Anna d'Àustria (duquessa de Baviera)
aristòcrata austríaca From Wikipedia, the free encyclopedia
Anna d'Àustria o Anna d'Habsburg (en alemany: Anna von Österreich) (Praga, 17 de juliol de 1528 - Múnic, 16 d'octubre de 1590) fou una aristòcrata de la Casa d'Habsburg, filla de l'emperador Ferran I (1503-1564) i d'Anna d'Hongria (1503-1547).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 juliol 1528 Praga (Txèquia) |
| Mort | 16 octubre 1590 (62 anys) Múnic (Alemanya) |
| Sepultura | Catedral de Nostra Senyora de Múnic |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Duquessa |
| Família | Dinastia dels Habsburg |
| Cònjuge | Albert V de Baviera (1546 (Gregorià)–) |
| Fills | Guillem V de Baviera, Ferdinand de Bavière, Maria Anna de Baviera, Maximilienne Marie de Bavière, Ernest de Baviera |
| Pares | Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic i Anna de Bohèmia i Hongria |
| Germans | Elizabet d'Àustria Caterina d'Habsburg Bàrbara d'Àustria Maria d’Habsburg-Jagellon Elionor d'Àustria Joana d'Àustria Margarida d'Àustria Elena d'Àustria Magdalena d'Àustria Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic Carles II d'Habsburg Ferran II d'Habsburg Joan d'Àustria |
Arxiduquessa d'Àustria, pel seu casament va esdevenir Duquessa de Baviera. El casament formava part de la política d'aliances de l'aleshores emperador Carles V. El regal de casament va ser una dotació de 50.000 florins. La parella va viure al Castell de Trausnitz a Landshut, fins que Albert es va convertir en duc.
Anna d'Àustria era considerada una persona molt pietosa, i va fer costat al seu marit a favor de la contrareforma. Va donar suport al convent catòlic de Vadstena a Suècia, fent-hi donacions importants per a la seva reforma, i va ser considerada un partidari de l'Orde Franciscà. En la seva residència de Múnic, va participar activament en l'estricta educació del seu net, el futur Maximilià I de Baviera.
Matrimoni i fills
El seu pare la va comprometre en matrimoni, el 1545, amb el duc Carles de Valois (1522-1545), fill del rei Francesc I de França, però la mort d'aquest estroncà el projecte. Ja abans havia estat compromesa amb el príncep Teodor de Bavaria (1526-1534), germà del que acabaria essent el seu marit, que també havia mort prematurament.
El 4 de juliol de 1546 es va casar a Ratisbona amb el duc Albert V de Baviera, fill de Guillem IV de Baviera (1493-1550) i de Maria Jacobea de Baden-Sponheim (1507-1580). El matrimoni va tenir set fills:
Bibliografia
- von Wurzbach, Constantin. «Anna von Oesterreich, Herzogin von Bayern». A: Biographisches Lexikon des Kaiserthums Oesterreich (en alemany). 26, p. 151.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna d'Àustria
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.