Abu Dhabi (ciutat)
capital dels Emirats Àrabs Units From Wikipedia, the free encyclopedia
capital dels Emirats Àrabs Units From Wikipedia, the free encyclopedia
Abu Dhabi (àrab: أبو ظبي, Abū Ẓabī, lit. ‘Pare d'una gasela’)[1][2] és una ciutat dels Emirats Àrabs Units, capital del país i de l'emirat d'Abu Dhabi. La població és de 1,48 milions d'habitants (2020), essent la segona ciutat més poblada dels Emirats, després de Dubai.[3][4] La ciutat s'estén damunt una illa en forma de T que sobresurt de la costa.
ابوظبي (ar) | ||||
Tipus | metròpoli, ciutat, entitat territorial administrativa i capital federal | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | pare i gasela | |||
Localització | ||||
| ||||
Estat | Emirats Àrabs Units | |||
Emirat | Abu Dhabi | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 1.483.000 (2020) (1.525,72 hab./km²) | |||
Idioma oficial | àrab | |||
Geografia | ||||
Superfície | 972 km² | |||
Banyat per | golf Pèrsic | |||
Altitud | 14 m | |||
Organització política | ||||
• Cap de govern | Mohammed bin Zayed Al Nahyan (2022–) | |||
Identificador descriptiu | ||||
Fus horari | ||||
Prefix telefònic | 00971 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | ||||
Lloc web | dmt.gov.ae… | |||
La planificació es va fer per 650.000 persones i la capacitat de la ciutat s'ha excedit, cosa que comporta problemes de trànsit i mobilitat. Almenys el 80% de la població són forasters que hi resideixen temporalment.
Abu Dhabi és una ciutat moderna de grans gratacels i disposa d'un aeroport internacional a uns 25 km al sud-est, i és considerada la ciutat més rica del món, amb una renda per capita de 30.000 dòlars. L’Autoritat d'Inversions d'Abu Dhabi té la seu a la ciutat i va ser el cinquè fons sobirà més gran del món el 2021.[5] El mateix Abu Dhabi té més d'un trilió de dòlars en actius sota gestió en una combinació de diversos fons sobirans amb seu allà.[6]
Abu Dhabi acull oficines del govern local i federal i és la seu del Govern dels Emirats Àrabs Units i del Consell Suprem del Petroli. La ciutat és la seu del president dels Emirats Àrabs Units, que és membre de la família Al Nahyan. El ràpid desenvolupament i la urbanització d'Abu Dhabi, juntament amb les grans reserves i producció de petroli i gas i els ingressos mitjans relativament elevats, l'han transformat en una gran metròpoli desenvolupada. És el centre de la política i la indústria del país, i un important centre cultural i comercial. Abu Dhabi representa aproximadament dos terços de l'economia dels Emirats Àrabs Units.[7]
La zona que envolta Abu Dhabi està plena d'evidències arqueològiques de civilitzacions històriques, com la cultura Umm an-Nar, que es remunta al tercer mil·lenni aC. Altres assentaments també es van trobar més lluny de la ciutat moderna d'Abu Dhabi, incloses les regions oriental[8] i occidental de l'Emirat.[9] >>> La ciutat fou fundada pels Banu Yas el 1761. El fortí Qasr al-Hosn fou construït el 1793 i el 1795 ja hi residia el xeic. Fou des de llavors seu dels successius governants d'Abu Dhabi; el març de 1892 pels acords exclusius l'emirat va esdevenir protectorat britànic. El 1954 es va establir a Dubai (abans a Sharjah) l'oficial polític britànic pels emirats però poc després es va instal·lar un oficial polític a Abu Dhabi exclusiu per l'emirat, que era el més gran i important del Trucial Oman. Els oficials polítics britànics (1955-19161) i els agents polítics britànics, foren:
El 18 de juliol de 1971 es van formar els Emirats Àrabs Units, dels que va esdevenir la capital. El 2 de desembre de 1971 els Emirats van accedir a la independència i Abu Dhabi va romandre com a capital federal.[10] Encara que en població és la principal ciutat de la federació, Dubai l'ha sobrepassat en importància econòmica.
