Alcàntera de Xúquer

Alcàntera de Xúquer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Alcàntera de Xúquer

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Epònim	Xúquer
Localització
39° 04′ 04″ N, 0° 33′ 40″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Ribera Alta
Capital	Alcàntera de Xúquer
Conté la subdivisió	Alcàntera de Xúquer
Població humana
Població	1.414 (2023) (428,48 hab./km²)
Gentilici	alcanterina, alcanterí
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	3,3 km²
Altitud	33 m
Limita amb	Beneixida Gavarda Llanera de Ranes Cotes Càrcer Xàtiva la Llosa de Ranes
Partit judicial	Alzira
Dades històriques
Patrocini	Immaculada Concepció
Dia de mercat	Dijous
Festa patronal	Primer cap de setmana de setembre
Organització política
• Alcalde	Julio García Martínez (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	46293
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46016
Codi ARGOS de municipis	46016
Lloc web	alcanteradexuquer.es

Limita amb Beneixida, Càrcer, Cotes i Gavarda (a la mateixa comarca); i amb Llanera de Ranes i Xàtiva (a la Costera).

Geografia

Està situat al sud-oest de la comarca de la Ribera Alta i forma, juntament amb Beneixida, Càrcer i Cotes, la subcomarca de la Vall de Càrcer, denominada també en el segle xviii la Vall Farta pel botànic Cavanilles (fent al·lusió, molt probablement, a la riquesa de les seues terres). Alcàntera dista 50 km de la ciutat de València i està situada al marge dret dels rius Xúquer i Sellent.

Història

Possiblement fou incorporat pel rei Jaume I al Regne de València en 1244, després de la conquesta de Xàtiva. No obstant la població musulmana es mantingué fins a la seua expulsió definitiva. El 5 de gener de 1365, el rei Pere IV va donar a Berenguer de Ripoll el terç delme i el morabatí de les cases i possessions d'Alcàntera. Posteriorment en octubre de l'any 1430, el rei Alfons V entrega a Lluís Cornell el lloc amb el seu territori i vassalls. En el segle xvi, el comprà la família Despuig, junt a Beneixida i el Ràfol. Carles I li va concedir la facultat de celebrar mercat els dilluns i una fira anual. L'any 1609 va quedar despoblat a causa de l'expulsió dels moriscs, i arran d'eixe fet, dos anys després Cristòfor Despuig hagué d'atorgar carta pobla en favor de nous vassalls. El terratrèmol de l'any 1748 va afonar part de la torre i el seu palau senyorial. Després de pertànyer una temporada a Alons Sanoguera, a principis del segle xviii el comprà els Sorell, comtes d'Albalat, als quals contribuïa el poble amb la dotzena part de tots els fruits i el terç delme fins a la dissolució del règim senyorial en el segle xix. En la primera meitat del segle xix produïa blat, ordi, dacsa i sobretot, dedicat a l'exportació: arròs, vi, oli i seda.

L'any 1958 una part xicoteta del terme fou agregada al municipi de Càrcer.^[1]

Topònim

El topònim és d'orige àrab, al-qántara, que significa "el pont", "l'aqüeducte" o, fins i tot, "el dic".

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
1.531	1.459	1.448	1.492	1.459	1.405	1.373	1.380	1.384	1.397

Economia

Actualment l'agricultura és encara l'activitat econòmica més important, encara que seguida de prop pel sector terciari; menor importància té el sector industrial. Durant la segona meitat del segle xix i, sobretot, en el segle xx la morera i l'arròs han anat deixant pas, com cultiu predominant, al taronger. Han desaparegut igualment cultius cerealícoles com el blat i ordi i, pràcticament, altres cultius com ara la vinya, les oliveres, les garroferes i els ametlers. També es conreen hortalisses i llegums. El regadiu s'alimenta principalment amb les aigües del riu Sellent (administrat pels mateixos regants), encara que també s'usen les séquies d'Escalona i Carcaixent (les dos del riu Xúquer). La propietat de la terra està molt repartida.

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits els 9 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Eleccions municipals de 17 de juny de 2023 - Alcàntera de Xúquer
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Lorena Igual Chicón	480	57,55%	9 (-4)
	Altres candidatures			330	36,56%	0 ( +4)
	Vots en blanc			24	2,87%
Total vots vàlids i regidors				810	100 %	9
	Vots nuls			46	5,22%
Participació (vots vàlids més nuls)				880	79,92%**
Abstenció				221*	20,07%**
Total cens electoral				1.417*	100 %**
Alcalde: Lorena Igual Chicón (PSPV) (17/06/2023) Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2023 l'alcaldessa d'Alcàntera de Xúquer és Lorena Igual Chicón (PSPV).^[2][3]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José Montaner Sancho	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Agustín García Aliaga	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Josep Sanchis Martínez	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Josep Sanchis Martínez	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Antoni Such Botella	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Antoni Such Botella	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Antoni Such Botella	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Teresa Nieves Perucho Blasco	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Teresa Nieves Perucho Blasco	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Julio Aurelio García Martínez	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Julio Aurelio García Martínez	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	Lorena Igual Chicón	PSPV-PSOE	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[3]

Monuments

• Església de la Puríssima Concepció. Del segle xvii. Encara que la parròquia va ser erigida per l'Arquebisbe Tomás de Vilanova en el segle xvii, la construcció de l'actual temple és de principis del xx. És un edifici senzill en el seu exterior, encara que el seu interior mostra un bon exemple d'arquitectura neogòtica. Es conserva un reliquiari Lignum Crucis d'estil neoclàssic llavorat cap a finals del segle xviii.

• Venta del Baró. Antiga fortificació amb murs de fins a un metre de grossària. Va servir també de posada i d'allotjament per a tropes.

Llocs d'interés

• El Pi de Borja. És un paratge amb una ampla zona forestal, de gran atractiu natural. Des d'allí s'albira una cromàtica vista panoràmica de la Vall.
• Les Penyetes. Paratge a la vora del riu Xúquer d'oci i esplai. Este lloc és punt de referència per ser la meta de la típica Baixada del riu Xúquer des de la població d'Antella, celebrada tots els estius.

Festes i celebracions

• Festes patronals. Se cebreben el primer cap de setmana de setembre en honor de la Puríssima Concepció i al Santíssim Crist dels Afligits.
• Sant Vicent Ferrer. Se celebra el dilluns després de Pasqua.

Gastronomia

El plat típic és l'arròs al forn i la paella. Els dolços típics són la mona de Pasqua, l'arnadí, les fogasses i els pastissets de moniato i la coca cristina.

Fills il·lustres

• Jose Francisco García Boscà, Moro, pilotari.

Notes

Referències

1. «Alcàntera de Xúquer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
3. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alcàntera de Xúquer. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs

• Ajuntament d'Alcàntera de Xúquer
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment

Viccionari