Amborella trichopoda

Amborella trichopoda és l'única espècie de l'ordre de les Amborellales i, conseqüentment, de la família de les amborelàcies (Amborellaceae) i del gènere Amborella.^[1][2] Aquesta planta, nativa de l'illa de la Grande Terre de Nova Caledònia, té una gran importància per ser a la base de la classificació de les plantes amb flor, és el llinatge més antic del clade de les angiospermes.^[3]

Amborella trichopoda

Amborella trichopoda
Planta
Tipus de fruit	drupa
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	126024907
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Amborellales
Família	Amborellaceae
Gènere	Amborella
Espècie	Amborella trichopoda Baill., 1869
Distribució
Endèmic de	Nova Caledònia

Flors masculines

Descripció

És un arbust perenne que pot atènyer fins als 8 metres d'altura. Les fulles són alternes, coriàcies, amb pecíol curt i el marge ondulat. Les flors es presenten agrupades en inflorescències cimoses, són plantes dioiques, uns individus només tenen flors masculines i d'altres només flors femenines.^[4][5] El fruit és un drupa, vermella a la maturitat.^[6]

Taxonomia

La primera publicació sobre Amborella trichopoda la va fer l'any 1869 el botànic francès Henri Ernest Baillon (1827-1895), a una nota a peu de pàgina del primer volum de la seva obra Histoire des Plantes,^[7][8] una anys més tard, el 1873 en faria una publicació més formal al volum desè de la publicació Adansonia. Recueil d'observations botaniques.^[2][9]

Des de l'inici, aquesta espècie va ser inclosa dins la família de les monimiàcies, a l'ordre de les laurals. L'any 1948 el botànic francès Marcel Pichon (1921-1954) la va posar dins la seva pròpia família, la de les amborelàcies (Amborellaceae), que va publicar al Bulletin du Muséum d'Histoire Naturelle de París.^[10] L'any 1999 les anàlisis moleculars van demostrar que aquesta espècie era l'angiosperma vivent més antiga, i l'any 2003 el sistema APG II la va posar dins de l'ordre de les amborelals (Amborellales) que va ser creat l'any 1999 pels botànics Aleksandr Pàvlovitx Melikian (1935-2008), Alexei Vladimir Bobrov (1969-) i Ekaterina S. Zaytzeva (1968-).^[11] Aquest emplaçament va ser confirmat per les versions posteriors, APG III^[12] (2009) i APG IV (2016).^[4]

Referències

1. Byng et al., 2016, p. 14.
2. «Amborella trichopoda» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 29 desembre 2022].
3. «Rare specimens at the Arboretum declared most primitive of living flowering plants» (en anglès). Universitat de Califòrnia a Santa Cruz. [Consulta: 29 desembre 2022].
4. Große-Veldmann, Bernadette; Korotkova, Nadja; Reinken, Bernhard; Lobin, Wolfram; Barthlott, Wilhelm «Amborella trichopoda – Cultivation of themost ancestral angiosperm in botanicgardens» (PDF). Sibbaldia: the Journal of Botanic Garden Horticulture, núm. 9, 31-10-2011, pàg. 143-155.
5. «Amborellales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 29 desembre 2022].
6. Fogliani, Bruno; Gâteblé, Gildas; Villegente, Matthieu; Fabre, Isabelle; Klein, Nicolas; Anger, Nicolas; Baskin, Carol C.; Scutt, Charlie P. «The morphophysiological dormancy in Amborella trichopoda seeds is a pleisiomorphic trait in angiosperms». Annals of Botany, vol. 119, núm. 4, març 2017, pàg. 581–590. DOI: 10.1093/aob/mcw244.
7. «Amborella trichopoda Baill.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 30 desembre 2022].
8. Baillon, Henri Ernest. Histoire des Plantes Tome premier (en francès). París: Hachette, 1869, p. 328.
9. Baillon, Henri Ernest «Sur deux genres de Monimiacées». Adansonia. Recueil d'observations botaniques [París], vol. 10, 1871-1873, pàg. 354.
10. «Amborellaceae Pichon» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 30 desembre 2022].
11. Bremer et al., 2003, p. 402, 422.
12. Bremer et al., 2009, p. 107.

Bibliografia

• Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, maig 2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
• Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003. DOI: 10.1046/j.1095-8339.2003.t01-1-00158.x.
• Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19-10-2009. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.