Ambrosi Carrion i Juan

Biografia

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, però es dedicà a la literatura. Les seves primeres influències foren Gerhart Hauptmann i Gabriele d'Annunzio. Contemporani de Josep Maria de Sagarra, adaptà al teatre obres de clàssics d'Èsquil, Carlo Goldoni, William Shakespeare i Alfred de Musset.

Fou fundador d'El Teatre Català el 1912 i professor a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic de Barcelona des del 1913. També fou president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, director dels Estudis Universitaris per a Obrers de la Universitat de Barcelona (1933) i durant la guerra civil espanyola director del Teatre de Guerra de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra marxà a l'exili i fixà la residència a París, on fou president del Casal de Catalunya de París i on continuà escrivint i estrenant. També fou membre de la redacció de la Revista de Catalunya. El 1967 fou nomenat president de la Federació d'Entitats Catalanes a l'Exili i a l'Emigració (FECEE), càrrec que exercí fins a la seva mort.

Obres

1906 “La filla del marxant”, “El torrent de les fades”, estrenades al Teatre Principal (Barcelona) dintre dels Espectacles i Audicions Graner, les dues amb música d'Amadeu Cristià i Rotches
1908 “Agar”, drama líric de tema bíblic
1910 “Una posta”, “Testa d'or”, publicades el 1913, amb influència de Maurice Maeterlinck
1911 “Tribut al mar”, tragèdia de tendència classicista
1912 “El fill de Crist”, tragèdia en un acte, estrenada al Teatre Principal (Barcelona), per Margarida Xirgu; Epitalami, primera peça de la trilogia “La sort”, adaptada com a òpera el 1936
1913 Periandre, estrenada en castellà al Teatre Romea, tragèdia en tres actes; escriu “L'estàtua d'or
1915 El mal traginer i La núvia verge, segona i tercera part de “La sort; publica “Els esclops de la sort”, per a nens, amb música d'E. Rossich; “Les danàides”, inèdita.
1916 “La badia de la mort”, estrenada al Coliseu Pompeia, episodi dramàtic en un acte.
1917 “Clitemnestra”, estrenada en castellà a Madrid, per María Guerrero.
1918 “Cap de flames”, tragèdia en vers; “L'altre fill”, drama en prosa; “Mireia”, a partir del poema de Frederic Mistral.
1920 La miraculosa, estrenada a Figueres.
1922 “Patria”, poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1922.^[2]
1924 “La tragèdia d'un pobre home”, obra narrativa (Barcelona: La Novel·la d'Ara, 1924).
1925 “Una joventut”, novel·la; El fogueral, drama en tres actes i en prosa; “Temps ençà... temps enllà”, farsa escrita en col·laboració amb Enric Lluelles.
1926 “La verge de la nit”.
1927 “L'ombra”, drama psicològic.
1928 “Niobe”, poema dramàtic, amb dansa i recitació, estrenat per Àurea de Sarrà; “La força cega”, basada en la cançó "El testament d'Amèlia" (no s'estrenarà fins al 1933, al Teatre Mossèn Cinto); escriu la primera part deComte l'Arnau”.
1929 “Pirateria”, poema dramàtic, estrenada al Teatre Romea; “Poema del port”, estrenat a l'Associació de Teatre Selecte.
1930 “Molock, l'inventor”, molt influïda per Ibsen, estrenada al Teatre Romea; “Mediterrània”, poema líric amb música d'Eusebi Bosch i Humet, estrenat al Teatre Grec de Barcelona; “Fedra”, tragèdia, estrenada al Teatre Grec.
1933 Guions cinematogràfics per a “Flor de otoño”i “Niobe”.
1935 “A posta de sol
1936 “La flama i el vent”, drama en tres actes, inèdit.
1939 “Els camins d'Antígona”, estrenat a Buenos Aires el 1940.
1940 “L'hereu Riera”, estrenada a Tolosa de Llenguadoc; escriu amb Ramon Vinyes “El misteri de Santa Eròfila”, farsa.
1941 “Fam de terra
1945 “Nit d'embruixament”, estrenada a París el 1950.
1948 “Els corbs”, guanyadora del Premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de París.
1949 “La dama de Reus”, Premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de 1950.^[3]
1951 “L'adveniment del Mesies”, drama bíblic.
1952 “L'aplec”, sobre el primer cant de “Canigó”de Jacint Verdaguer; “Malefici”.
1954 “Beneït és el fruit”, drama.
1959 “L'àngel negre”.
1963-1967 “Judith”.
1967 “La companyia invisible”, llibre de poemes, publicat a París.
1972 “Comte l'Arnau”, publicació de l'obra completa (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat)

