From Wikipedia, the free encyclopedia
Alain Daniélou (Neuilly-sur-Seine, París, 4 d'octubre de 1907 – Lonay, Suïssa, 27 de gener de 1994) fou un historiador, intel·lectual i musicòleg francès que enregistrà i estudià música de diversos països, principalment de l'Índia i l'Iran. La seva experiència el portà a convertir-se al xivaisme.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 octubre 1907 Neuilly-sur-Seine (França) |
| Mort | 27 gener 1994 (86 anys) Lonay (Suïssa) |
| Religió | Hinduisme |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, escriptor, professor d'universitat, etnomusicòleg, musicòleg, traductor, filòsof |
| Ocupador | Universitat Hindú de Benarés |
| Nom de ploma | Shiva Sharan |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Parella | Raymond Burnier |
| Pares | Charles Daniélou i Madeleine Daniélou |
| Germans | Jean Daniélou Catherine Daniélou |
| Premis | |
| |
La mare, Madeleine Clamorgan, pertanyia a una antiga família de la noblesa de Normandia; era una fervent catòlica i va fundar un orde religiós, sota el patronatge de sant Francesc Xavier. El seu pare, Charles Daniélou, era un polític anticlerical de la Bretanya que va tenir nombrosos càrrecs ministerials en el govern de França. El germà gran, Jean Daniélou, va ser un destacat cardenal i membre de l'Acadèmia Francesa.
Daniélou rebé una excel·lent educació musical, iniciant els estudis de piano als dotze anys. Més tard s'inicià en el cant amb el mestre Charles Panzéra i composició amb Max d'Ollone. Es va interessar molt per la música clàssica no europea i rebé l'any 1929 una beca per a estudiar música tradicional algeriana. Del 1927 al 1932 congenià amb intel·lectuals com Jean Cocteau, Max Jacob, Serge de Diaghilev, Igor Stravinski, Henri Sauguet, Nicolas Nabokov i altres.
El 1932 inicià els seus viatges a l'Índia, establint amistat amb Rabindranath Tagore, qui el va nomenar director del departament de música de l'escola Santiniketan. El 1937 es va traslladar a Varanasi, on va estudiar vina, durant sis anys, amb el guru Shivendranâth Basu, i també aprengué hindi i el sànscrit. El 1945 va ser nomenat director adjunt de la Facultat de Música de la Universitat Hindú de Benarés i va començar a recollir les còpies de manuscrits sànscrits sobre teoria de la música, un recull conservat per la Fundació Giorgio Cini de Venècia.
També va fer diversos viatges a Khajuraho, Bhuvaneshwar, Konark, juntament amb el suís Raymond Burnier, fotògraf, per enriquir els seus coneixements d'arquitectura i escultura índia aplegant documentació iconogràfica important. Va ser un viatge vital en què es van sentir molt integrats en la cultura i art d'aquest subcontinent. Les fotografies de Raymond foren una revelació, Khajuraho es va fer famós gràcies a la seva obra, i Nehru, quan arribà al poder, decorà el seu despatx amb grans ampliacions d'aquestes imatges. L'any 1949, el Museu Metropolità de Nova York, que mai havia exposat fotografia, presentà una gran exposició del treball de Raymond, i més tard traslladà una exposició similar a París, sota l'auspici de Pierre Bérès.
Després de disset anys en Benarés, es va traslladar a Madràs el 1954 i va ser durant dos anys director de la biblioteca de manuscrits sànscrits i edicions de Adyar. Dos anys més tard, es va incorporar a l'Institut Francès d'Indologia a Pondicherry i l'Escola Francesa d'Extrem Orient. Va publicar la primera antologia de la música clàssica de l'Índia, on figura, en particular Ravi Shankar i Ali Akbar Khan duet.
Alain Daniélou fou director de les sèries de la col·lecció discogràfica de música de la UNESCO: un conjunt d'enregistraments de música tradicional de tot el món. El 1981 va rebre el premi UNESCO/CIM de música, i el 1987 rebé la medalla Kathmandu de la UNESCO. Vegeu aquests enregistraments a Unesco Collection: A Musical Anthology of the Orient.
La Casa Àsia de Barcelona té un fons de més de tres-cents enregistraments musicals ètnics de països asiàtics realitzats per Alain Daniélou efectuades entre 1950 i 1970 (168 de les quals en col·laboració amb Jacques Cloarec, actual president de la Fundació Alain Daniélou). La qualitat de les gravacions, així com el seu estat de conservació el converteixen en un fons històric musical de primer ordre, en el qual trobem enregistraments inèdits amb documents únics sobre estils i intèrprets actualment desapareguts. Els enregistraments del fons estan en format de bobines de cinta oberta, i l'origen majoritari del contingut sonor és de l'Índia, Iran, Bretanya i Tunísia, entre d'altres.
Els informes sobre la col·lecció Daniélou / Cloarec (realitzats per Romà Escalas i Llimona), així com la versió digitalitzada dels enregistraments, estan a disposició de l'usuari tant a Casa Àsia com a l'Espai de Documentació i Recerca del Museu de la Música de Barcelona, lloc on es realitzà el procés de digitalització.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
