Alexandre II de Judea
From Wikipedia, the free encyclopedia
Alexandre II de Judea fou el fill gran d'Aristòbul II de Judea. El 63 aC fou fet presoner junt amb el seu germà i el seu pare per Pompeu, a l'ocupació de Jerusalem, però es va poder escapar quan era portat a Roma.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 80 aC Jerusalem |
| Mort | 49 aC (30/31 anys) Antioquia de l'Orontes (Turquia) |
| Causa de mort | decapitació |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Família | |
| Cònjuge | Alexandra Macabeu |
| Fills | Mariamne I, Aristobul III de Judea |
| Pares | Aristobul II de Judea i Salomé bat Absalom |
| Germans | Antígon de Judea Alexandra |
La seva data de naixement és desconeguda, hom la situa el 100[2] o 80 aC,[3] fill del rei de Judea, Aristòbul II. Va ser capturat amb el seu pare pels romans el 63 aC. El 57 aC va aparèixer a Judea i va reunir un petit exèrcit d'uns 10.000 homes i 1.500 cavallers, i es va fer fort a Alexandrion i altres llocs. Hircanus va demanar ajut al governador Gabinius que va enviar un exèrcit considerable. En un combat prop de Jerusalem Alexandre fou derrotat i es va refugiar a la fortalesa d'Alexandrion que fou assaltada pels romans, però amb la mediació de la seva mare se li va permetre de sortir a condició de rendir totes les fortaleses que encara controlava.[1]
L'any següent (56 aC), durant l'expedició de Gabinius a Egipte, Alexandre va tornar a revoltar-se i va reunir un nou exèrcit; va massacrar a tots els romans que va trobar i va assetjar la resta a Mont Gerizim. Gabinius li va oferir la pau però la va rebutjar, i llavors els romans van passar a l'atac i el van derrotar a Mont Tabor, on van morir uns deu mil rebels jueus.[1]
Encara el 53 aC, a la mort de Crassus, va tornar a revoltar-se, però va haver de pactar amb Cassius (52 aC). El 49 aC, en esclatar la guerra civil, Cèsar va alliberar a Aristòbul i el va enviar a Judea on defensaria els seus interessos, però Aristòbul fou enverinat pel camí, i Alexandre, que l'esperava per donar-li suport, fou capturat per forces de Pompeu i portat a Antioquia on suposadament va morir executat per ordres de Quint Cecili Metel Pius Escipió.[1]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.