Anícia Juliana (Constantinoble, 462 - 527/528) va ser una princesa imperial Romana, filla de l'emperador Romà Occidental Olibri i de Placidia la filla més jove d'emperador Valentinià III i Licinia Eudoxia.

Thumb
Bust en marbre de dona aristocràtica presumiblement per ser Anícia Juliana, al Metropolitan Museum of Art. de Nova York
Thumb
El retrat de la benefactora, la patricia Anicia Juliana. Cod. med. gr. 1. Foli 6 verso.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Plantilla:Infotaula personaAnícia Juliana
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Anicia Iuliana Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement462 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort527 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Constantinoble (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómecenes Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFlavius Areobindus Dagalaifus Areobindus Modifica el valor a Wikidata
FillsOlibri Modifica el valor a Wikidata
ParesOlibri Modifica el valor a Wikidata  i Placídia Modifica el valor a Wikidata
Tanca

Biografia

Es va casar amb Flavius Areobindus Dagalaiphus Areobindus, i els seus fills van ser entre d'altres Olibri cònsol pel 491. Amb el seu marit, va passar la seva vida a la cort pre-justiniana de Constantinoble, del qual va ser considerada com "la mes aristocràtica i la mes rica habitant".[1]

Al marge de la seva genealogia brillant, Juliana es recorda principalment com una de les primeres benefactores d'art no regnants de la història escrita. Tot i que sabem poca cosa de les seves predileccions personals, sembla que "va intervenir directament en la determinació del contingut, i també, potser, en l'estil" de les obres que va encarregar.[2]

Els seus punts de vista polítics pro-romans, tal com s'exposen en la seva carta al Papa Hormisdes (conservats a la biblioteca reial de l'Escorial), es reflecteixen en la crònica del Comte Marcel·lí, que s'ha associat amb el seu cercle literari. Es desconeix si Juliana va actuar amb ambicions polítiques pròpies, però se sap que el seu marit es va negar a prendre la corona durant els 512 motins. Tot i que es va oposar decididament a les disposicions del monofisisme de l'emperador Anastasi I, va permetre que el seu fill Olibri es casés amb la neboda de l'emperador.[3]

Arbre genealògic

 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teodosi Ier
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Eudòxia
 
Arcadius
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teodosi II
 
Eudòxia
 
Placidia
 
Constanci III
 
 
 
 
 
Aspar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Eudòxia
 
 
 
 
 
Valentinià III
 
 
 
Areobindus
 
Ardabur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Placídia
 
Olybrius
 
 
 
Dagalaiphus
 
Godisthéa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Anastasi I
 
Juliana
 
 
 
 
 
 
 
Dagalaiphus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Irène
 
 
 
 
 
 
Olybrius
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Influència artística

El nom de Juliana s'associa al Dioscòrides de Viena, també conegut com a Còdex d'Anicia Juliana, un dels primers i més esplèndids manuscrits il·luminats encara existents. El frontispici presenta la seva representació, el primer retrat de donant en la història de la il·luminació manuscrita, flanquejat per les personificacions de la Magnanimitat i la Prudència, amb una al·legoria de la "Gratitud de les Arts" postrada davant d'ella. La inscripció que l'envolta proclama a Juliana com un gran mecenes de l'art.

Dels seus projectes arquitectònics, només coneixem tres esglésies que va encarregar de ser erigides i adornades a Constantinoble. La basílica de Sant Polieucte va ser construïda sobre els seus extensos béns familiars durant els últims tres anys de la seva vida, amb l'objectiu de destacar el seu il·lustre pedigrí que es remuntava a Teodosi I i Constantí el Gran. Fins a la construcció ampliada per Justinià de Santa Sofia, va ser l'església més gran de la capital imperial, i probablement la seva construcció va ser considerada com un desafiament per a la dinastia regnant.[4] La inscripció dedicatòria compara Juliana al rei Salomó i al·ludeix a Aelia Eudocia, la besàvia de Juliana, que va fundar aquesta església:

« Eudòxia Augusta, l'emperadriu, desitjosa d'honrar a Déu, va construir per primera vegada aquí un temple en honor de Polyektos el servent de Déu. Però no la va fer tan gran i bella com ho és ... perquè el seu ànim profètic li va dir que deixaria una família amb prou coneixement per adornar-la. Per aquest motiu, Juliana, en record dels seus sants pares, heretant la seva sang reial en la quarta generació, no va defraudà les esperances de l'emperadriu, la mare d'una estirp noble, sinó que la va elevar d'un petit temple a la seva grandària i bellesa actual. (Antologia grega, I.10) »

Referències

Bibliografia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.