Antoine François de Fourcroy

Antoine François Fourcroy (nascut el 15 de juny de 1755 a París i traspassat el 16 de desembre de 1809 a París),^[1] químic i polític francès, va ser un dels primers seguidors de la doctrina de Lavoisier.

Antoine François de Fourcroy

Biografia
Naixement	15 juny 1755 París
Mort	16 desembre 1809 (54 anys) París
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Cementiri de Père-Lachaise, 11 48° 51′ 37″ N, 2° 23′ 35″ E Grave of Fourcroy (en)
Director del Museu Nacional d'Història Natural
1804 – 1805
Director general educació pública
14 setembre 1802 – 31 desembre 1808 ← Pierre-Louis Roederer – Jean-Pierre-Louis de Fontanes →
Director del Museu Nacional d'Història Natural
1800 – 1801
Conseller d'Estat de França
1799 – 1809
Diputat del Sena
25 juliol 1793 – 26 octubre 1795
Dades personals
Formació	Collège d’Harcourt Facultat de Medicina de París Universitat de París
Director de tesi	Jean-Baptiste Bucquet i Antoine Lavoisier
Activitat
Ocupació	químic, entomòleg, polític, enciclopedista
Ocupador	Jardí del Rei, professor lector (1784–) Encyclopédie Méthodique (en)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1801–) Acadèmia Francesa de les Ciències (1787–) Acadèmia d'Agricultura (1783–) Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Bavaresa de Ciències Societat linneana de París Societat Filomàtica de París Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia de Ciències de Rússia Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia d'Estanislau
Professors	Jean-Baptiste Bucquet
Alumnes	Bernard Courtois
Influències	Marie Geneviève Charlotte Thiroux d'Arconville
Obra
Estudiant doctoral	Louis Nicolas Vauquelin i Bernard Courtois
Abrev. zoologia	Fourcroy
Altres
Títol	Comte de l'Imperi (1808–)
Premis
Comandant de la Legió d'Honor

Biografia

Fourcroy, fill d'un apotecari de la casa del duc d'Orleans, estudià medicina i obtingué el títol de doctor l'any 1780. Però canvià els seus interessos cap a la química quan fou recomanat pel seu professor de química per succeir Pierre Joseph Macquer (1718-1784) com a professor de química al Jardí Reial de les Plantes Medicinals. Va ser un professor excel·lent i d'èxit, que va obtenir fama principalment per les seves col·laboracions conjuntes. Fou col·laborador de l'Encyclopédie méthodique.

Quant a la seva vida política, fou defensor de les idees revolucionàries. Va ser membre de la Convenció nacional en el comitè d'instrucció pública i, després, en el de salut pública. Fou també Conseller d'Estat, i en aquest càrrec realitzà una important tasca com a responsable en l'establiment dels programes científics a les escoles primàries i secundàries.

Méthode de Nomenclature Chimique. París (1787) de Antoine Laurent de Lavoisier, Louis Bernard Guyton de Morveau, Claude Louis Berthollet, Antoine François de Fourcroy

Obra

Les seves investigacions són molt extenses: millorà les tècniques analítiques de Lavoisier i posà a punt un procediment per a la separació del coure de l'estany.

Va redactar, el 1787, junt amb Lavoisier, Guyton de Morveau i Berthollet el Méthode de Nomenclature Chimique un nou sistema racional per anomenar els elements químics i els composts químics que es manté en l'actualitat. En aquesta obra es rebutgen els quatre elements d'Aristòtil (aire, aigua, terra i foc) com a entitats bàsiques, principis o elements, i es proporciona una nova definició d'element químic basada en els treballs de l'anglès Boyle: les substàncies més senzilles, que no poden descompondre's. Fourcroy va elaborar el capítol on es trobaven els noms nous i antics dels 55 elements químics coneguts en aquell moment.

Obres destacades

• Philosophie chimique, ou Vérités fondamentales de la chimie moderne, disposées dans un nouvel ordre (1792)
• Système des connaissances chimiques et de leurs applications aux phénomènes de la nature et de l'art (1801)
• Entomologia Parisiensis at Gallica (1785)