From Wikipedia, the free encyclopedia
Alois Hába (Vizovice, Moràvia, 21 de juny de 1893 - Praga, Txèquia, 18 de novembre de 1973) fou un compositor i teòric musical txec.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Carl Friedrich Christian Fasch 21 juny 1893 Vizovice (Txèquia) |
| Mort | 18 novembre 1973 (80 anys) Praga (Txèquia) |
| Sepultura | cementiri d'Olšany |
| Nacionalitat |  Txecoslovàquia |
| Grup ètnic | Txecs |
| Formació | Conservatori de Praga Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música i educació |
| Lloc de treball | Bílovice Praga Berlín Kroměříž Viena |
| Ocupació | Compositor, professor |
| Ocupador | Conservatori de Praga |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera, música clàssica i microtonalisme |
| Alumnes | Blažena Rylek Staňková |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Germans | Karel Hába |
| Parents | Emil Hába, cosí |
| Premis | |
    
| |
En el Conservatori de Praga fou deixeble de Vítězslav Novák (1914-15), en el de Viena, de Franz Schreker (1917-20) i en el de Berlín, amb Busoni. Allà estudià a més, acústica i música exòtica en la Universitat. Adepte al folklorisme, com la majoria de compositors de la seva època, des de molt jove es dedicava a recollir, amb fonògraf, les cançons de la Moràvia i Eslovènia. Des de 1923 fou professor del Conservatori de Praga, on tingué entre altres alumnes a Zikmund Schul, Václav Dobiáš,[3] Rudolf Kubin[4] i, on també o va ser (1945-51) de l'Acadèmia de Música i Art Dramàtic, així com director de la Segona Òpera.[5]
Les seves primeres obres, d'estètica romàntic-nacionalista, són:[6]
La influència dels cants eslovens, amb elements de la música del Pròxim Orient, així com al coincidir amb les idees de Busoni, el mogueren no sols a estudiar, com aquell, sinó a portar a la pràctica la divisió dels sis tons que es consideren en l'escala, a més dels semitons tradicionals, en quarts de to, d'on resulten escales temperades a 24 sons (micra tonals) en comptes dels 12. La nova divisió tonal presentava una notable complicació, encara que, només interpretativa, pels instruments de so continu: els d'arc, la veu humana i el trombó i antigues trompetes de vares. En canvi, els de teclat, l'arpa i els altres de vent havien de ser construïts expressament, projecte que fou portat a terme per les fabriques Förster i Gotrian-Steinweg. La seva primera obra en la nova tècnica és el Quartet 1 per a corda (op. 7), al que li succeïren, ja en aquesta línia, Fantasia per a piano i orquestra, Fantasia i música per a violí sol, Música simfònica, les Suites I i II per a piano, els quartets II i III, i una Suite coral. En l'obra següent, un altre Quartet I, op. 14, empra els sisens de to, procediment al que tornaria en algun quartet molt posterior. Més tard va compondre:
I diversos treballs per al teatre i el cinema, on va utilitzar una orquestra amb piano, dues arpes i dos clarinets, tots ells en quarts de to
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
