Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg
From Wikipedia, the free encyclopedia
Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg (Braunschweig, 21 d'abril de 1673 - Viena, 1742) era princesa de Brunsvic-Lüneburg amb el tractament d'altesa que es maridà amb l'emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic esdevingué l'emperadriu consort.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 abril 1673 Hannover (Alemanya) |
| Mort | 10 abril 1742 (68 anys) Viena (Àustria) |
| Causa de mort | verola |
| Sepultura | Cripta Imperial de Viena |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | reina regnant |
| Altres | |
| Títol | Duquessa Reina consort |
| Família | Welf |
| Cònjuge | Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic (1699–) |
| Fills | Maria Josepa d'Àustria, Archduke Leopold Joseph of Austria, Maria Amàlia d'Àustria |
| Pares | Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg i Beneta Enriqueta de Wittelsbach |
| Germans | Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg |
| Premis | |
Antecedents familiars
Era filla del duc Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg i de la princesa Benedicta del Palatinat-Simmern. Amàlia Guillema era neta per via paterna del duc Jordi de Brunsvic-Lüneburg i de la landgravina Anna Elionor de Hessen-Darmstadt; en canvi, per via materna era neta del comte Eduard del Palatinat-Simmern i de la princesa Anna de Màntua.
Núpcies i descendents
L'any 1699 contragué matrimoni a Viena amb l'emperador emperador Josep I, fill de l'emperador Leopold I i de la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg. La parella tingué tres filles:
- SAIR l'arxiduquessa Maria Josepa d'Àustria, nada a Viena el 1699 i morta a Dresden el 1757. Es casà amb l'elector Frederic August II de Saxònia.
- SAIR l'arxiduc Leopold Josep d'Àustria, nat a Viena el 1700 i mort el 1701.
- SAIR l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria, nada a Viena el 1701 i morta a Múnic el 1756. Es casà amb l'elector Carles Albert de Baviera.
L'any 1711 Amàlia Guillema restà viuda del seu marit i a conseqüència de l'absència d'un hereu masculí directa, la corona passà al seu cunyat, l'emperador Carles VI.
Des de 1711 fins a la seva mort, 31 anys després, Amàlia Guillema visqué apartada de la vida palatina morint en el convent dels salesians a Viena.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.