Alfons V de Lleó, dit el Noble o el dels Bons Furs (996 - Viseu, Portugal, 1028), fou rei de Lleó (999-1028).

Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Tanca

Orígens familiars

Fill de Beremund II de Lleó i la seva segona esposa, Elvira de Castella.

Succeí al seu pare al tron de Lleó i Galícia, que novament es reincorporà al regne principal, a la mort d'aquest. Com que Alfons tenia cinc anys a la seva ascensió al tron la regència fou ocupada per la seva mare Elvira de Castella i pel comte gallec Menendo González

Vida política

Durant la seva minoria d'edat va tenir el suport del Regne de Navarra i el Comtat de Castella per poder vèncer Almansor a la batalla de Calatanyazor. Va repoblar la ciutat de Lleó, que havia estat destruïda pels musulmans i va reunir els nobles In Curia Plena per l'elaboració i posterior aprovació dels Furs de Lleó el 1017. D'aquí el seu sobrenom.

Igual que el seu pare, va fer front a una invasió normanda i a les ànsies expansionistes del comte castellà Sanç I Garcia.

Núpcies i descendents

Es va casar vers el 1010 amb Elvira Menéndez de Melanda, filla del comte Menendo González de Galícia. D'aquest matrimoni nasqueren:

El 1023 es casà, en segones núpcies, amb Urraca de Navarra, filla del rei Garcia III Sanxes II de Navarra i Ximena Fernández. D'aquest casament va néixer:

  • la infanta Ximena de Lleó, casada amb Fernando de Gundemariz

Mort

Alfons V va morir al setge de la ciutat portuguesa de Viseu, a Portugal. El seu cos va ser traslladat a la ciutat de Lleó i sepultat al Panteó dels Reisde la Bsílica de Sant Isidor.[1] El sepulcre de pedra al qual fou depositat el cos es conserva avui en dia, i en ell es pot llegir la següent inscripció en llatí:

« H. IACET ADEFONSUS QUI POPVLATIT LEGIONEM...ET DEDIT BONOS FOROS ET FECIT/ECCLESIAM HANC LVTO ET LATERE. HABVIT PRAELIA CUM/SARRACENIS, ET INTERFECTUS,EST SAGITTA APUD VISEUM/PORTUGAL FUIT FILIUS VEREMUNDI ORDONII/OBIIT ERA M SEXAGESIMA QUINTA III NAS M.[1] »

Fou succeït pel seu fill gran.

Referències

Bibliografia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.