"Abu" és àrab per a pare i "Dhabi" és la paraula àrab per a gasela. Abu Dhabi significa "pare de la gasela". Es creu que aquest nom va sorgir a causa de l'abundància de gaseles a la zona i d'un conte popular relacionat amb Shakhbut bin Dhiyab al Nahyan.[2][11]
El Bani Yas es va centrar originalment a l'oasi de Liwa a la regió occidental de l'Emirat. Aquesta tribu era la més significativa de la zona, amb més de 20 subseccions. El 1793, la subsecció governant Al Bu Falah va emigrar a l'illa d'Abu Dhabi a la costa del golf Pèrsic a causa del descobriment d'aigua dolça allà. La família genealògicament gran dins d'aquesta secció era la família Nahyan, que ara és la família governant d'Abu Dhabi.[12]
El negoci del busseig de perles era una indústria clau abans del descobriment de les reserves de petroli. Segons una font sobre la perla, el golf Pèrsic era el millor lloc per a les perles.[13] Els bussejadors de perles es submergeixen entre un i tres minuts i s'haurien submergit fins a trenta vegades al dia. No hi havia dipòsits d'aire i qualsevol altre tipus d'aparell mecànic estava prohibit. Els bussejadors portaven una pinça nasal de cuir i recobriments de cuir als dits de les mans i dels peus per protegir-los mentre buscaven ostres.[14] Els bussejadors no cobraven per la feina d'un dia, però rebien una part dels ingressos de la temporada.[15]
Al segle xix, arran dels tractats (coneguts com a "treves" que van donar nom a la costa) signats entre la Gran Bretanya i els xeics dels Estats Àrabs del Golf Pèrsic, Gran Bretanya es va convertir en la influència predominant a la zona.[16] L'objectiu principal de l'interès britànic era protegir la ruta comercial cap a l'Índia dels pirates, d'aquí el nom anterior per a la zona, la "Costa dels Pirates". Després de la supressió de la pirateria, van entrar en joc altres consideracions, com la necessitat estratègica dels britànics d'excloure altres potències de la regió. Després de la seva retirada de l'Índia el 1947, els britànics van mantenir la seva influència a Abu Dhabi a mesura que creixia l'interès pel potencial petrolier del golf Pèrsic.[17]
A mitjans i finals de la dècada de 1930, a mesura que el comerç de perles va disminuir, va créixer l'interès per les possibilitats petrolieres de la regió. El 5 de gener de 1936, Petroleum Development Trucial Coast Ltd (PDTC), una empresa associada de l’Iraq Petroleum Company, va signar un acord de concessió amb el governant, Xeic Shakhbut bin Sultan Al Nahyan, per explorar petroli. A continuació, una concessió de setanta-cinc anys signada el gener de 1939. Tanmateix, a causa del terreny desèrtic, l'exploració de l'interior estava plena de dificultats. El 1953, D'Arcy Exploration Company, el braç d'exploració de BP, va obtenir una concessió offshore que després va ser transferida a una empresa creada per operar la concessió: Abu Dhabi Marine Areas (ADMA) era una empresa conjunta entre BP i la Compagnie Française des Pétroles (posteriorment TotalEnergies). L'any 1958, utilitzant una plataforma de perforació marina, l'ADMA Enterprise, el petroli va ser assolit al camp d'Umm Shaif a una profunditat d'uns 2,669 metres (8,755 ft). Això va ser seguit el 1959 pel pou de descobriment a terra del PDTC a Murban No.3.[18] El 1962, la companyia va descobrir el camp Bu Hasa i ADMA va seguir el 1965 amb el descobriment del camp offshore de Zakum. Avui dia, a més dels jaciments de petroli esmentats, els principals camps productors a terra són Asab, Sahil i Shah, i en alta mar són al-Bunduq i Abu al-Bukhoosh.[18]
La ciutat d'Abu Dhabi és al costat sud-est de la península Aràbiga, al costat del golf Pèrsic, en una illa a menys de 250 del continent amb el qual els ponts de Maqta i Mussafah el connecten. Un tercer, dissenyat per Zaha Hadid, es va inaugurar a la darreria de 2010. L'illa d'Abu Dhabi també està connectada amb l'illa de Sadiyat per un pont d'autopista de cinc carrils. El pont d'Al-Mafraq connecta la ciutat amb l'illa de Reem i es va completar a principi de 2011. Es tracta d'un pont d'intercanvi de diverses capes i té 27 carrils que permeten moure uns 25.000 automòbils per hora. Hi ha tres ponts principals en el projecte, el més gran té vuit carrils, quatre que surten de la ciutat d'Abu Dhabi i quatre que entren.[19]
La major part de la ciutat d'Abu Dhabi es troba a la mateixa illa, però té molts districtes suburbans al continent, per exemple, