musicòleg valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Antoni Eiximeno i Pujades (València, 26 de setembre de 1729 - Roma, 9 de juliol de 1809) va ser un dramaturg, poeta i novel·lista valencià.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 setembre 1729 València |
| Mort | 9 juliol 1809 (79 anys) Roma |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | seminari de nobles |
| Activitat | |
| Ocupació | musicòleg, professor, escriptor, filòsof, sacerdot catòlic |
| Membre de | Arcàdia (1773–) |
| Nom de ploma | Aristosseno Megareo |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
Ingressà en la Companyia de Jesús el 15 d'octubre del 1745. Després va ser professor de retòrica al Seminari de Nobles de València i de matemàtiques al Col·legi de Sant Pau de la susdita ciutat.[3]A Saragossa estudià filosofia entre els anys 1747 i 1750, i posteriorment humanitats a Sogorb. El 2 de febrer del 1763 fou ordenat sacerdot a València. Va ser director d'estudis i docent de matemàtiques a l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia, inaugurada solemnement el 16 de maig del 1764. Es traslladà a Roma arran de l'expulsió de l'orde d'Espanya en 1767 i ingressà a l'Accademia degli Arcadi de Roma. Va escriure obres de temàtica molt diversa; teoria de la música, tractats de matemàtiques, estudis sobre Cervantes i Lo spiritu de Macchiavelli (1795), un elogi sobre Nicolau Maquiavel que va ser prohibit per la inquisició espanyola.[1]
Destacà en la teoria de la música, la seva obre principal Dell'origine della musica, colla storia del suo progresso, decadenza e rinnovazione (Roma 1774) suscità una forta polèmica amb Giovanni Battista Martini. Eiximeno fou el portaveu a Itàlia de les doctrines estètiques de Rousseau i s'oposà a les doctrines científiques proposades per Rameau, Tartini, Euler i d'Alembert.[1][2] També va escriure una novel·la satírica Don Lazarillo Vizcardi (no publicada fins al 1872), poesies en castellà i llatí i textos dramàtics. En les seves obres introdueix consideracions sobre literatura, particularment sobre teatre barroc.[1]
Entre 1798 i 1801 tornà a València, però de bell nou fou desterrat per Carles IV, per la qual cosa hagué de viure els seus darrers anys de vida a Roma, on va morir el 9 de juliol del 1809.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
