Andània

Andània (grec antic: Ἀνδανία) fou una ciutat de Messènia, a la regió del Peloponnès (Grècia).

Andània

Tipus	ciutat antiga
Epònim	Andania (en)
Localització
37° 16′ 04″ N, 21° 56′ 54″ E
Estat	Grècia
Entitat territorial administrativa	administració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques
Regió	Regió del Peloponès
Prefectura	Unitat perifèrica de Messènia

Mitologia

Segons Pausànias^{[lower-alpha 1]}, Licos (fill de Pandíon) va introduir els ritus de les Grans Deesses (Demèter i Persèfone) a Andània.^[1] Policàon i la seva muller Messene, van fundar entre altres ciutats «aquella en què va ser construït el palau, Andània».^[2] en aquest palau van viure Perieres i altres reis, però quan Afareu fundà Arene, ell i els seus fills hi van viure.^[3] Es deia que, posteriorment, havia estat la capital del regne dels lèleges.

Història

L'assentament d'Andània es trobava a nord-oest de Messene.^[4] Estrabó, per la seva banda, situa Andània a la regió d'Arcàdia i esmenta que Demetri d'Escepsis defensava que era la ubicació de la ciutat anomenada Ecàlia on va regnar, segons la mitologia, Èurit.^[5]

Va romandre deshabitada a la segona guerra messènica (685 aC–668 aC), quan els ciutadans es van refugiar a la fortalesa d'Ira. Titus Livi la cataloga de parvum oppidum en l'any 191 aC.^[6] Però bé podria haver estat llavors una comunitat centrada en un santuari en comptes d'una polis, car els messenis van dir a Epaminondes que no s'establirien de nou a Ecàlia i Andània per les desgràcies que havien patit quan hi vivien,^[7] i no es reassentaren fins al 396 aC.^[8] Roebuck suggereix que es va separar de Messene el 182 aC,^[9] quan Messene va ser requerida per unir-se a la Lliga Aquea, i Andània va ser recuperada per Messene l'any 146 aC.

El rei messeni Aristòmenes va néixer a Andània.^[10]

Modernament, l'antiga Andània ha donat nom a una unitat municipal, que fins a 2011 conformà un municipi però que, arran la reforma administrativa del Programa Cal·lícrates, forma part del municipi d'Ecàlia.^[11] En 2001 la població era de 3084 habitants.^[12]

Notes

1. Segons la forma del nom que proposen el Diccionari Grec-Català, p. 1329, i les obres de la Fundació Bernat Metge

Referències

1. Pausànias, Descripció de Grècia IV.2.6
2. Pausànias, op. cit. IV.1.2
3. Pausànias, op. cit. IV.3.6
4. Polibi, Històries V.92.6
5. Estrabó. Geografia, VIII,3,6.
6. Titus Livi, Ab Urbe Condita libri XXXVI.31.7
7. Pausànias, op. cit IV.26.6
8. Lazenby J.F. (1972), “The Literary Tradition” en McDonald and Rapp, p. 92
9. Roebuck, C.A. (1971). A History of Messenia from 369 to 146 BC, p. 102
10. Pausànias, op. cit. IV.14.7
11. 17454 GASETA DEL GOVERN (SEGONA EMISSIÓ). «ΕΦΗΜΕΡΙΣ ΤΗΣ ΚΥΒΕΡΝΗΣΕΩΣΤΗΣ ΕΛΛΗΝΙΚΗΣ ΔΗΜΟΚΡΑΤΙΑΣ» (pdf) (en grec). Arxivat de l'original el 2017-07-12. [Consulta: 27 agost 2012]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-05-15. [Consulta: 24 agost 2020].
12. «Cens de 2001». Arxivat de l'original el 21 de febrer de 2012. [Consulta: 28 agost 2012].

• Mogens Herman Hansen y Thomas Heine Nielsen. «Messenia». A: An inventory of archaic and classical poleis (en anglès). Nueva York: Oxford University Press, 2004, p. 553. ISBN 0-19-814099-1.