Alessandro Merletti i Quaglia

Alessandro Merletti i Quaglia (Alexandre Merletti) (Torí, Itàlia 1860 - Barcelona, 1943)^[1] va ser un fotògraf italià establert a Barcelona.

Alessandro Merletti i Quaglia

Placa a la paret de la casa del carrer Tapioles 42 on va viure Alexandre Merletti
Biografia
Naixement	1860 Torí (Itàlia)
Mort	agost 1943 (82/83 anys) Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	fotògraf

És considerat un dels pioners del fotoperiodisme^[2][3] a Catalunya. Els seus reportatges gràfics van deixar testimoni dels esdeveniments polítics, socials, culturals, esportius^[4] i dels espectacles més rellevants de l'època a Barcelona. Destaquen les seves imatges preses del judici a Ferrer i Guardia a la presó Model de Barcelona el 1909, malgrat la prohibició del tribunal, aparegudes a la premsa internacional.^[2]

Biografia

Alessandro Merletti va néixer en el si d'una família d'empresaris tèxtils a Torí, Itàlia. De jove va emigrar a Buenos Aires (Argentina), on va començar a treballar com a fotògraf especialitzat en ferrotípies. Posteriorment, es va establir a Barcelona, on va treballar com a rellotger. Aquest ofici l'abandonaria després d'un robatori a la seva botiga,^[2] per dedicar-se novament a la fotografia professional. El 1903 va néixer el seu fill Camilo, qui també treballaria com a reporter gràfic, col·laborant amb el seu pare fins que aquest es va retirar professionalment.

Obra

Tot i que va treballar com a fotògraf més de 50 anys, el període de major activitat de Alessandro Merletti s'inicia al voltant de 1910, amb col·laboracions habituals en diversos mitjans impresos de l'època i ja com a professional reconegut després de la publicació de les seves fotografies del judici a Ferrer i Guardia. Merletti va aconseguir aquestes imatges gràcies a una petita càmera amagada, tot i la prohibició de les autoritats i les dificultats tècniques derivades de la manca de llum.^{[cal citació]}

Merletti recull amb les seves fotografies tant fets d'actualitat, com actes oficials, imatges comercials o del carrer. A partir de 1931, en relació amb els canvis socials i polítics que va comportar la proclamació de la II República, la feina dels reporters gràfics s'intensifica. En aquest moment, Camilo comença a treballar assíduament com a reporter gràfic, signant també les seves imatges sota el nom de Merletti.^{[cal citació]}

Amb l'esclat de la guerra civil el 1936, els reporters gràfics, entre ells els Merletti, s'organitzen per poder dur a terme la seva tasca informativa i es crea un fons comú d'originals fotogràfics, per a la seva distribució entre els mitjans de comunicació per la seva difusió, sense el nom de l'autor. Les imatges dels Merletti d'aquests anys documenten principalment empreses col·lectivitzades, cooperatives agrícoles i fàbriques de tota classe^[2] de la zona de Barcelona, i no pas el front de guerra o els combats. Durant el conflicte, Alessandro es va retirar de la fotografia professional,^[5] mentre que Camilo va continuar com a reporter gràfic per a El Correo Catalán fins a la seva jubilació en 1972.^{[cal citació]}

En col·laboració amb el seu fill Camilo, també reporter gràfic, les seves imatges van aparèixer en publicacions nacionals i internacionals, com ara La Hormiga de Oro, El Día Gráfico, El Noticiero Universal, Diario de Barcelona, La Vanguardia, La Esfera, Blanco y Negro, l'argentina Caras y Caretas, L'Ilustration Française, Daily Mirror o L'Illustrazione Italiana.^{[cal citació]}

La major part del fons Merletti es conserva a l'Arxiu Històric Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. Aquest fons està format per més de 6.400 imatges,^[6] fonamentalment negatius, preses per Alessandro i Camilo Merletti aproximadament entre els anys 1909 i 1953.