Anèmia sideroblàstica
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'anèmia sideroblàstica és una anèmia en què la medul·la òssia produeix sideroblastes en anell. Generalment forma part de la síndrome mielodisplàstica,[1] que pot derivar a neoplàsies hematològiques (especialment a un leucèmia aguda mieloide). L'organisme té ferro però no el pot incorporar a l'hemoglobina.
 | |
| Tipus | anèmia aplàstica i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | hematologia |
| Patogènesi | |
| Associació genètica | ALAS2 (en) |
| Causa de | eritropoesi ineficaç |
| Classificació | |
| CIM-11 | 3A72 |
| CIM-10 | D64.0-D64.3 |
| CIM-9 | 285.0 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0142391 |
| OMIM | 301310 206000 300751 |
| DiseasesDB | 12110 |
| MeSH | D000756 |
| Orphanet | 1047 |
| UMLS CUI | C0002896 |
| DOID | DOID:8955 |
Els sideroblastes són eritròcits nucleats amb grànuls de ferro al seu citoplasma.[2]
Causes
Les anèmies sideroblàstiques poden ser:
- Congènites: En el cromosoma X[3]
- Adquirides: Que poden ser tan idiopàtiques com secundàries (ja sigui per dèficit de la vitamina B6 o per intoxicació per plom).
Símptomes
Els símptomes d'aquesta anèmia inclouen: pell pàl·lida, fatiga, malalties del cor, dany al fetge i la insuficiència renal que pot ser el resultat de l'acumulació de ferro en aquests òrgans.[4]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.