Alcalosi
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'alcalosi (o alcalèmia) és un trastorn hidroelectrolític en el que hi ha un augment de l’alcalinitat (basicitat) dels fluids del cos, és a dir, un excés de base en els líquids corporals. Aquesta condició és l’oposada a l'acidosi (excés d’àcid).
| Tipus | trastorn de l'equilibri acidobàsic  |
|---|---|
| Especialitat | endocrinologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | 5C74 |
| CIM-10 | E87.3 |
| CIM-9 | 276.3 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0076432 i 0220241 |
| DiseasesDB | 32458 |
| MedlinePlus | 001183 |
| MeSH | D000471 |
| UMLS CUI | C0002063 |
Es pot produir per l’acumulació de bases o per la pèrdua d’àcids en els líquids de l’organisme, la qual cosa provoca una reducció en la concentració d'ions hidrogen en el plasma sanguini arterial. Generalment es considera alcalosi quan el pH arterial és major a 7,45.
Els pulmons i els ronyons són els òrgans encarregats de regular l'equilibri acidobàsic del cos. La disminució en el nivell de diòxid de carboni (àcid) o l’augment del nivell d'hidrogencarbonat (base), fan que el pH dels líquids del cos augmentin, produint l’alcalosi.
L’alcalosi respiratòria es deu a una ventilació excessiva dels pulmons o a la falta d’oxigen deguda a l’altura. El baix contingut d'oxigen de l’aire (hipòxia) estimula la ventilació forçada (hiperpnea), el que fa que es perdi massa diòxid de carboni, , (hipocàpnia) i augmenti el pH. La resposta fisiològica a aquest fenomen és intentar excretar activament hidrogencarbonat, per l'orina, però per dur a terme aquesta tasca el ronyó necessita una hidratació suficient i un balanç electrolític favorable que li permeti excretar sals. En una situació d'esforç físic intens es produeix una deshidratació per la suor, a la vegada que es perden sals, però també per la mateixa respiració, especialment en ambients freds. Si el pH continua pujant, de manera periòdica apareix l'apnea, que consisteix en una parada respiratòria involuntària que té l'objectiu de refer el pH augmentant la concentració de als pulmons.
Altres causes de la falta de en sang poden ser la febre, la malaltia hepàtica o la intoxicació amb salicilats.
L’alcalosi metabòlica és ocasionada per un excés d'hidrogencarbonat en la sang, que es pot deure a diversos factors:
Una gasometria arterial i un grup de proves metabòliques bàsiques confirmaran l’alcalosi i determinaran si es tracta d’alcalosi respiratòria o metabòlica. Es poden necessitar altres exàmens per determinar la causa de l’alcalosi, com:
El tractament de l’alcalosi depèn de la identificació de la causa específica.
Algunes persones necessiten medicaments per corregir les pèrdues químiques (com clorur i potassi). A més, és necessari controlar els signes vitals (temperatura, pols, ritme respiratori i pressió sanguínia).
Per a l’alcalosi respiratòria provocada per hiperventilació, el fet de respirar dins d’una borsa de paper fa que es retingui més diòxid de carboni i aquest s’inhali, millorant l’alcalosi.
La majoria dels casos d’alcalosi responen bé al tractament.
S’ha de consultar amb el metge si es troba confós, és incapaç de concentrar-se o no pot respirar correctament. Una visita a la sala d’urgències o cridar a emergències es justifica en cas de:
La prevenció depèn de la causa de l’alcalosi. Normalment, les persones amb ronyons i pulmons sans no tenen alcalosi significativa.
Harwood, Hering, Petrucci. Química general. Madrid: Pearson, 2003.
«Medline plus». [Consulta: 27 febrer 2012].
«Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 27 febrer 2012].
«Diccionari.cat». [Consulta: 27 febrer 2012].
«Medicopedia». [Consulta: 27 febrer 2012].
«Alcalosi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
«Daniel Vives». Arxivat de l'original el 15 de setembre 2011. [Consulta: 27 febrer 2012].
