pel·lícula de 1988 dirigida per Steve De Jarnatt From Wikipedia, the free encyclopedia
Amenaça nuclear (títol original: Miracle Mile) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Steve De Jarnatt, estrenada l'any 1988. Ha estat doblada al català.[1]
Miracle Mile  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Steve De Jarnatt |
| Protagonistes | |
| Producció | John Daly |
| Guió | Steve De Jarnatt |
| Música | Tangerine Dream |
| Fotografia | Theo van de Sande |
| Muntatge | Stephen Semel |
| Distribuïdor | Hemdale Film Corporation i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1988 |
| Durada | 87 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Santa Monica |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema de ciència-ficció, cinema de catàstrofes, drama, cinema romàntic i cinema de thriller polític |
| Lloc de la narració | Los Angeles |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
        
| |
Una nit, després d'una cita fallida amb la dona de la seva vida, un home rep en una cabina telefònica la trucada desesperada d'un jove militar que intenta trobar el seu pare i que descobreix, embogit, que uns míssils nuclears cauran sobre Los Angeles en 1 hora i 10 minuts.[2]
Abans que Amenaça nuclear no esdevingui una pel·lícula, s'haurà arrossegat durant deu anys en els despatxos de Hollywood.[3] El 1983, és escollida per la revista American Film com un dels deu millors guions no portats encara a la pantalla.[3] Steve De Jarnatt l'havia escrit per Warner Brothers esperant dirigir-la ell mateix. Però l'estudi la veia més gran i no desitjava contractar un director debutant com De Jarnatt.[3]
Amenaça nuclear passa a preproducció durant tres anys fins que De Jarnatt no decideix comprar el script per 25.000 $.[3] Després de l'haver-lo reescrit, l'estudi li proposa comprar-lo per 400.000 $. De Jarnatt refusa.[3] Quan ho presenta a uns altres estudis, els molesta la barreja entre història d'amor i guerra nuclear, sense oblidar un desenllaç pessimista. D'altra banda aquest script poc convencional atreu l'actor Anthony Edwards.[3] Finalment, De Jarnatt obté un pressupost de 3,7 milions de dòlars del productor John Daly de la Hemdale Film Corporation.
El script va ser igualment preseleccionat per constituir un dels esquetxos de la pel·lícula La Quarta Dimensió (1983).[4]
El rodatge va tenir lloc del 13 d'abril al 4 de juny de 1987 en exteriors a Los Angeles.[5]
Rodada al final dels anys 1980, quan la guerra freda s'acabava, la pel·lícula es distingeix mostrant gent intentant desesperadament fugir d'un atac nuclear imminent del qual han estat informats per casualitat, mentre que les altres pel·lícules que tracten de l'apocalipsi nuclear toquen més aviat el tema de les conseqüències de l'explosió en els supervivents.
La pel·lícula comença amb una banal història d'amor entre dues persones també banals. Al cap d'una vintena de minuts, quan Harry rep la trucada telefònica, el to de la pel·lícula bascula sobtadament. En principi impactat pel que acaba de sentir (se li anuncia que una guerra nuclear acaba de començar), Harry està dividit entre la idea de ser víctima d'una farsa i la urgència de fugir si el que li han dit és veritat.
Explicant el que ha sentit als clients del cafè, Harry és ràpidament confortat per una dona de negocis que té relacions d'alt nivell i que confirma que diversos coneguts semblen haver fugit sobtadament del país. Aleshores, la majoria dels clients fugen cap a l'aeroport sense esperar més, mentre que d'altres romanen escèptics i fan com si res no passés.
Però Harry, abans de tot, ha de salvar la dona de la seva vida, que ha conegut unes hores abans. Comença llavors una odissea nocturna en el curs de la qual Harry és sacsejat, provant desesperadament de marxar en helicòpter cap a l'aeroport.
El seu vagabundeig recorda el de Paul en Quina nit! (1985).
Els actors, encara que poc coneguts pel gran públic, s'han distingit en uns altres papers :
El títol original de la pel·lícula ve del barri de Miracle Mile a Los Angeles on té lloc tota l'acció i en el qual es troben nombrosos edificis, entre els quals el de la companyia d'assegurança-vida Mutual Benefit Life, que serveix de punt central a la pel·lícula.
En els primers minuts, es percep en principi el museu Page on es troben Harry i Julie, a continuació Ranxo La Brea a l'exterior del museu on es coneixen millor. Van a continuació a restaurant de la cadena Marie Callender, just al costat del museu, on Harry compra tots els llamàntols vius per deixar-los a continuació en els molls de Santa Monica.
Després es veu Harry tocar el trombó en un concert de caritat a l'aire lliure per salvar l'auditorium Pan-Pacific, que es percep breument. L'edifici estava abandonat des de 1972 i seria destruït l'any següent en un incendi.
La quasi totalitat de la pel·lícula es desenvolupa entre Wilshire Boulevard i Fairfax Avenue.
L'un dels llocs principals de la pel·lícula és el « Johnie's Coffee Shop Restaurant » situat al 6101 Wilshire Blvd on treballa Julie i on Harry rep la trucada telefònica.[6][7] Fundat l'any 1955 (es deia llavors « Romeo's Times Square », com ho recorda justament un dels personatges de la pel·lícula) en un estil Googie molt en voga a Califòrnia els anys 1950, l'establiment és tancat des del 2000 però pot ser llogat per rodatges, i és de vegades obert al públic per Los Angeles Conservancy, una associació de conservació del patrimoni. Apareix sobretot en les pel·lícules Reservoir Dogs[8] (1992), American History X[9] (1998) i The Big Lebowski[10] (1998).
Els espectadors europeus han pogut veure una seqüència absent del muntatge americà: just abans dels crèdits finals, una animació mostrava dos diamants fusionar-se.[11]
Amenaça nuclear va rebre una rebuda de la critica molt variada. Roger Ebert fa l'elogi de la pel·lícula, valorant la seva « eficàcia diabòlica » i el seu sentiment d'« autèntic terror ».[12] En el Washington Post, Rita Kempley escriu: « Sembla que ell (De Jarnatt) no està molt interessat per la història ni pels seus personatges, sinó més aviat per la idea de dir alguna cosa profunda - que no és el cas ».[3] Stephen Holde escriu en el New York Times: « Tot com Harry i Julie, el Sr. Edwards i la Sra. Winningham formen una parella inhabitualment refrescant ».[13] En la seva crítica pel Boston Globus, Jay Carr la descriu com « una pel·lícula bruta, però plena d'energia, de precipitació, de convicció i de calor i no la voleu oblidar ».[14]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
