Aiguatèbia

Poble cap de la comuna d'Aiguatèbia i Talau, del Conflent From Wikipedia, the free encyclopedia

Aiguatèbiamap
Remove ads

Aiguatèbia (['aiɣwə'tɛβiə], popularment ['aiɣə'tɛβi], és un poble de la comuna d'Aiguatèbia i Talau, a la comarca nord-catalana del Conflent. Entre 1790 i l'1 de gener del 1983 formà un municipi propi, al qual fou agregat en aquell moment el de Talau, que fins aquell moment tenia també comuna pròpia. Més tard passà a anomenar-se Aiguatèbia i Talau. Actualment és el cap de la comuna.

Dades ràpides Tipus, Lloc ...
Remove ads

És[1] a 1.326,6 m alt a l'esquerra de la Tet, bastant allunyat d'aquest riu, en una vall, la de la Ribera de Pujalts, afluent de la Ribera de Cabrils, a la zona muntanyosa de les Garrotxes de Conflent.

Remove ads

Etimologia

Joan Coromines explica[2] que el nom d'aquest poble deriva del llatí aqua tepida (mateix significat que en català), a causa d'una font existent al peu del poble, a l'esquerra de la Ribera de Pujalts, d'on sorgia una aigua tèbia, que, en uns safareigs populars, servia perquè els nadius d'aquest lloc netegessin molt més còmodament i eficaç.

Geografia

L'antic terme comunal d'Aiguatèbia ocupava gairebé[3] les dues terceres parts de l'actual terme comunal d'Aiguatèbia i Talau (exactament, el 63,61%): tot el sector nord, l'oest i el sud-oest. Incloïa només el poble d'Aiguatèbia, amb els masos dispersos del Felip, del Presat, del Sidó, del Pallat, del Pau, del Balmat, del Romeu, del Miquel, del Guillat i Cal Romeu.

Caudiers de Conflent Ralleu
La Llaguna Thumb Talau
Sautó
Remove ads

El poble d'Aiguatèbia

Thumb
Aiguatèbia en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)
Thumb
Vilatge d'Aiguatèbia a la tardor amb una mar de núvols.

El poble d'Aiguatèbia està situat a l'extrem nord-est del seu antic terme comunal, a l'esquerra de la Ribera de Pujalts, als peus del vessant meridional del Pic de l'Home. No és un poble agrupat, escalonat en un coster, amb l'església parroquial de Sant Feliu i Sant Ermengol, amb el cementiri al costat, a l'extrem nord-est del nucli de població.

Història

El territori d'Aiguatèbia era una possessió dels vescomtes de Conflent des del segle x fins que fou cedit al capítol canònic de Santa Maria de la Seu d'Urgell.

Durant la revolta dels Angelets de la Terra, el 7 de febrer del 1673, les tropes franceses van cremar el poble. L'església fou reconstruïda vint anys després.

Aiguatèbia es fusionà amb Talau l'1 de gener del 1983 per a formar la nova comuna d'Aiguatèbia i Talau per decret prefectoral del 22 de desembre del 1982.

Remove ads

Demografia

Demografia antiga

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[4]

Més informació Evolució demogràfica d' entre 1365 i 1789 ...

(Fonts: Pélissier, 1986.)

Demografia contemporània

Evolució de la població
179318001806182118311836184118461851
490 500 511 550 516 556 527 526 551
185618611866187218761881188618911896
537 554 547 519 525 509 506 454 448
190119061911192119261931193619461954
441 431 391 305 244 208 181 123 95
1962196819751982
42 32 23 21

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[5] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[6]

Remove ads

Administració i política

Batlles[7]

Més informació Període, Nom ...

A partir del 1983, el batlle és comú amb Talau. Consten a l'article d'Aiguatèbia i Talau.

Remove ads

Bibliografia

  • Becat, Joan. «1 - Aiguatèbia i Talau». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
  • Coromines, Joan. «Aiguatèbia». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon Cataloniae, II A - Be). ISBN 84-7256-889-X.
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Aiguatèbia». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Remove ads

Referències

Loading content...
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads