L'al·luaivita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de l'eudialita. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, el mont Al·luaiv, a la península de Kola (Rússia).
 Al·luaivita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na₁₉(Ca,Mn)₆(Ti,Nb)₃Si₂₆O₇₄Cl·2H₂O |
| Epònim | mont Al·luaiv  |
| Localitat tipus | mont Al·luaiv, massís de Lovozero, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CO.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CO.10 |
| Dana | 64.1b.1.1 |
| Heys | 17.3.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 14,04Å; c = 60,6Å; |
| Grup espacial | Grup espacial 166 |
| Color | incolor a rosa marronós clar |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,618 nε = 1,626 |
| Birefringència | δ = 0,008 |
| Impureses comunes | Zr, La, Ce, TR, Sr, Ba, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1988-052 |
| Any d'aprovació | 1990 |
| Símbol | Aav |
| Referències | [1] |
L'al·luaivita és un silicat de fórmula química Na₁₉(Ca,Mn)₆(Ti,Nb)₃Si₂₆O₇₄Cl·2H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma d'acumulacions irregulars, de fins a 1 mil·límetre.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·luaivita pertany a «09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si9O27]18-» juntament amb els següents minerals: eudialita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, feklichevita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, taseqita, rastsvetaevita, golyshevita, labirintita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita.
Es troba en pegmatites ultra-agpaitiques en un massís alcalí diferenciat. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sodalita, nefelina, feldespat, eudialita, arfvedsonita i aegirina. Va ser descoberta l'any 1990 al mont Al·luaiv, al massís de Lovozero, a l'óblast de Múrmansk (Rússia). També, a dins del massís de Lovozero, ha estat trobada als monts Karnasurt i Kedykverpakhk, així com al mont Rasvumchorr, al Massís de Khibini.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
