Albgau
regió geogràfica From Wikipedia, the free encyclopedia
El Albgau (també Alpgau quan es fa derivar dels Alps) és una regió històrica d'Alemanya[1] al ducat de Suàbia. És esmentat a les fonts entre 781 i 1112 com a Pagus Alpagauia i corresponia al país entre Wutach, Schwarzwald, Hochrhein i Baar, sent anomenat del rierol Alb que corre per la zona. En els documents més vells s'esmenta com Alpagauia, Alpegauia, Alpagowe, Alpegowe, Alpegewe, Alpegoue, Alpengovve, Alpigouve o Alpigauge.[2]
| Tipus | regió geogràfica  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alemanya | |||
| ||||
Inicialment l'Albgau pertanyia al Klettgau, però ja abans de 781 apareix com a província separada (Alpegauia),[3] sent, probablement, la província més occidental dels alamans als quals també pertanyia el Linzgau, el Klettgau (incloent-hi l'Albgau) i Hegau. El límit al Rin estava en la confluència amb l'Eschenz fins a Hauenstein.[4]
L'Albgau s'esmenta el 781 per primer cop en un document com In Alpagauia in villa Wizia. Actum a villa Wizia. en un llegat a l'abadia de Lorsch. La data és incerta doncs també es data l'any 792[5] i d'altra banda l'any 777.[6]
El centre de la regió era a Gurtweil. Allà, a la riba esquerra del Schlücht, es trobava la cort de l'Albgau.[7] Algunes Fonts diuen que en fou comte Carles III el Gras, en moments quan no era encara rei l'any de 874[8] Això, però, no està demostrat. Per aquest temps, entre els anys 873 i 875, s'esmenta com a comte a Adalbert II del Barcardings amb possessions a Gurtweil i el monestir de Rheinau.[9] És possible, que Carles el Gros fou un comites pagorum ", és a dir, un comte adscrit a una comarca. Documentalment actuava l'any 885 un Recó (Reccho) com a comte a l'Albgau en una negociació pública a Gurtweil per un canvi de béns amb l'abadia de Sankt Gallen. Cinc anys després, el 21 de març de 890, està testificat com a comte de província a Gurtweil un personatge de nom Cadaló (Chadaloh).[10]
L'Albgau estava unida estretament amb altres províncies de l'entorn. Així, per exemple, els comtes de província d'Abgau eren també comtes a territoris veïns: Ulric (780-804) a Turgòvia, Adalbert II també comte al Thurgau i a l'Hegau, Chadaloh (891) també comte a l'Argòvia, i Liutó (Liutho, 929) al Zürichgau. El primer comte conegut després dels comtes de districte o gau fou Rudolf de Lenzburg a mitjans del segle xi. Conforme a Fickler[11] durant les lluites contra Enric IV a l'any el 1047, la província d'Albgau, que fins llavors estava sota la dominació dels comtes de Lenzburg, als comtes de Stühlingen-Küssachberg. Els comtes de Lenzburg encara estan documentats després de 1047 al Albgau Inferior, i aquest seria el moment en què l'Albagau es va dividir. Ja després d'això apareix una administració de l'Albgau Superior (comtat de Stühlingen), i una de l'Albgau Inferior (comtat d'Hauenstein). Cramer interpreta això de tal manera que aquestes dues parts són considerades districtes del gran Klettgau.[6] El govern també ho defensaria fins al segle xix del comtat d'Hauenstein.
La família del antirei alemany duc Rodolf de Rheinfelden o de Suàbia tenien per mare, una filla del comte d'Öhningen, possessions a la província d'Albgau, que el 1079 per casament d'Agnes de Rheinfelden, la filla de Rodolf, amb Bertold II de Zahringen, van passar a aquest. Si el comte d'Albgau de 1112, Bertold, coincideix amb ell, això aclariria la situació. Sobre els comtes d'Öhningen, la casa comtal va acabar per casament en possessió de l'Albagau.[12]
El segle xii el títol de comte d'Albgau desapareix i apareix un comtat de Stühlingen que al segle xiii va rebre el títol de landgraviat, d'emanació reial. Avançat el segle xiv el landgraviat de Stühlingen abraçava l'essencial de l'antic Alpgau.
- Ulric/Udalric I (Adalric, Odalric), 780-804, aquest comte ho era també de Breisgau (Brisgòvia), l'Hegau, el Linzgau, el Thurgau i l'Alsàcia inferior.[13] És anomenat també com a comte a l'Argengau. Era cunyat de Carlemany pel casament de la seva germana Hildegarda de Vintzgau. El seu germà Gerold el Jove tenia una relació molt estreta amb el rei.[14] En un document alsacià del 804 se li donen quatre fills: Bebo, Gerold, Ulric i Robert, dels quals s'esmenten Ulric i Robert també en un document de Sankt Gallen.[15]
- Odalric o Ulrich (fill de l'anterior). S'esmenta com a comte a Breisgau, Linzgau i Argengau. En alguns documents de l'Albgau el nom manca.
