Alexandre II de Judea fou el fill gran d'Aristòbul II de Judea. El 63 aC fou fet presoner junt amb el seu germà i el seu pare per Pompeu, a l'ocupació de Jerusalem, però es va poder escapar quan era portat a Roma.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 80 aC  Jerusalem |
| Mort | 49 aC (30/31 anys) Antioquia de l'Orontes (Turquia) |
| Causa de mort | decapitació |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Família | |
| Cònjuge | Alexandra Macabeu |
| Fills | Mariamne I, Aristobul III de Judea |
| Pares | Aristobul II de Judea i Salomé bat Absalom |
| Germans | Antígon de Judea Alexandra |
La seva data de naixement és desconeguda, hom la situa el 100[2] o 80 aC,[3] fill del rei de Judea, Aristòbul II. Va ser capturat amb el seu pare pels romans el 63 aC. El 57 aC va aparèixer a Judea i va reunir un petit exèrcit d'uns 10.000 homes i 1.500 cavallers, i es va fer fort a Alexandrion i altres llocs. Hircanus va demanar ajut al governador Gabinius que va enviar un exèrcit considerable. En un combat prop de Jerusalem Alexandre fou derrotat i es va refugiar a la fortalesa d'Alexandrion que fou assaltada pels romans, però amb la mediació de la seva mare se li va permetre de sortir a condició de rendir totes les fortaleses que encara controlava.[1]
L'any següent (56 aC), durant l'expedició de Gabinius a Egipte, Alexandre va tornar a revoltar-se i va reunir un nou exèrcit; va massacrar a tots els romans que va trobar i va assetjar la resta a Mont Gerizim. Gabinius li va oferir la pau però la va rebutjar, i llavors els romans van passar a l'atac i el van derrotar a Mont Tabor, on van morir uns deu mil rebels jueus.[1]
Encara el 53 aC, a la mort de Crassus, va tornar a revoltar-se, però va haver de pactar amb Cassius (52 aC). El 49 aC, en esclatar la guerra civil, Cèsar va alliberar a Aristòbul i el va enviar a Judea on defensaria els seus interessos, però Aristòbul fou enverinat pel camí, i Alexandre, que l'esperava per donar-li suport, fou capturat per forces de Pompeu i portat a Antioquia on suposadament va morir executat per ordres de Quint Cecili Metel Pius Escipió.[1]
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
