Afidoïdeus

Els afidoïdeus (Aphidoidea) són una superfamília d'insectes hemípters del subordre dels esternorrincs, que inclou els populars pugons. Són de mida peita i s'alimenten xuclant la saba de les plantes,^[1] perjudicant-les greument i essent vectors de virus de les plantes.^[2]

Afidoïdeus

Aphidoidea
Afidoïdeus sobre una tija de fonoll
Període
Permià a l'actualitat
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Hemiptera
Superfamília	Aphidoidea Latreille, 1802
Famílies
Anoeciidae Aphididae Drepanosiphidae Greenideidae Hormaphididae Lachnidae Mindaridae Pemphigidae Phloeomyzidae Thelaxidae

Són un grup amb un gran èxit biològic.^[3] Inclou 10 famílies i 4.400 espècies conegudes, 250 de les quals són plagues agrícoles i forestals. La seva mida varia entre d'un a deu mil·límetres.

Reproducció

Afidoïdeu parint

Afidoídeus joves sobre el marxívol Helleborus niger

Algunes espècies d'afidoïdeus tenen complexes i poc corrents adaptacions reproductives entre les quals s'inclouen tenir a la vegada reproducció sexual i reproducció asexual.^[2][4]

Molts afidoïdeus tenen partenogènesi cíclica i viviparisme. A la primavera i l'estiu pràcticament només hi ha femelles, els ous passen l'hivern són de les anomenades femelles fundadores. A la tardor té lloc la reproducció sexual ovípara segurament causada pels canvis en el fotoperíode i la temperatura i la davallada en les fonts d'aliment.

Enemics naturals

Entre els seus enemics naturals es troben coleòpters (marietes), dípters (sírfids), vespes paràsites (Aphidoletes aphidimyza), aranyes cranc (tomisoïdeus)^[5] neuròpters (crisòpids), i fongs entomopatògens com Lecanicillium lecanii i els Entomophthorales.

Distribució

Cosmopolita però especialment en zones temperades. Poden migrar a grans distàncies principalment transportat pel vent. Per exemple el pugó de l'enciam (Nasonovia ribisnigri) es creu que ha passat de Nova Zelanda a Tasmània d'aquesta manera.^[6] Els pugons es dispersen també per transport humà de plantes infestades.

Relació amb fil·loxera i adèlgids

Afidoïdeus, adèlgids i fil·loxèrids estan estretament relacionats i s'ubiquen ja sigui en la superfamília Aphidoidea (Blackman i Eastop, 1994) o en dos superfamílies (Phylloxeroidea i Aphidoidea).^[7]

Referències

1. (McGavin, George C. Bugs of the World. Facts on File, 1993, p. 86.)
2. Bugs of the World, George C. McGavin, Facts on File, 1993, ISBN 0816027374
3. Piper, Ross. Extraordinary Animals: An Encyclopedia of Curious and Unusual Animals. Greenwood Press, 2007, p. 6–9. ISBN 978–0–313–33922–6.
4. About 10% of aphid species produce generations that alternate between woody and herbaceous plants (page 87 of Bugs of the World, George C. McGavin, Facts on File, 1993).
5. Photo de tomisoïdeu menjant Aphis asclepiadis, Anurag Agrawal, Phytophagy Laboratory, Department of Ecology and Evolutionary Biology and Department of Entomology at Cornell University.
6. Courtney, Pip. «Scientist battles lettuce aphid». Landline, Australian Broadcasting Corporation, 30-10-2005. [Consulta: 1r gener 2007].
7. Aphid Ecology - An optimization approach, Second Edition, A.F.G. Dixon, Springer; 2nd ed. edition (1997), ISBN 0412741806

• Monograph of the British Aphides, Volumes I-IV, George Bowdler Buckton, Ray Society, 1876-1883.