artista brasiler From Wikipedia, the free encyclopedia
Antônio Diogo da Silva Parreiras (Niterói, 20 de gener de 1860 - Niterói, 17 d'octubre de 1937) fou un pintor, dissenyador i il·lustrador brasiler.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pt-br) Antônio Diogo da Silva Parreiras 20 gener 1860 Niterói (Brasil) |
| Mort | 17 octubre 1937 (77 anys) Niterói (Brasil) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, professor d'universitat |
| Activitat | 1880 - 1937 |
| Ocupador | Escola Nacional de Belles Arts (UFRJ) |
Fill d'un orfebre d'or, tingué vuit germans. El 1882 ingressà a l'Academia Imperial de Belas Artes de Rio de Janeiro,[1] però al cap de dos anys abandonà els estudis per assistir a les classes llavors ofertes per l'artista alemany Georg Grimm.[2] El 1885, quan Grimm marxà al camp, Parreiras es feu autodidacta.[3] Un any després, una de les seves obres fou adquirida per l'emperador Pere II del Brasil.
Aquest fet li permeté continuar els seus estudis formals i viatjar a Europa el 1888, ingressant a l'Accademia di Belle Arti de Venècia, on tingué com a mestre Filippo Carcano.[1] Al seu retorn a Brasil dos anys més tard va participar en l'«Exposição Gerais de Belas Artes». Més tard aquell mateix any, fou nomenat professor de pintura de paisatge a l'Escola Nacional de Belas Artes (ENBA), on, seguint l'estil de Grimm, introduïa els alumnes a la pintura a l'aire lliure.[3] Disconforme amb alguns canvis en el currículum de l'ENBA, Parreiras va fundar la seva pròpia escola, Escola do Ar Livre.[1]
Molt del seu treball posterior el feu als boscos dels afores de Teresópolis. També rebé nombrosos encàrrecs per pintar escenes històriques i, a partir de 1899, feu decoracions per al govern en edificis públics, com ara Alegoria a Apollo e às Deusas das Horas de 1925 per al Palácio da Liberdade in Belo Horizonte. De 1906 a 1919 mantingué un segon estudi a París i exhibí al Saló d'aquesta ciutat.[2] També fou nomenat delegat de la Société Nationale des Beaux-Arts el 1911.
El 1925 fou escollit el millor artista de Brasil pels lectors de la revista Fon-Fon, publicació creada pel crític d'art Gonzaga Duque. L'any següent publicà la seva autobiografia i fou admès a l'Academia Fluminense de Letras.[1] El 1933 participà en les seves últimes exposicions. Quatre anys després de la seva mort, el seu antic estudi esdevingué el Museu Antônio Parreiras.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
