From Wikipedia, the free encyclopedia
L'adhesió de Suècia i Finlàndia a l'OTAN és el procés d´incorporació de Suècia[1] i Finlàndia[2] a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord.[3]
| |||
| Tipus | esdeveniment  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | maig 2023 - | ||
| Tema | accession of Finland to NATO (en)  accession of Sweden to NATO (en) | ||
| Causa | invasió russa d'Ucraïna | ||
| Efectes | controvèrsia a Rússia sobre la legitimitat de l'expansió de l'OTAN cap a l'est escalada de conflicte | ||
| Format per | |||
L'OTAN és una aliança militar de 28 països d'Europa i 2 d'Amèrica que constitueixen un sistema de defensa col·lectiva. Amb l'adhesió de tots dos països, serien 32 els països membres de l'aliança.[4]
La sol·licitud es va presentar a causa de la invasió russa d'Ucraïna del 2022, després que aquest darrer, Ucraïna intentés unir-se a l'OTAN sense èxit.[5][6]
Amb aquesta adhesió, Suècia i Finlàndia trenquen la neutralitat de més de 200 anys.[7][8] L'adhesió és històrica no sols per trencar amb la neutralitat dels països, sinó per ser ràpida i amb suport.[9][10] Diversos mandataris internacionals s'oposen a l'adhesió de Suècia i Finlàndia a l'OTAN.[11] La primera a sol·licitar l'adhesió va ser Finlàndia, encara que més tard es va unir Suècia.[12]
El 18 de maig de 2022, els ambaixadors davant l'OTAN de Finlàndia i Suècia van lliurar la petició formal d'ingrés a l'OTAN, fet que va suposar trencar la seva tradicional política de neutralitat militar. Només Turquia hi va presentar d'entrada recels, tot i que en va alçar el veto a finals de juny.[13][14] El 5 de juliol de 2022 els 30 països membres van signar els protocols d'adhesió dels dos països nòrdics. La següent i darrera passa per a l'oficialització és la ratificació per part de cadascun dels països membres a títol individual.[15]
En declaracions de l'1 de febrer del president turc Tayyip Erdogan, es va mostrar finalment favorable a l'accés de Finlàndia a l'OTAN, però no pas encara de Suècia.[16] Per la seva banda, el nou president electe txec, l'exgeneral de l'OTAN Petr Pavel, es va mostrar favorable al seu torn a l'ingrés d'Ucraïna un cop acabada la guerra.[17]
El 9 de març encara no s'havia avançat en la ratificació per part d'Hongria i Turquia de l'ingrés dels dos països a l'OTAN, tot i se seguien produint contactes fluids en base al Memoràndum Trilateral acordat a la cimera de l'OTAN de Madrid. La pretensió del secretari general, Jens Stoltenberg, és que es pugui formalitzar l'ingrés en la següent cimera prevista per al juliol de 2023.[18]
El 23 de març de 2023 Finlàndia va entrar a formar part de l'Aliança Atlàntica,[19] un cop Turquia en va desblocar l'accés.[20]
Després de mesos de blocar l'adhesió de Suècia, el 10 de juliol del 2023, Erdogan va aixecar el veto a la seva incorporació, tot i que es mantenia el d'Hongria, just la setmana en què s'havia de produir la trobada de l'OTAN a Vílnius.[21] Durant la cimera, el 12 de juliol de 2023, Erdogan va assegurar que el mes d'octubre següent el parlament turc tramitaria la ratificació de l'adhesió de Suècia.[22] Malgrat que durant la cimera no es va oferir una senda concreta a Ucraïna per a la seva adhesió, els països del G7 van comprometre's de forma individual, mitjançant acords bilaterals, l'ajut a llarg termini fins que es pogués produir l'adhesió.[23]
El 25 de setembre el primer ministre hongarès, Victor Orbán, va assegurar que el seu país «no tenia cap pressa» en ratificar l'ingrés de Suècia a l'OTAN amb l'argument que el seu territori no corria perill, descartant d'incloure-ho en l'agenda de la tardor del Parlament.[24]
Suècia i Finlàndia van mantenir una política de neutralitat respecte a la defensa durant molt de temps, principalment per no contrariar Rússia. No obstant això, la invasió d’Ucraïna per part de Rússia el 2022 va alterar dràsticament la seva percepció de seguretat.[25]
Finlàndia, que comparteix una frontera terrestre de 1.300 km amb Rússia, i Suècia van decidir que unir-se a l’OTAN era una mesura permanent per augmentar la seva pròpia seguretat. Aquesta decisió va ser presa pels partits polítics que eren majoria en ambdós països.[25]
L'adhesió a l’OTAN va constituir una fita històrica per a aquests estats, que van estar al marge de les aliances militars durant més de dos segles en el cas de Suècia i des de la Segona Guerra Mundial en el cas de Finlàndia.[25]
El 15 de maig de 2022, Suècia i Finlàndia van confirmar els seus plans d’adhesió a l’OTAN en resposta a la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. El 18 de maig de 2022 van presentar oficialment les seves sol·licituds per convertir-se en membres de l’OTAN.[25]
.jpg)
El 20 de maig de 2022, Joe Biden, president dels Estats Units, es va reunir amb la presidenta de Suècia Magdalena Andersson i el president de Finlàndia Sauli Niinistö per parlar sobre l'adhesió.[26]
La reunió es va dur a terme a la Casa Blanca i els dos presidents van concordar amb l'adhesió urgent dels seus països a l'OTAN.[27]
Joe Biden va reafirmar i aprovar l'adhesió de Finlàndia i Suècia a l'OTAN i va demanar a Jens Stoltenberg, secretari general de l'OTAN, el seu ingrés immediat a l'organització militar.[28][29][30]
Stoltenberg va dir que l'ingrés s'ha d'aprovar degudament per tots els països, i que això es farà a la conferència de Madrid del 2022, on es reunirà els líders dels països membres de l'OTAN.
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, va rebutjar l'ingrés de Finlàndia i Suècia a OTAN.[31][32][33]
El 23 de març del 2023 el parlament turc va aprovar l'ingrés de Finlàndia, mentre restava pendent el cas de Suècia.[20]
Tot i que en un inici Rússia va amenaçar d'atacar Finlàndia d'unir-se a l'OTAN,[34][35] finalment, i després d'unes negociacions entre Sauli Niinistö i Vladímir Putin,[36] les tensions s'han disminuït.[37]
Putin creu que l'adhesió de Suècia i Finlàndia a l'OTAN és un error.[38]
Tot i que no es preveu un atac militar, es preveuen talls de gas de Rússia a Finlàndia i Suècia.[39]
A finals d'octubre de 2022 tots els països ja havien ratificat de l'ingrés, i només restaven Hongria i Turquia, tot i que el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va afirmar que en qualsevol cas era «inconcebible que els aliats no actuessin en cas que Suècia o Finlàndia estiguessin sota qualsevol forma de pressió».[40] El 24 de novembre el primer ministre hongarès, Viktor Orban, va afirmar que l'assumpte seria tractat al parlament en la primera sessió del 2023.[41]
Mentre el 23 de març del 2023 Finlàndia va poder ingressar a l'Aliança Atlàntica, Suècia demanava explicacions a Hongria sobre els motius pels quals encara no havia ratificat el seu ingrés.[42]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg)
