Antonio Ariño Villarroya (Allepuz, 1953) és un sociòleg valencià.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1953  (70/71 anys)Allepús (província de Terol) |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | sociòleg, catedràtic |
| Ocupador | Universitat de València |
Llicenciat en Geografia i Història, és catedràtic de Sociologia en la Universitat de València. Des de 2012 és vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València.[2] En el 1994 va obtenir el tercer premi en el certament que va convocar el Ministeri d'Assumptes Socials (InSerSo), per a les ajudes tècniques d'investigació, amb el treball de "La mobilització social dels majors".
Anteriorment, en la Universitat de València, ha estat director del Departament de Sociologia i Antropologia Social (1997-2003), vicerector d'Estudis i Organització Acadèmica (2003-1998), vicerector de Convergència Europea i Qualitat (2006-2010) i vicerector de Planificació i Igualtat (2010-2012). Fou vicepresident de la Federación Española de Sociologia,[3] fundador de la revista Arxius de Ciències Socials[4] i és membre del Consell Assessor de la Revista Española de Sociología[5] i de Papeles del CEIC.[6]
Les principals línies d'investigació d'Ariño se situen en els àmbits de la sociologia de la cultura, les polítiques de benestar social i de teoria sociològica. També ha fet activitat de recerca en temes com festes populars, identitat col·lectiva, associacionisme i patrimoni cultural, entre d'altres.[7]
Ha publicat nombrosos estudis individualment o en col·laboració, entre els quals es troben títols com Asociacionismo y voluntariado en España (Tirant lo Blanch, 2007);[8] La participación cultural en España (SGAE, 2006);[9] Las encrucijadas de la diversidad cultural (CIS, 2005).[10]
El maig del 2014 fou nomenat vicepresident de la Fundació General de la Universitat de València.[11] Des d'abril del 2016 és director de l'Institut de Ciències Socials i de la Cultura de la Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació.[12] El 2016 va publicar, juntament amb Joan Romero, La secesión de los ricos, un assaig que analitza el paper de les persones més riques del món i el seu distanciament de la resta de la societat.[1]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
