904 Madrid | ||||||||||||||||||||||
Mort | 24 febrer 2004 (100 anys) Madrid | ||||||||||||||||||||||
Ministre de Justícia[1] | |||||||||||||||||||||||
12 de desembre de 1975 – 5 de juliol de 1976 | |||||||||||||||||||||||
Ambaixador d'Espanya als Estats Units | |||||||||||||||||||||||
1962 – 1964 | |||||||||||||||||||||||
← Juan Pablo de Lojendió Irrure Alfonso Merry del Val y Alzola → | |||||||||||||||||||||||
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu | |||||||||||||||||||||||
1964 – 1972 | |||||||||||||||||||||||
← José María Doussinague y Texidor Gabriel Martínez de Mata → | |||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||
Religió | Catòlic romà | ||||||||||||||||||||||
Formació | Universitat de Madrid | ||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||
Ocupació | Diplomàtic i advocat | ||||||||||||||||||||||
Partit | FE de las JONS | ||||||||||||||||||||||
Membre de | Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (1986–2004) | ||||||||||||||||||||||
Altres | |||||||||||||||||||||||
Títol | Marquesado de Garrigues (es) (2004–) | ||||||||||||||||||||||
Cònjuge | Helen Anne Walker[2] | ||||||||||||||||||||||
Fills | Joaquín Garrigues Walker, Antonio Garrigues Walker, Jose Miguel Garrigues Walker | ||||||||||||||||||||||
Germans | Emilio Garrigues Joaquín Garrigues Díaz-Cañabate | ||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||
Llista
|
Durant la Segona República Espanyola República va ser Director General dels Registres i del Notariat del Ministeri de Justícia el 1931, amb Fernando de los Ríos de ministre. Catòlic militant, juntament amb José Bergamín i Eugenio Ímaz Echeverría va participar en la creació de la revista Cruz y Raya. Va romandre a Madrid durant la Guerra Civil, col·laborant amb la cinquena columna. Gràcies a estar casat amb Helen Anne Walker, filla de l'antic enginyer cap de ITT Corporation (propietària llavors de Telefónica), va gaudir d'àmplia immunitat, ja que a casa seva hi onejava la bandera estatunidenca, i així va poder utilitzar-la com a refugi transitori de persones perseguides en el Madrid republicà durant la guerra.
Durant la postguerra desenvolupà la seva activitat professional com a advocat de prestigi, fundant el 1941, amb el seu germà Joaquín (catedràtic de Dret Mercantil) el bufet d'advocats J&A Garrigues, actualment, i amb el nom de Garrigues, un dels més importants d'Espanya.[3]
Al març de 1962 va ser nomenat ambaixador d'Espanya als Estats Units. El 1964 fou nomenat ambaixador espanyol en el Vaticà fins a 1972. Torna a Espanya a principis de la dècada de 1970 i va ser nomenat, en 1975, Ministre de Justícia en el primer govern de Joan Carles I d'Espanya, sota la presidència de Carlos Arias Navarro.
Va ser a més president de Citroën Hispània S.A., Eurofinsa, l'empresa Equitativa i la Societat Espanyola de Radiodifusió (Cadena Ser), entre 1951 i 1990, excepte en els períodes 1961-1972 i en 1975.[4]
Membre de nombre de Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Un mes abans de la seva defunció, el dia en què complia cent anys, Joan Carles I li va atorgar el títol de marquès de Garrigues "per la seva fecunda aportació a la societat espanyola, des de les diferents facetes d'una dilatada vida presidida per la seva extraordinària vocació de servei públic".[5][6]
És pare d'Antonio i de Joaquín Garrigues Walker.
La seva esposa, Helen Anne Walker era natural de Des Moines, Iowa, i era filla de l'antic enginyer cap d'ITT Corporation. Junts van tenir nou fills.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.