Aiguatèbia
Poble cap de la comuna d'Aiguatèbia i Talau, del Conflent From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Aiguatèbia (['aiɣwə'tɛβiə], popularment ['aiɣə'tɛβi], és un poble de la comuna d'Aiguatèbia i Talau, a la comarca nord-catalana del Conflent. Entre 1790 i l'1 de gener del 1983 formà un municipi propi, al qual fou agregat en aquell moment el de Talau, que fins aquell moment tenia també comuna pròpia. Més tard passà a anomenar-se Aiguatèbia i Talau. Actualment és el cap de la comuna.
Remove ads
És[1] a 1.326,6 m alt a l'esquerra de la Tet, bastant allunyat d'aquest riu, en una vall, la de la Ribera de Pujalts, afluent de la Ribera de Cabrils, a la zona muntanyosa de les Garrotxes de Conflent.
Remove ads
Etimologia
Joan Coromines explica[2] que el nom d'aquest poble deriva del llatí aqua tepida (mateix significat que en català), a causa d'una font existent al peu del poble, a l'esquerra de la Ribera de Pujalts, d'on sorgia una aigua tèbia, que, en uns safareigs populars, servia perquè els nadius d'aquest lloc netegessin molt més còmodament i eficaç.
Geografia
L'antic terme comunal d'Aiguatèbia ocupava gairebé[3] les dues terceres parts de l'actual terme comunal d'Aiguatèbia i Talau (exactament, el 63,61%): tot el sector nord, l'oest i el sud-oest. Incloïa només el poble d'Aiguatèbia, amb els masos dispersos del Felip, del Presat, del Sidó, del Pallat, del Pau, del Balmat, del Romeu, del Miquel, del Guillat i Cal Romeu.
Caudiers de Conflent | Ralleu | |
La Llaguna | ![]() |
Talau |
Sautó |
Remove ads
El poble d'Aiguatèbia


El poble d'Aiguatèbia està situat a l'extrem nord-est del seu antic terme comunal, a l'esquerra de la Ribera de Pujalts, als peus del vessant meridional del Pic de l'Home. No és un poble agrupat, escalonat en un coster, amb l'església parroquial de Sant Feliu i Sant Ermengol, amb el cementiri al costat, a l'extrem nord-est del nucli de població.
Història
El territori d'Aiguatèbia era una possessió dels vescomtes de Conflent des del segle x fins que fou cedit al capítol canònic de Santa Maria de la Seu d'Urgell.
Durant la revolta dels Angelets de la Terra, el 7 de febrer del 1673, les tropes franceses van cremar el poble. L'església fou reconstruïda vint anys després.
Aiguatèbia es fusionà amb Talau l'1 de gener del 1983 per a formar la nova comuna d'Aiguatèbia i Talau per decret prefectoral del 22 de desembre del 1982.
Remove ads
Demografia
Demografia antiga
La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[4]
(Fonts: Pélissier, 1986.)
Demografia contemporània
|
Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[5] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[6]
Remove ads
Administració i política
Batlles[7]
A partir del 1983, el batlle és comú amb Talau. Consten a l'article d'Aiguatèbia i Talau.
Remove ads
Bibliografia
- Becat, Joan. «1 - Aiguatèbia i Talau». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Coromines, Joan. «Aiguatèbia». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon Cataloniae, II A - Be). ISBN 84-7256-889-X.
- Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
- Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Aiguatèbia». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads