Adolf I d'Alemanya

Adolf I d'Alemanya, Adolf I de Germània o Adolf de Nassau (c. 1255- 2 de juliol de 1298) va ser rei de Germània i dels Romans (1292-98); pertanyia a la família dels Nassau.^[1] Va ser comte de Nassau a Wiesbaden, Idstein i Weilburg, i landgravi de Turíngia.

Adolf I d'Alemanya

Nom original	(de) Adolf von Nassau
Biografia
Naixement	c. 1255
Mort	2 juliol 1298 (42/43 anys) Göllheim (Alemanya)
Causa de mort	mort en combat
Sepultura	catedral d'Espira Kloster Rosenthal (Pfalz) (en)
Activitat
Ocupació	Rei dels Romans (1292–1298)
Altres
Títol	Count of Nassau (en) (1276–1298) Comte
Família	Casa de Nassau
Cònjuge	Imagina d'Isenburg-Limburg (1271–)
Fills	Henry of Nassau, Matilda de Nassau, Ruprecht V of Nassau, Adelaide of Nassau, Imagina of Nassau, Gerlach I of Nassau, Adolf of Nassau, Walram III of Nassau
Pares	Walram II de Nassau   i Adelaide of Katzenelnbogen
Germans	Diether of Nassau Richardis of Nassau Mechtild of Nassau Imagina of Nassau
Signatura

Era membre de la petita noblesa. Va néixer cap a l'any 1255 i era fill del comte Walram II de Nassau i de Adelheid de Katzenelnbogen. No va tenir cap influència ni poder, i va ser elegit com a rei dels romans a causa de la preferència dels electors per un feble governant; fou elegit en una revolta dels electors contra els Habsburg, a la mort de Rudolf I d'Habsburg.^[1] La seva elecció va ser en gran part assegurada a través de la influència de l'arquebisbe-elector de Magúncia i Colònia. Va ser coronat rei d'Alemanya (rei de romans) el 2 de juny de 1292 a Aquisgrà. Mai va ser coronat pel Papa a Roma, que li havia d'haver assegurat el seu títol d'emperador. Va fundar el convent de Clarenthal prop de Wiesbaden el 1296.

L'aliança amb Eduard I d'Anglaterra (1294) contra Felip IV de França i el desig de reforçar l'autoritat imperial contra els grans senyors feudals provocaren la reacció dels electors.^[1] Per les seves intents de reclamar territoris en Turíngia, els seus partidaris van canviar d'opinió, i en el seu lloc van elegir Albert I d'Habsburg l'any 1298. Adolf es va negar a acceptar la decisió i per això va ser mort a la batalla de Göllheim (prop de Spira) contra Albert I d'Habsburg el 2 de juliol de 1298. Fou destronat a Magúncia –en el que va ser el primer cas de deposició feta sense intervenció del papa–, vençut i mort.^[1]

Família i fills

Es va casar amb Imagina de Limburg, filla de Gerlach I d'Isenburg i Imagina de Blieskastel. Els seus fills van ser:

• Enric; morí jove.
• Rupert; va morir el 2 desembre 1304.
• Gerlach I de Nassau-Wiesbaden.
• Adolf (1292-1294).
• Walram III de Nassau-Wiesbaden.
• Adelheid, Abadesa de Klarenthal; va morir el 26 maig 1338.
• Imagina; morí jove.
• Matilde (abans de 1280 - 19 juny de 1323, Heidelberg), es va casar amb Rodolf I, duc de l'Alta Baviera i comte Palatí del Rin

Referències

1. «Adolf I de Germània». GEC. [Consulta: 13 agost 2010].