Alps

Alps
	Jungfrau, Oberland bernès
Tipus	serralada
Part de	Cinturó Alpídic
Localització
Continent	Europa
Localització	Europa central
	46° 34′ 41″ N, 8° 36′ 54″ E
Limita amb	Alpine foothills (en)
Característiques
Cims	Mont Blanc (més alt)
Altitud	4.810,9 m
Dimensió	280 () × 1.200 () km ;
Punt més alt	Mont Blanc (4.810,9 m )
Travessa	Alemanya, Àustria, Suïssa, França, Itàlia, Eslovènia, Mònaco, Liechtenstein i Hongria
Material	roca ígnia; flysch; Molassa; roca metamòrfica; roca sedimentària
Superfície	190.000 km²
Itinerari	Àustria, França, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Eslovènia i Liechtenstein
Història
Període	Oligocè i Terciari
Cronologia	Terciari

Els Alps^[1] (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Dades ràpides Tipus, Part de ...

Tanca

El seu punt culminant és el Mont Blanc, amb 4.810 metres d'altitud. Al voltant dels Alps –afavorit per rius importants de cabal uniforme i riques terres de conreu– es va edificar la civilització europea que avui coneixem. Els Alps estan administrativament repartits entre quatre estats: França, Suïssa, Àustria i Itàlia, almenys pel que fa als grans massissos, ja que també Mònaco, Eslovènia, Alemanya i Liechtenstein tenen dintre de les seves fronteres alguns estreps de la serralada.

Remove ads

Geografia

Serralada en forma d'arc de 1.000 quilòmetres de longitud per 400 quilòmetres d'amplada màxima. Hi són nombroses les muntanyes de més de quatre mil metres. És, doncs, un accident orogràfic important de l'escorça de la Terra.

Amb criteris geològics i geogràfics es poden dividir en tres sectors diferenciats:

Els Alps Occidentals, que anirien des de les primeres elevacions a prop de la mar Mediterrània fins al Valais. Els Alps Marítims, el massís de la Vanoise, el dels Écrins i el massís del Mont Blanc en són els blocs més importants.
Els Alps Centrals, des del Valais fins als Grisons. Tot el Valais amb el massís més important dels Alps, el Monte Rosa, l'Oberland i el grup del Bernina.
Els Alps Orientals, que abasten la resta de la serralada cap a l'est i el sud. El Tirol i els Dolomites en són les formacions més importants. Les darreres elevacions en aquesta direcció arriben fins a les primeres d'un altre gran massís: els Carpats.

El massís dels Alps és un sistema de serralades que s'estén al llarg de més d'un miler de quilòmetres, des de la Bocchetta di Altare a Itàlia, fins a Viena, a Àustria. Vuit estats comparteixen aquest conjunt muntanyós: Itàlia, França, Mònaco, Suïssa, Àustria, Liechtenstein, Alemanya, i Eslovènia. Amb nombrosos cims de més de 4.000 metres, absència de grans passos i hiverns rigorosos, aquestes muntanyes han constituït i encara constitueixen una important barrera natural. Tot i això el massís és dels més poblats i industrialitzats del món, gràcies a la seva posició geogràfica al cor de l'Europa de la Revolució Industrial.

Límits generals

La cadena alpina presenta unes delimitacions més o menys clares allà on les muntanyes perden alçada:

La frontera entre els Alps i els Apenins se sol prendre a la Bocchetta di Altare, a 459 msnm. Aquest límit s'estén al llarg del recorregut de l'autopista A6.
La mar Mediterrània banya els contraforts del sud-est dels Alps Occidentals, a les províncies d'Imperia i Savona, a la Ligúria, i al departament dels Alps Marítims, a Provença-Alps-Costa Blava.
Les valls excavades pels rius Argenç, Verdon i Durença separen els Prealps meridionals d'altres massissos més marítims com el de Maures, el de la Santa Bauma o el Mont Venturi.
La vall del Roine suposa la marcada separació en sentit sud-nord entre els Alps Occidentals i el Massís Central Francès fins on rep les aigües del riu Isèra. A partir d'aquí l'Isèra és més fidel als límits alpins fins al colze de Voiron, on una línia sud-nord d'una trentena de quilòmetres enllaça altre cop el Roine a l'altura de la desembocadura del Guiers. En aquest punt i fins al llac Léman a la riba dreta del Roine s'hi troba la serralada del Jura.
Un paisatge poc accidentat a uns 500 msnm enllaça en trenta quilòmetres el llac Léman amb el de Neuchâtel, a partir del qual el riu Aar fa de frontera dels Alps i el Jura fins que desemboca en el Rin.
La Selva Negra queda separada dels Alps pel Rin i el Llac de Constança, però la delimitació exacta és difícil més a l'est, al sud de Baviera, on la serralada alpina perd progressivament alçada fins a esdevenir una gran extensió de turons coneguda com els Prealps Bàvars.
Un cop a Àustria el Danubi transcorre pel nord dels Alps i els separa de la major part de la Selva de Bohèmia, tot i que algunes petites zones al sud del Danubi pertanyen geològicament al massís bohemi. La Selva de Viena, al sud-oest de la ciutat, suposa l'extrem nord-oriental dels Alps, ja que a l'altra riba del Danubi, a una cinquantena de quilòmetres de Viena, s'hi troben els Petits Carpats.
La plana Panònica constitueix la frontera oriental dels Alps entre Viena i Eslovènia.
La part més sud-oriental de la cadena alpina es troba en territori eslovè, on les valls que enllaça l'autopista A1 es poden prendre de referència de divisió entre els darrers massissos alpins i els primers dels Alps Dinàrics
Dins de la península Itàlica, les planes furlana, veneciana i Plana padana contrasten clarament amb les elevacions dels Alps i el separen dels Apenins

