Alexandre Jaume Rosselló

polític mallorquí From Wikipedia, the free encyclopedia

Alexandre Jaume Rosselló (Montevideo 1879 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un polític socialista mallorquí, nebot del polític liberal Alexandre Rosselló Pastor.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Alexandre Jaume Rosselló
Biografia
Naixement22 novembre 1879
Montevideo (Uruguai)
Mort24 febrer 1937 (57 anys)
Palma (Mallorca)
Causa de mortferida per arma de foc
Diputat a les Corts republicanes

10 juliol 1931 – 9 octubre 1933

Circumscripció electoral: Balears
Diputat al Congrés dels Diputats
9 juliol 1931 – 7 octubre 1933
Circumscripció electoral: Illes Balears
Compromissaris elegits en les eleccions a compromissaris d'Espanya de 1936
Regidor de l'Ajuntament de Palma
Diplomàtic
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid
Universitat de París
Activitat
Lloc de treball Madrid
Palma
Ocupaciópolític, escriptor, diplomàtic, periodista, advocat
PartitPSOE
Família
ParentsAlexandre Rosselló i Pastors, fill de la germana
Tanca

Biografia

Pertanyia a una família acomodada, va estudiar dret a les Universitats de Barcelona, València, Madrid i París, El 1904 fou nomenat cònsol d'Uruguai a Palma i milità en el Partit Liberal, amb el qual fou escollit regidor de l'ajuntament de Palma, però poc després renuncià en protesta pels caciquisme polític. Molt amic de Gabriel Alomar i Villalonga i de Llorenç Bisbal i Barceló, s'apropà al PSOE, partit al que s'afilià el 1919.

Mantingué una notable activitat periodística, col·laborant a El Socialista, Última Hora i El Obrero Balear però es mantingué vinculat a Joan March Ordinas i el 1923 es va veure implicat en la lluita entre vergueristes i antivergueristes, raó per la qual s'hagué de donar de baixa temporalment del partit. Quan s'instaurà la dictadura de Primo de Rivera s'oposà a col·laborar-hi com Indalecio Prieto. El dia de la proclamació de la Segona República Espanyola, fou alcalde interí de Palma per malaltia de Llorenç Bisbal. A les eleccions generals espanyoles de 1931 i a les de 1933 fou elegit diputat per la conjunció republicano-socialista. Malgrat la seva actitud pancatalanista, mantengué reticències quant a la concessió d'un estatut d'autonomia per a les Illes Balears.

A les eleccions generals espanyoles del 1936 fou candidat del Front Popular però no aconseguí escó. El 19 de juliol de 1936 fou detengut al port de Pollença i empresonat al castell de Bellver per les autoritats sublevades. Acusat falsament de participar en la preparació d'un inexistent moviment soviètic, el 16 de febrer de 1937 fou condemnat a mort i afusellat el dia 24 amb Antoni Maria Ques Ventayol, Emili Darder i Antoni Mateu Ferrer.

Obres

  • Impresiones de un constituyente (1933),
  • La insurrección de octubre : Cataluña, Asturias, Baleares (1935)
  • Escrits des de la presó (1936-1937)

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.