Biografia

Obres

1906 “La filla del marxant”, “El torrent de les fades”, estrenades al Teatre Principal (Barcelona) dintre dels Espectacles i Audicions Graner, les dues amb música d'Amadeu Cristià i Rotches
1908 “Agar”, drama líric de tema bíblic
1910 “Una posta”, “Testa d'or”, publicades el 1913, amb influència de Maurice Maeterlinck
1911 “Tribut al mar”, tragèdia de tendència classicista
1912 “El fill de Crist”, tragèdia en un acte, estrenada al Teatre Principal (Barcelona), per Margarida Xirgu; Epitalami, primera peça de la trilogia “La sort”, adaptada com a òpera el 1936
1913 Periandre, estrenada en castellà al Teatre Romea, tragèdia en tres actes; escriu “L'estàtua d'or
1915 El mal traginer i La núvia verge, segona i tercera part de “La sort; publica “Els esclops de la sort”, per a nens, amb música d'E. Rossich; “Les danàides”, inèdita.
1916 “La badia de la mort”, estrenada al Coliseu Pompeia, episodi dramàtic en un acte.
1917 “Clitemnestra”, estrenada en castellà a Madrid, per María Guerrero.
1918 “Cap de flames”, tragèdia en vers; “L'altre fill”, drama en prosa; “Mireia”, a partir del poema de Frederic Mistral.
1920 La miraculosa, estrenada a Figueres.
1922 “Patria”, poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1922.^[2]
1924 “La tragèdia d'un pobre home”, obra narrativa (Barcelona: La Novel·la d'Ara, 1924).
1925 “Una joventut”, novel·la; El fogueral, drama en tres actes i en prosa; “Temps ençà... temps enllà”, farsa escrita en col·laboració amb Enric Lluelles.
1926 “La verge de la nit”.
1927 “L'ombra”, drama psicològic.
1928 “Niobe”, poema dramàtic, amb dansa i recitació, estrenat per Àurea de Sarrà; “La força cega”, basada en la cançó "El testament d'Amèlia" (no s'estrenarà fins al 1933, al Teatre Mossèn Cinto); escriu la primera part deComte l'Arnau”.
1929 “Pirateria”, poema dramàtic, estrenada al Teatre Romea; “Poema del port”, estrenat a l'Associació de Teatre Selecte.
1930 “Molock, l'inventor”, molt influïda per Ibsen, estrenada al Teatre Romea; “Mediterrània”, poema líric amb música d'Eusebi Bosch i Humet, estrenat al Teatre Grec de Barcelona; “Fedra”, tragèdia, estrenada al Teatre Grec.
1933 Guions cinematogràfics per a “Flor de otoño”i “Niobe”.
1935 “A posta de sol
1936 “La flama i el vent”, drama en tres actes, inèdit.
1939 “Els camins d'Antígona”, estrenat a Buenos Aires el 1940.
1940 “L'hereu Riera”, estrenada a Tolosa de Llenguadoc; escriu amb Ramon Vinyes “El misteri de Santa Eròfila”, farsa.
1941 “Fam de terra
1945 “Nit d'embruixament”, estrenada a París el 1950.
1948 “Els corbs”, guanyadora del Premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de París.
1949 “La dama de Reus”, Premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de 1950.^[3]
1951 “L'adveniment del Mesies”, drama bíblic.
1952 “L'aplec”, sobre el primer cant de “Canigó”de Jacint Verdaguer; “Malefici”.
1954 “Beneït és el fruit”, drama.
1959 “L'àngel negre”.
1963-1967 “Judith”.
1967 “La companyia invisible”, llibre de poemes, publicat a París.
1972 “Comte l'Arnau”, publicació de l'obra completa (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat)

Ambrosi Carrion i Juan

Biografia

Obres

Referències i notes

Enllaços externs

Wikiwand - on

Biografia

Obres

Referències i notes

Enllaços externs

Wikiwand - on