Alcàsser de Segòvia
castell i museu de la ciutat vella de Segòvia (Espanya), patrimoni de la Humanitat per la UNESCO From Wikipedia, the free encyclopedia
L'alcàsser de Segòvia és un dels monuments més destacats de la ciutat de Segòvia (Castella i Lleó, Espanya), que s'alça sobre un turó en la confluència dels rius Eresma i Clamores. El castell va ser una de les inspiracions per al castell de la bruixa de la Blancaneus de Walt Disney.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (es) Alcázar de Segovia  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Alcàsser | |||
| Part de | Ciutat Vella de Segòvia i Aqüeducte | |||
| Arquitecte | Francisco de Mora Juan de Herrera Gaspar de Vega | |||
| Construcció | segle XII | |||
| Ús | acadèmia militar, residència oficial, Trésor royal (en)  , presó i museu | |||
| Cronologia | ||||
| Revolts in Segovia (1506) (en) | ||||
| conquesta feudal hispànica | ||||
| Concòrdia de Segòvia | ||||
| Cent Mil Fills de Sant Lluís | ||||
| Guerra de Successió Espanyola | ||||
| Guerres Carlines | ||||
| revolta de les Comunitats de Castella | ||||
| Guerra del Francès | ||||
| Revolts in Segovia (1476) (en) | ||||
| Segona Guerra de Successió castellana | ||||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura herreriana arquitectura mudèjar arquitectura gòtica arquitectura romànica | |||
| Material | pedra, granit i fusta | |||
| Castle chapel (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | 1 | |||
| Torre mestra | ||||
| Muralla | ||||
| Drill hall (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | ||||
| Barbacana | ||||
| Fossat | ||||
| Merlet | ||||
| Adarb | ||||
| Pont llevadís | ||||
| Torre albarrana | | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Segòvia (Espanya) | |||
| Localització | Pl. Reina Victoria Eugenia, s/n, 40003 Segovia | |||
| Banyat per | Eresma i Clamores River (en) | |||
| ||||
| Format per | Plaza de la Reina Victoria Eugenia (en) Casa de la Química Monument a Daoíz i Velarde | |||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
| Data | 1985 (9a Sessió), Criteris PH: (i), (iii) i (iv) | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 3 juny 1931 | |||
| Identificador | RI-51-0000861 | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Plaza de la Reina Victoria Eugenia | ||||
| Tipus | monument | |||
| Data | 3 juny 1931 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Corona de Castella (1122–1517) Monarquia Hispànica (1517–1764) Acadèmia d'Artilleria de Segòvia (1764–1862) Board of trustees of the Alcázar of Segovia (en) (1951–) | |||
| Ocupant | Board of trustees of the Alcázar of Segovia (en) | |||
| Visitants anuals | 754.946 (2020) | |||
| Lloc web | alcazardesegovia.com | |||
  
| ||||
Història
Les restes més antigues trobades al lloc són uns carreus de granit similars als de l'aqüeducte romà, el que fa suposar que en temps de la dominació romana de la ciutat ja devia haver-hi un castro o fortificació. Sobre les restes d'aquest, l'alcàsser va ser erigit com a fortalesa andalusina. La primera notícia documental que es conserva de l'edifici data de l'any 1122, poc després que Alfons VI de Lleó reconquerís la ciutat, encara que no és fins a l'any 1155 quan apareix citat amb la denominació d'alcàsser, en una carta custodiada a l'arxiu de la catedral. Fou residència del rei Alfons VIII. El 1258, regnant Alfons X, es va enfonsar el palau quan el rei es trobava al seu interior. Aquest nucli més antic correspon amb la sala d'armes. Va ser nombroses vegades restaurat i ampliat, possiblement des d'Alfons X fins a Felip II. A aquest últim es deu el seu aspecte actual, la seva silueta el fa únic entre els castells espanyols.
A l'edat mitjana, per la seva seguretat com per la proximitat de zones de caça, l'Alcàsser es va convertir en una de les residències favorites dels reis de Castella, especialment d'Alfons X. Va ser habitat moltes vegades i va arribar a ser un dels més sumptuosos palau-castells al segle xv.
L'any 1719 els presos d'Estat de la Guerra de Successió Espanyola van ser traslladats a aquest alcàsser. Hi destaquen entre d'altres, el general Joan Baptista Basset i Ramos i els coronels Sebastià Dalmau i Josep Vicent.[1]
La fortalesa va servir posteriorment com a presó d'Estat fins que el 1762 Carles III va fundar a Segòvia el Reial Col·legi d'Artilleria que va tenir la seva seu a l'alcàsser. El 1862, un incendi va destruir els sostres de les sales nobles, que van poder ser reconstruïdes fidelment amb posterioritat gràcies a l'existència de gravats. El 1931 va ser declarat monument històric artístic. L'any 1953 es va crear el patronat de l'alcàsser que és el responsable del museu que es pot visitar en el seu interior.
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