- Erchanger (Erchanmar))[16] el 816 i 821 també comte a Breisgau, el 817, 819, 820, 828 comte a l'Ortenau i el 826 a Alsàcia.[17]
- Conrad I l'Antic, 839 comte a Albgau, 844 comte a Linzgau, 858-862 comte de París.
- Gozbert 844-853.[18]
- Welf II, 842/850 comte al Linzgau, 852–858 comta a l'Albgau, probablement fill de Conrad I.
- Albaric, 855.[19]
- Adalbert II vers 854 a 894 comte de l'Albgau i Thurgau, esmentat l'any 860,[19] 863, 873, 875.[8] L'any 894 un monjo de Sankt Gallen esmenta un Hadalbertus iunior.[20]
- Carles, 874.[8][21] De fet s'esmnenta com a princeps d'Alamània i no com a comte d'Albgau; governava també a Breisgau.
- Engilger 876.[22]
- Reccho, 885.[22]
- Adelbert (Adalberti in villa Kachanang), el 889, era el comte al Thurgau, 'Albgau i a la Bertholdsbar.[23]
- Chadaloh II, 891-894 també testificat com a comte a l'Augstgau, el 891 com a comte a l'Argòvia, el 890 com a comte a l'Albgau.[24]
- Liutho, 940 comte a l'Albgau, del llinatge dels comtes de Nellenburg[25] 929 comte al Zürichgau. Conforme a Wartman un document de Neugarts de 917 sobre l'any 929 esmenta a Leutoh el 929[Cal aclariment] [26] a l'Albgau. De manera similar també a Friedrich apareix mencionat l'any 929; Liutho és considerat, per alguns, nebot d'Enric I d'Alemanya.[27]
- Chuno von Rheinfelden, Merz considera possible que Chuno, el pare del anti-rei Rodolf de Rheinfelden, fos comte a la província d'Albgau, on aquesta família posseïa algunes terres.[28]
- Radebot d'Altenburg, el 1023,[29] fill del comte de Klettgau Lanzelin de la família de comtes de Klettgau,[30] així doncs, eventualment també comtes d'Albgau. Casat amb Ita, la germana del suposat comte d'Albgau Chuno de Rheinfelden.[31]
- Gerhard, el 1071, comte de Pfullendorf, comte del Klettgau (el 1067), fill del comte Ulric VIII de Bregenz, piotser idèntic al bisbe Gerard de Constança de la casa de Zahringen;[32] Wanner es pronuncia no obstant en contra d'això.[33]
- Otto, 1106[34] von Diessen?[35]
- Bertold III de Gmünd, de la casa de Zähringen, 1112[34] von Diessen? - Tumbült pensa que més aviat seria Bertold II de Zahringen el marit d'Agnes de Rheinfelden o d'un germà Bertold de Rheinfelden.[35] No obstant Bertold II de Zahringen va morir l'abril de 1111 i Bertold de Rheinfelden el 1090, per la qual cosa més probablement era el fill de Bertold II i Agnes, Bertold IIII. En un document del 4 de setembre de 1111 en què confirma la seva propietat al monestir de Tots els Sants a Schaffhausen l'emperador Enric V confirma a aquest, entre altres coses, la donació feta per "Bertholfi de Gimundi" (Bertold de Gmünd); s'anomena a la seva esposa com una "Junzile Amilgerisfelt".[36]
- Rudolf de Lenzburg, 1150[37] landgravi de Stühlingen.
- Eberard de Lupfen, 1296, titulat comte de la terra de l'Albgau.[18]
- Handbuch der Schweizer Geschichte. (Mitarb.: Hanno Helbling u. a.) 2 Bde. Zürich 1972, 1977, ISBN 3-85572-021-5.
- Ferdinand Heinrich Müller: Die deutschen Stämme und ihre Fürsten. 1844 S. 235ff.
- Josef Bader: Badische Landesgeschichte.
- Diccionari Històric de Suïssa.
- Julius Cramer: Die Geschichte der Alamannen als Gaugeschichte, 1899, Breslau, Verlag von M. & H. Marcus.
- Zeitschrift für die Geschichte des Oberrheins (ZGORh). Band 7, Neufassung. 1892, S. 160 (en línia).
- Carl Friederich: L'Univers.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
