As-Saffah

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, més conegut pel seu làqab as-Saffah —àrab: أبو العباس عبد الله السفاح, Abū l-ʿAbbās ʿAbd Allāh as-Saffāḥ— (727-754), primer califa abbàssida de Bagdad (750-754). El seu malnom As-Saffah vol dir «el Sanguinari» però també «el Generós».

As-Saffah

Biografia
Naixement	722 Humayma (Jordània)
Mort	754 (31/32 anys) Governació d'Al-Anbar (Califat Abbàssida)
Causa de mort	verola
1r Califa abbàssida
25 gener 750 – 10 juny 754 – al-Mansur →
Dades personals
Religió	Islam
Activitat
Ocupació	califa
Carrera militar
Conflicte	Revolució Abbàssida
Família
Família	Abbàssides
Cònjuge	Umm Salamah al-Makhzumiyah
Fills	Muhammad bin Abu Al-Abbas Al-Saffah, Rayta bint al-Saffah
Pares	Muhàmmad ibn Alí al-Abbassí   i Rayta bint Obaidullah Al Harithi
Germans	Ibrahim al-Imam al-Mansur Yahya ibn Muhammad al-Abbasi Al-Abbàs ibn Muhàmmad

Amb diversos membres de la família es va refugiar a Kufa el setembre o octubre del 749 poc després que les forces del general Al-Hàssan ibn Kahtaba entressin en aquesta ciutat. Fou proclamat califa a la gran mesquita, i hi va fer un discurs molt conegut. La capital va ser Kufa per un temps.

El gener del 750 les forces lleials sota comandament de Abd-Al·lah ibn Alí van derrotar els omeies a la batalla del riu Zab prop de Mossul, i van perseguir Marwan II^[1] a través de Mesopotàmia, Síria i Palestina fins que finalment fou mort a una mesquita a Egipte l'agost del 750. Ja només quedava alguna resistència aïllada, com Ibn Hubayra a Wasit, que fou dominada ràpidament per una traïció, i les revoltes a Síria i Mesopotàmia, sotmeses militarment. Els vencedors van exercir sagnants actes de venjança. L'acte més conegut fou la mort a Nahr Abi Futrus de 80 caps omeies, convidats a un banquet de reconciliació, i assassinats allí per ordre d'Abd-Al·lah ibn Alí, que va llençar els cossos als gossos; hi va haver altres actes similars a Kufa, Bàssora i al Hijaz; les tombes dels califes omeies foren violades.

Els alides havien donat suport a la revolta abbàssida i ara quedaven frustrats pels seus resultats; el 751 es van revoltar a Bukharà però el governador del Khorasan, i un dels principals caps abbàssides, Abu-Múslim, la va sufocar.

El 751 es va produir la batalla del Talas, quan tropes àrabs, sota comandament del governador del Khurasan Abd-ar-Rahman ibn Múslim, i xineses, van xocar a la vora d'aquest riu a la Transoxiana (Mawara an-Nahr) i es va posar fi a l'expansió dels Han i àrabs. Al mateix temps a occident els romans d'Orient van derrotar els àrabs prop de Melitene.

Le depuració dels propis abbàssides va començar per Abu-Sàlama al-Khal·lal i Sulayman ibn Kathir. Després va seguir Abu-Múslim, encara que el primer intent va fracassar el 753 però fou eliminat ja mort As-Saffah.

El califa va morir el juny del 754. El va succeir el seu germà Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, governador d'Armènia.