Antoni Ulric de Brunsvic-Lüneburg -Anton Ulrich von Braunschweig-Wolfenbüttel (alemany)- (Hitzacker, Alemanya, 4 d'octubre de 1633 - Salzdahlum, 27 de març de 1714) fou un príncep alemany de la casa de Welf, el segon fill del duc August de Brunsvic-Lüneburg (1579-1666) i de Dorotea d'Anhalt-Zerbst (1607-1634). El 17 d'agost de 1656 es va casar amb Elisabet Juliana de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg (1634-1704), filla del duc Frederic (1581-1658) i d'Elionor d'Anhalt-Zerbst (1608-1681). El matrimoni va tenir tretze fills:
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Antoni Ulric de Brunsvic-Lüneburg
 |
| Nom original | (de) Anton Ulrich von Braunschweig-Wolfenbüttel |
|---|
|
| Naixement | 4 octubre 1633
Hitzacker (Alemanya) |
|---|
| Mort | 27 març 1714 (80 anys)
Salzdahlum (Alemanya) |
|---|
| Sepultura | Marienkirche (en)  |
|---|
|
 Fürst Principat de Brunsvic-Wolfenbüttel |
|---|
| 1685 – 1714 |
|
|
|
| Religió | Luteranisme i catolicisme |
|---|
| Formació | Universitat de Helmstedt |
|---|
|
| Camp de treball | Política, Il·lustració, literatura i òpera |
|---|
| Ocupació | poeta, polític, escriptor, mecenes |
|---|
| Membre de | |
|---|
|
| Títol | Duc |
|---|
| Família | Welf |
|---|
| Cònjuge | Elisabet Juliana de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg (1656–1704) |
|---|
| Fills | August Friedrich von Braunschweig-Wolfenbüttel, Elisabet Elionor de Brünsvic-Wolfenbüttel, Anna Sofia de Brunsvic-Wolfenbüttel, Leopold August von Braunschweig-Wolfenbüttel, Auguste-Guillaume de Brunswick-Wolfenbüttel, August Heinrich von Braunschweig-Wolfenbüttel, August Karl von Braunschweig-Wolfenbüttel, August Franz von Braunschweig-Wolfenbüttel, Augusta Dorothea of Brunswick-Wolfenbüttel, Amelie von Braunschweig-Wolfenbüttel, Henriette Christine de Brunswick-Wolfenbüttel, Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel, Sybil Ursula von Braunschweig-Wolfenbüttel |
|---|
| Pares | August de Brunsvic-Lüneburg i Dorotea d'Anhalt-Zerbst |
|---|
| Germans | Marie Elisabeth of Brunswick-Wolfenbüttel
Klara Augusta Brunswick-Luneburg
Sibylle Ursula of Brunswick-Wolfenbüttel
Ferran Albert I de Brunsvic-Lüneburg
Rodolphe-Auguste de Brunswick-Wolfenbüttel |
|---|
|
|
|
 |
Tanca
Va governar Wolfenbüttel conjuntament amb els seus germans des de 1685 fins a 1702, i sol a partir del 1704 fins a la seva mort el 1714. És un exemple clar del governant absolutista il·lustrat, preocupat per l'educació i amb un interès especial per la literatura, essent ell mateix poeta i novel·lista, a més de col·leccionista d'art. Va estudiar a la Universitat de Helmstedt on es doctorà en teologia. En aquesta època d'estudiant escriu els seus primers poemes. Coincidint amb el seu casament va escriure la seva primera obra de teatre, Frühlings-Ballett.
Durant la Guerra de Successió Espanyola va prendre partit per la causa borbònica, fet que comportà que el principat de Wolfenbüttel fos envaït el març de 1702. Antoni Ulric va ser deposat com a duc i es va refugiar a Saxònia-Gotha. Després de la mort del seu germà Rodolf August, el 1704, Anthon Ulric es va fer càrrec altra vegada del govern del ducat.
- Gerhard Dünnhaupt: Anton Ulrich, Herzog zu Braunschweig und Lüneburg. Werk- und Literaturverzeichnis. A: Personalbibliographien zu den Drucken des Barock. Band 1, Hiersemann, Stuttgart 1990, ISBN 3-7772-9013-0, S. 295–313.
- Clemens Heselhaus: Anton Ulrichs Aramena. Triltsch, Würzburg 1983.
- Wilhelm Hoeck: Anton Ulrich und Elisabeth Christine von Braunschweig-Lüneburg-Wolfenbüttel. Eine durch archivalische Dokumente begründete Darstellung ihres Übertritts zur römischen Kirche. Holle, Wolfenbüttel 1845.
- Rüdiger Klessmann: Herzog Anton Ulrich – Leben und Regieren mit der Kunst. Herzog Anton Ulrich-Museum, Braunschweig 1983, ISBN 3-922279-02-3 (Ausstellungskatalog).
- Fritz Mahlerwein: Die Romane des Herzogs Anton Ulrich von Braunschweig-Wolfenbüttel. Frankfurt/Main 1925.
- Mara R. Wade: The German Baroque Pastoral „Singspiel“. Bern 1990.
- Stephan Kraft: Geschlossenheit und Offenheit der „Römischen Octavia“ von Herzog Anton Ulrich. „der roman macht ahn die ewigkeit gedencken, denn er nimbt kein endt“. A: Epistemata 483. Würzburg 2004.
.jpg)
