Aiguatèbia
Poble cap de la comuna d'Aiguatèbia i Talau, del Conflent From Wikipedia, the free encyclopedia
Aiguatèbia (['aiɣwə'tɛβiə], popularment ['aiɣə'tɛβiə], és un poble de la comuna d'Aiguatèbia i Talau, a la comarca nord-catalana del Conflent. Entre 1790 i l'1 de gener del 1983 formà un municipi propi, al qual fou agregat en aquell moment el de Talau, que fins aquell moment tenia també comuna pròpia. Més tard passà a anomenar-se Aiguatèbia i Talau. Actualment és el cap de la comuna.
| ||||
| Tipus | poble i comuna de França  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | França | |||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
| Regió | Occitània | |||
| Departament | Pirineus Orientals | |||
| Comarca | Conflent | |||
| Comuna | Aiguatèbia i Talau | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.326,6 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Dissolució | 31 desembre 1982 | |||
| Següent | Aiguatèbia i Talau | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
És[1] a 1.326,6 m alt a l'esquerra de la Tet, bastant allunyat d'aquest riu, en una vall, la de la Ribera de Pujalts, afluent de la Ribera de Cabrils, a la zona muntanyosa de les Garrotxes de Conflent.
Joan Coromines explica[2] que el nom d'aquest poble deriva del llatí aqua tepida (mateix significat que en català), a causa d'una font existent al peu del poble, a l'esquerra de la Ribera de Pujalts, d'on sorgia una aigua tèbia, que, en uns safareigs populars, servia perquè els nadius d'aquest lloc netegessin molt més còmodament i eficaç.
L'antic terme comunal d'Aiguatèbia ocupava gairebé[3] les dues terceres parts de l'actual terme comunal d'Aiguatèbia i Talau (exactament, el 63,61%): tot el sector nord, l'oest i el sud-oest. Incloïa només el poble d'Aiguatèbia, amb els masos dispersos del Felip, del Presat, del Sidó, del Pallat, del Pau, del Balmat, del Romeu, del Miquel, del Guillat i Cal Romeu.
| Caudiers de Conflent | Ralleu | |
| La Llaguna |  |
Talau |
| Sautó |
El poble d'Aiguatèbia està situat a l'extrem nord-est del seu antic terme comunal, a l'esquerra de la Ribera de Pujalts, als peus del vessant meridional del Pic de l'Home. No és un poble agrupat, escalonat en un coster, amb l'església parroquial de Sant Feliu i Sant Ermengol, amb el cementiri al costat, a l'extrem nord-est del nucli de població.
El territori d'Aiguatèbia era una possessió dels vescomtes de Conflent des del segle x fins que fou cedit al capítol canònic de Santa Maria de la Seu d'Urgell.
Durant la revolta dels Angelets de la Terra, el 7 de febrer del 1673, les tropes franceses van cremar el poble. L'església fou reconstruïda vint anys després.
Aiguatèbia es fusionà amb Talau l'1 de gener del 1983 per a formar la nova comuna d'Aiguatèbia i Talau per decret prefectoral del 22 de desembre del 1982.
Demografia antiga
La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[4]
| Evolució demogràfica d'Aiguatèbia entre 1365 i 1789 | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1358 | 1365 | 1378 | 1424 | 1553 | 1709 | 1720 | 1767 | 1774 | 1789 | |||||
| 28 f | 25 f | 17 f | 5 f | 3 f | 108 f | 30 f | 411 h | 102 h | 80 f | |||||
(Fonts: Pélissier, 1986.)
Demografia contemporània
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[5] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[6]
Batlles[7]
| Període | Nom | Opció política | Comentaris |
|---|---|---|---|
| 1792 - 1796 | Pierre Santanach | ||
| 1796 - 1797 | Sébastien Bonemaison | ||
| 1797 - 1799 | Jacques Sidou | ||
| 1799 - 1815 | Côme Fondère | ||
| 1815 - 1815 | Sébastien Bonemaison | ||
| 1815 - 1815 | Côme Fondère | ||
| 1815 - 1827 | Jacques Bonemaison | ||
| 1827 - 1829 | Joseph Sicre | ||
| 1829 - 1837 | Jean Antoine Pagès | ||
| 1837 - 1844 | Jean Moré | ||
| 1844 - 1848 | Félix Surjous | ||
| 1848 - 1852 | Sébastien Mitjaville | ||
| 1852 - 1852 | Joseph Fondère | ||
| 1852 - 1860 | Jean Moré | ||
| 1860 - 1865 | François Pagès | ||
| 1865 - 1868 | Jean-Pierre Margail | ||
| 1868 - 1871 | Côme Bournet | ||
| 1871 - 1871 | Jean Goze | ||
| 1871 - 1874 | Jacques Surjous | ||
| 1874 - 1876 | Jean Boutet | ||
| 1876 - 1878 | Étienne Surjous | ||
| 1878 - 1881 | Jacques Boutet | ||
| 1881 - 1884 | Côme Bournet | ||
| 1884 - 1886 | Jean Mitjaville | ||
| 1886 - 1888 | Félix Surjous | ||
| 1888 - 1889 | Côme Bournet | ||
| 1889 - 1892 | Jean Goze | ||
| 1892 - 1904 | Michel Santanach | ||
| 1904 - 1914 | Baptiste Mitjaville | ||
| 1914 - 1919 | Bonaventure Trogno | ||
| 1919 - 1944 | Jean Bournet | ||
| 1944 - 1957 | Paul Rabat | ||
| 1957 - 1983 | Lucien Mitjaville | DVG | |
A partir del 1983, el batlle és comú amb Talau. Consten a l'article d'Aiguatèbia i Talau.
- Becat, Joan. «1 - Aiguatèbia i Talau». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Coromines, Joan. «Aiguatèbia». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon Cataloniae, II A - Be). ISBN 84-7256-889-X.
- Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
- Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Aiguatèbia». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
