L'albergínia, albergina,[1] albargina[2], (esberzínia, etc.)[3] és el fruit de l'alberginiera (Solanum melongena).[4] N'existeixen de formes i colors molt diferents que es divideixen en tres categories: de fruit llarg, de fruit globós i de fruit oval.[5] L'albergínia és un element molt important de tota la cultura gastronòmica mediterrània.[6]
  | |
.svg){kind=icon}
La fruita crua conté un 92% d'aigua, un 6% d'hidrats de carboni, un 1% de proteïna, i quasi gens de greix. És poc calòrica (26 kcal per 100g) i té poc de contingut de nutrients essencials, excepte el manganès. No destaca per tenir un nutrient en especial, però ens aporta fibra, sobretot si se'n menja la pell.[7][8] La proporció de nutrients pot variar segons l'estació, el lloc de cultiu (al camp o en hivernacles) i el genotip.[9]
Al Mediterrani la temporada va de maig a desembre.[7] La producció mundial el 2016 n'era de 51,3 milions de tones. Els majors productors en són la Xina i l'Índia.
Usos culinaris
L'albergínia sola és ideal per preparar una bona escalivada amb all i oli d'oliva. Les albergínies també es poden preparar escabetxades i confitades. Les albergínies estan presents en la gastronomia de moltes zones del planeta. Són ideals per a preparar plats vegetarians. Es poden fer moltes innovacions creatives substituint carns per llesques d'albergínia o albergínia picada.[11] No cal pelar-la per preparar-la. La pell, a més, redueix l'absorció d'oli per part de la carn. Si es vol, es pot separar la pell molt fàcilment un cop cuinada. Al forn, es fa fundent i s'impregna dels sabors que l'acompanyen.[7]
Molt sovint l'albergínia apareix combinada o barrejada amb altres verdures com tomàquets, cebes o carbassons, ocra, patata, etc. Preparada d'aquesta manera és un dels ingredients essencials del mullador o samfaina, així com de la ratatolha occitana, el ragù italià, el tombet mallorquí, la caponata del sud d'Itàlia,[12] i les melanzane alla parmigiana.
Per tal de llevar-li l'amargor, justificat per l'alt contingut en solanina (una forma de nicotina), quan es prepara per ser fregida, es pot deixar un parell d'hores amb sal i així deixa anar un suc marronós amb la major part de les substàncies amargants. A l'albergínia se li atribueix la propietat de reduir el colesterol.[13]
És famosa la preparació de la mussaca grega, cuita al forn, amb capes d'albergínia i carn picada de xai.
A Turquia es prepara el plat anomenat imam bayildi, fet amb albergínies farcides amb tomàquet, ceba i all fregides amb oli d'oliva. Hom diu que un imam turc va perdre el coneixement davant d'aquest plat tan exquisit.[14] El Karnıyarık és bàsicament el mateix plat però amb carn picada.
El baba ghanoush àrab,[15] la melitzanosalata grega i la patlıcan salatası turca són pastes a base d'albergínia que es mengen acompanyades amb pa de pita. A l'Afganistan es prepara el bonjon o bonjan, un plat picant a base d'albergínies per acompanyar altres plats. A l'Iran es prepara el Kashk O Bademjan a base d'albergínies i iogurt.[16] A Tailàndia les albergínies locals són tan tendres que es poden menjar també crues. Pot ser bullida, al forn, al foc, fregida o farcida.[17] Al subcontinent indi és costum de preparar, segons la zona, diverses formes de curri amb albergínies tallades a daus. Hi ha també plats de cuina xinesa a base d'albergínia, com les «albergínies a la Sichuan», estofades i un xic dolces.[18]
Receptes destacades
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