Aquesta delimitació dels Alps és subjectiva i oberta la discussió, ja que respon a criteris geològics, altimètrics, històrics o polítics, segons les zones. Amb la mateixa subjectivitat es pot dividir la serralada en Alps Occidentals, Centrals i Orientals.

Els massissos dels Alps

Alps Occidentals

De nord a sud (punt més alt):

Prealps de Savoia (Dents du Midi, 3.257 m)
- Massís del Chablais
- Massís del Giffre
- Agulles Roges
- Massís dels Bornes
- Massís dels Aravis
- Massís de Bauges
- Massís de la Chartreuse
Alps de Graies (Mont Blanc, 4.808 m)
- Massís del Mont Blanc
- Massís del Beaufortain
- Alps de Graies (en sentit restringit)
- Massís de la Lauzière
- Massís de la Vanoise
- Massís del Gran Paradiso
Alps del Delfinat (Barra dels Escrinhs, 4.103 m)
- Belledonne
- Grandes Rousses
- Massís d'Arves
- Massís del Taillefer
- Massís dels Escrinhs
Alps Cottis (Mont Viso, 3.841 m)
- Massís del Mont Cenis
- Massís de Cerces
- Massís del Queyras / Alps cosiens (en sentit restringit)
- Massís de l'Ubaia / Orrenaye
Prealps del Delfinat (Grande Tête de l'Obiou, 2.790 m)
- Massís del Vercors
- Massís del Diois
- Massís del Dévoluy
- País de Buech
- Massís de les Baronies
Alps de Provença (Tête de l'Estrop, 2.961 m)
- Massís dels Tres Bisbes
- Prealps de Dinha
- Prealps de Castelana
Alps Marítims (cim de l'Argentera, 3.297 m)
- Massís del Mercantour / Argentera
- Massís del Pelat
- Prealps de Grassa
- Prealps de Niça
Alps Ligurs (Punta Marguareis, 2.651 m)
Prealps de Provença (Ventor, 1.912 m)
- Monts de Valclusa
- Massís del Leberon

Alps Centrals

D'oest a est (punt més alt):

Alps Bernesos (Finsteraarhorn, 4.275 m)
- Gastlosen
- Diablerets
- Aar-Gothard
- Prealps bernesos
- Prealps Friburguesos
Alps Penins o del Valais (Punta Dufour, 4.634 m)
- Massís dels Mischabels
- Mont Rosa
- Prealps Biellesos
Alps Urinesos (Dammastock, 3.630 m)
- Massís de Saint-Gothard
Alps Glaronesos (Piz Russein, 3.614 m)
- Piz Russein
- Rossberg
Alps Lepotins (Monte Leone, 3.552 m)
- Alps Tesinesos
  - Massís del Monte Leone
  - Massís de Saint-Gothard
- Adula
  - Massís del Ceneri
Prealps Appenzellesos (Säntis, 2.501 m)
- Alpstein
- Churfirsten
- Tösstal

Alps Orientals

Prealps Orientals Septentrionals

Alps Orientals Centrals
- Alps Rètics
- Alps Atesins
- Alps Nòrics

Prealps Orientals Meridionals

Les regions dels Alps

Regions i departaments alpins de França

Cantons alpins de Suïssa

Regions i províncies alpines d'Itàlia

Ligúria
- Savona
- Impèria
Piemont
- Cuneo
- Torí
- Biella
- Vercelli
- Verbano-Cusio-Ossola
Vall d'Aosta
Llombardia
- Varese
- Como
- Lecco
- Sondrio
- Bèrgam
- Brescia
Trentino - Tirol del Sud
- Tirol del Sud
- Província de Trento
Vèneto
- Verona
- Vicenza
- Treviso
- Belluno
Friül - Venècia Júlia
- Pordenone
- Udine

Estats federats alpins d'Àustria

Estats federats i Regierungsbezirk alpins d'Alemanya

Baviera
- Suàbia
- Oberbayern

Regions alpines d'Eslovènia

Quatre mils dels Alps

El massís del Monte Rosa. Amb 4634m, és el segon pic més alt dels Alps.

Així com als Pirineus l'elevació de les muntanyes més importants depassa els tres mil metres i a l'Himàlaia els vuit mil, els Alps s'expliquen com una successió de muntanyes de més de quatre mil metres. És clar que el seu nombre pot variar en funció dels criteris amb què es determini si una elevació o una altra és un cim independent o no.

La Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme (UIAA) ha definit una llista amb 82 4.000s "oficials" (més de 13.123 peus). Es considera, però, que hi ha 67 cims principals o més característics que depassen aquesta alçada, concentrats als sectors central i occidental principalment.

Una relació força acceptada és la següent, amb distribució per massissos d'est a oest.

Sector dels Grisons: