Alessandro Del Piero

Alessandro Del Piero (Conegliano, Província de Treviso, Itàlia, 9 de novembre de 1974), conegut com el Pinturicchio,^[1] Godot,^[1] L'Uccellino,^[2] Alessandro Magno,^[3] Alessandro Il Grande i^[4] Il Capitano,^[5] és un futbolista italià actualment retirat. Va començar la seva carrera futbolística amb el Calcio Padova, el 1988, i amb el qual va debutar com a professional tres anys més tard.

Alessandro Del Piero

(2015)
Biografia
Naixement	9 novembre 1974 (50 anys) Conegliano (Itàlia)
Residència	Sydney Torí Conegliano
Alçada	173 cm
Pes	73 kg
Activitat
Ocupació	futbolista (–2015), expert comentarista esportiu
Activitat	1991 - 2014
Nacionalitat esportiva	Itàlia
Esport	futbol
Posició a l'equip	Davanter
Trajectòria   Equip 1991–1993 Calcio Padova (davanter) 14 (1) 1993–2012 Juventus FC (davanter) 513 (208) 2012–2014 Sidney FC (davanter) 48 (24) 2014–2014 Odisha FC (davanter) 10 (1)   Selecció nacional 1991–1991   Itàlia sub-17 3 (1) 1992–1993   selecció masculina italiana de futbol sub-18 14 (12) 1993–1996   Itàlia sub-21 12 (3) 1995–2008   Itàlia 91 (27)
Participà en
juny 2008	Eurocopa 2008
2006	Copa del Món de Futbol de 2006
2004	Eurocopa 2004
2002	Copa del Món de Futbol de 2002
2000	Eurocopa 2000
1998	Mundial de Futbol 1998
juny 1996	Eurocopa 1996
Premis
(2017)  Saló de la fama del futbol italià (2007)  Golden Foot (2006)  Collar d'or al Mèrit Esportiu (2006)  Oficial de l'orde al Mèrit de la República Italiana (2003)  medaglia di bronzo al valore atletico (2000)  Cavaller de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (1998, 2008)  Italian Footballer of the Year (en) (1996)  Trofeu Bravo
Lloc web	alessandrodelpiero.com

Medaller
Representa: Itàlia
Futbol
Copa del Món de Futbol
	Alemanya 2006
UEFA European Championship
	Bèlgica-Holanda 2000
Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA
	França 1994
	Espanya 1996
Lliga de Campions de la UEFA
	Roma 1996
	Munich 1997
	Lliga de Campions de la UEFA 1997-98
	Lliga de Campions de la UEFA 2002-03
Copa de la UEFA
	1995
Copa Intercontinental
	Tokyo 1996
Supercopa
	1996 Palermo
Copa Intertoto
	Tokyo 1999
Serie A
	1995
	1997
	1998
	2002
	2003
	2012
Serie B
	2007
Copa italiana de futbol
	1995
	2002
	2004
	2012
Supercopa italiana
	1995
	1997
	2002
	2003

Després de jugar durant dues temporades al club paduà va ser transferit a la Juventus FC, on es va estar fins al juny de 2012. Amb el club torinès va obtenir 12 títols a nivell nacional (sis Serie A, una Serie B, una copa italiana, quatre supercopes italianes) i quatre a nivell internacional (una Lliga de Campions de la UEFA, una supercopa d'Europa, una Copa Intercontinental i una Copa Intertoto de la UEFA). A més, posseeix el rècord de ser el futbolista amb més partits disputats i més gols marcats amb la Juventus.^[6][7][8][9]

Amb la selecció de futbol d'Itàlia va participar en quatre Eurocopes i en tres edicions de la Copa Mundial de Futbol, sent el seu millor resultat en el campionat obtingut a la Copa del Món de Futbol de 2006 després de guanyar França per 5-3 a la tanda de penals a la final.^[10]

L'any 2000 va ser reconegut com el futbolista més ben pagat del món,^[11] i el 2004 va ser inclòs a la llista FIFA 100 elaborada per l'exfutbolista Pelé a petició de la FIFA.^[12] Alguns dels seus premis individuals han estat el Golden Foot, guanyant d'uns 1000 vots,^[13] el Trofeu Bravo i el Pallone d'Argento. Amb 44 gols en 92 partits és el novè màxim golejador històric de la Lliga de Campions de la UEFA.^[14]

Biografia

Alessandro Del Piero va néixer a Conegliano el 9 de novembre de 1974. És fill de Gino, un electricista, i Bruna, mestressa de casa. Té dos germans: el més gran, Stefano, va ser futbolista professional durant poc temps amb la Unione Calcio Sampdoria, però va patir una greu lesió i va haver de retirar-se del futbol, sent actualment el seu representant;^[15] i una germana adoptada de nacionalitat romanesa anomenada Beatrice.^[16] Va passar tota la seva infància a la casa de la seva família a San Vendemiano (Província de Treviso). Jugava al futbol al pati de darrere de casa seva amb dos amics, Nelso i Pierpaolo.^[17]

Tot i haver estat dedicat al futbol durant tant de temps, té un diploma en comptabilitat.^[18] Després de cinc anys de festeig amb Sonia Amoruso, es van casar en secret el 12 de juny de 2005, a la petita parròquia de Mongreno, Torí.^[19] La cerimònia va ser realitzada pel rector Luigi Ciotti, fundador i president del «Grup d'Abel», una associació voluntària de Torí.^[20] El seu primer fill, Tobías, va néixer el 22 d'octubre de 2007 a la clínica Sant'Anna de la ciutat de Torí.^[21] El 4 de maig de 2009, va néixer la seva segona filla anomenada Dorotea.^[22] El 27 de desembre de 2010, va néixer la seva tercera filla a la qui va anomenar Sasha.^[23]

Fora del món del futbol i de manera regular practica el golf, tennis i bàsquet.^[24] És fanàtic i amic personal del base de Los Angeles Lakers, el canadenc Steve Nash,^[15] i de l'excantant de la banda Oasis, Noel Gallagher.^[25] L'any 2005, va aparèixer al vídeo Lord Don't Slow Me Down, autografiant-se la samarreta i entregant-la als membres de la banda.^[26] El 2006, amb l'ocasió dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2006 de Torí, va ser un dels rellevistes que va portar la torxa olímpica.^[27]

Trajectòria

Clubs

Calcio Padova

Va començar a practicar el futbol al camp de la Parròquia de Saccon,^[28][29] on entrenava de nit gràcies a un petit sistema d'electricitat que havia construït el seu pare.^[30] Després va passar a l'equip de la seva ciutat natal, l'Associazione Calcio San Vendemiano exercint com a porter, ja que la seva mare pensava que d'aquesta manera era més probable que no sortís del partit ferit.^[31] Això no obstant, el seu germà Stefano li va dir que era bo jugant a l'atac i va canviar-se de posició.^[32]

Mentre jugava al San Vendemiano, el capellà del poble (també president de l'equip) va parlar amb alguns dirigents del Calcio Padova, inicialment sense èxit, ja que existia preocupació a causa de la prima contextura d'Alex.^[33] Això no obstant, el 1992 va ser transferit per l'equip paduà i va ser inscrit a l'equip juvenil. Als 16 anys va aconseguir la seva primera oportunitat al futbol professional i va debutar a la Serie B tenint a l'exfutbolista Mauro Sandreani com a entrenador. La temporada següent va jugar deu partits i va fer el seu primer gol en la victòria del Padova contra el Ternana Calcio per 5-0.^[34]

Juventus Football Club

El debut a la Serie A

L'estiu de 1993, gràcies a les gestions de Giampiero Boniperti, va ser transferit a la Juventus Football Club per cinc mil milions de lires italianes, firmant un contracte per 150 milions de lires per temporades més premis,^[35] després d'haver estat rebutjat per l'Associazione Calcio Milan,^[36] complint així el somni de poder pertànyer a la societat torinesa d'Alessandro.^[31][36] Tot i que Giovanni Trapattoni el va promoure de seguida al primer equip, va ser transferit a l'equip juvenil on Antonello Cuccureddu entrenava, convertint-se de seguida líder de l'equip. Junt amb Fabrizio Cammarata, Christian Manfredini, Lorenzo Squizzi i Jonathan Binotto van conduir al club a guanyar el Torneig de Viareggio i el títol del Campionat Primavera.

Referències

1. «I Soprannomi dei Giocatori» (en italià). juworld.net. [Consulta: 6 gener 2013].
2. «Pipino il breve» (en italià). pipinoilbreve.it. Arxivat de l'original el 2009-05-15. [Consulta: 6 gener 2013].
3. «Alessandro Magno» (en italià). RAI, 1998. Arxivat de l'original el 2008-06-09. [Consulta: 6 gener 2013].
4. «Del Piero record: la Signora saluta Alessandro il grande» (en italià). mytag.it. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 6 gener 2013].
5. «Del Piero da record: ma non sono felice» (en italià). sport.sky.it, 2010. Arxivat de l'original el 2010-04-08. [Consulta: 6 gener 2013].
6. «Statistiche - Classifiche Giocatori» (en italià). juworld.net. [Consulta: 6 gener 2013].
7. «Reti - Totale» (en italià). [Consulta: 20 gener 2013].
8. «Del Piero sets Juve scoring record» (en anglès). People Daily, 2006. [Consulta: 6 gener 2013].
9. «Presenze - Totale» (en italià). [Consulta: 20 gener 2013].
10. «Italia gana su cuarto Mundial en la tanda de penalties» (en castellà). Arxivat de l'original el 2013-06-03. [Consulta: 13 gener 2013].
11. «Your Verdict: 100 greatest ever footballers» (en anglès), 2000. Arxivat de l'original el 2009-06-11. [Consulta: 13 gener 2013].
12. «Pele's list of the greatest» (en anglès). BBC, 2004. [Consulta: 13 gener 2013].
13. «Alessandro del Piero ganó el "Golden Foot 2007"» (en castellà). [Consulta: 13 gener 2013].
14. Davide Rota i Jarek Owsianski. «Champions Cup/Champions League Topscorers - Overall» (en anglès). Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation, 2007. [Consulta: 13 gener 2013].
15. «Alessandro Del Piero» (en italià). juventus.com. Arxivat de l'original el 2010-12-27. [Consulta: 20 gener 2013].
16. «Alex Del Piero» (en italià). kom.it. Arxivat de l'original el 2013-01-01. [Consulta: 13 gener 2013].
17. «Le luci di Del Piero» (en italià). RAI, 2001. Arxivat de l'original el 2012-05-13. [Consulta: 13 gener 2013].
18. «Intervista ad Alex Del Piero» (en italià). zai.net. [Consulta: 8 gener 2009].
19. «Del Piero, dribbling sull'altare» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 2005. [Consulta: 19 gener 2013].
20. «Torino, nozze segrete per Alex Del Piero» (en italià). La Repubblica, 2005. [Consulta: 19 gener 2009].
21. «Del Piero, giorni d'oro E' nato il figlio Tobias» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 2007. [Consulta: 19 gener 2013].
22. «Del Piero papà: nata Dorotea» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 2009. [Consulta: 19 gener 2013].
23. Timothy Ormezzano. «Del Piero di nuovo papà» (en italià). La Repubblica, 2010. [Consulta: 19 gener 2013].
24. «FIFA World Cup @ Yahoo.com» (en anglès). Fifaworldcup.yahoo.com. Arxivat de l'original el 2007-02-20. [Consulta: 13 gener 2013].
25. Rick Broadbent. «Del Piero remaining loyal to the Old Lady» (en anglès). The Times, 2006. [Consulta: 19 gener 2013].
26. «Del Piero gets shirty whit Noel» (en anglès). The Sun, 2008. [Consulta: 13 gener 2013].
27. «Also Alex with the Olympic flame» (en anglès). juventus.com, 2006. Arxivat de l'original el 2007-10-14. [Consulta: 19 gener 2013].
28. Marisa Fumagalli. «Le ruspe nel campetto di Del Piero» (en italià). Corriere della Sera, 2009. [Consulta: 20 gener 2013].
29. Anna Sandri. «Ruspe cancellano i primi gol di Alex» (en italià). La Stampa, 2009. Arxivat de l'original el 2014-04-29. [Consulta: 20 gener 2013].
30. Germano Bovolenta, Nicola Cecere i Lodovico Maradei. «Ronaldo vs Del Piero cioe' il massimo» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 2009. [Consulta: 20 gener 2013].
31. «Alex Del Piero» (en italià). specialissimo.it. [Consulta: 20 gener 2013].
32. «Alessandro Del Piero Trivia» (en anglès). alessandrodelpiero.org. Arxivat de l'original el 2008-03-30. [Consulta: 20 gener 2013].
33. Roberto Perrone. «il ragionier Del Piero: 5 gol in 350 minuti. pare anormale tanta e' la sua normalita'» (en italià). Corriere della Sera, 1994. [Consulta: 20 gener 2013].
34. «Del Piero spegne 200 "candeline"» (en italià). TGcom, 2006. [Consulta: 20 gener 2013].
35. Roberto Perrone, Stefano Agresti i Carlo Grandini. «Del Piero, tre passi nel futuro Juve» (en italià). Corriere della Sera, 1994. [Consulta: 20 gener 2013].
36. «Player Profile: Alessandro Del Piero» (en anglès). footymania.com. Arxivat de l'original el 2007-10-21. [Consulta: 20 gener 2013].