Cuniculus (canal)

Un cuniculus (plural cuniculi) és un tipus de canal d'aigua, usat per antigues civilitzacions a la Península italiana. Com que l'ús general italià antic deriva de l'ús etrusc, el terme té importància, particularment, per referir-se als cuniculus etruscs.^[1][2]

No s'ha de confondre amb Cuniculus.

Fosso dei Costaroni, restes d'un cuniculus etrusc a Formello.

Secció d'un qanat o mina d'aigua. Un cuniculus era físicament idèntic.

Descripció

Un cuniculus podia tenir qualsevol forma des d'una forma de canal fins a un complex sistema de túnels. Els usos van ser múltiples: reg, drenatge, desviament, subministrament, etc.

La ciutat de Veii es va destacar pel seus cuniculi. La comunitat italiana de Formello al nord de Veii era famosa pels nombrosos cuniculi allà existents.^[3]

Els romans van usar els cuniculi de Veii per minar la seva ciutadella.^[4]

Construccions similars

Albelló

Les definicions oficials d'albelló indiquen un canal superficial o un conducte subterrani per donar sortida a les aigües sobreres o brutes.

• Els albellons de drenatge correspondrien als antics cuniculums (cuniculi en llatí). En principi les aigües conduïdes no eren potables però tampoc no eren brutes.
  • Els albellons de drenatge tenien una aplicació en la regulació de les aigües dels camps i de les mines, impedint acumulacions d'aigua.^[5][6][7]

Mina d'aigua

Des del punt de vista constructiu, una mina d'aigua és idèntica a un cuniculum.

Mines de setge

En el setge de ciutats o castells amb muralles un dels mètodes d'atac era l'excavació de mines fins que els atacants podien situar-se per sota del mur amb possibilitats d'enderrocar-lo. En època romana aquestes mines es coneixien amb el terme cuniculus i els sapadors que hi treballaven cuniculari.

• En alguns setges, els atacants aprofitaven els albellons existents.
• Una de les tàctiques típiques de defensa eren les contra-mines.^[8][9]

Referències

1. Everitt, A (2012), The Rise of Rome, page 122.
2. The Etruscans: Technology and Engineering. Nancy Padgett.
3. Vedia Izzet. The Archaeology of Etruscan Society. Cambridge University Press, 13 desembre 2007, p. 196–. ISBN 978-1-107-32091-8.
4. Robert Sallares. Malaria and Rome: A History of Malaria in Ancient Italy. OUP Oxford, 5 setembre 2002, p. 77–. ISBN 978-0-19-924850-6.
5. El cuniculus de Tàrraco.
6. AQVA DVCTA.Guía para la ruta cultural del acueducto romano de Tempul a Gades.
7. Ingeniería minera antigua y medieval en el suroeste ibérico.
8. Stephen Turnbull. Siege Weapons of the Far East (2): AD 960–1644. Bloomsbury Publishing, 20 agost 2012, p. 79–. ISBN 978-1-78200-226-0.
9. Isaac Landmann. A treatise on mines for the use of the Royal military academy at Woolwich. Bensley, 1815, p. 3–.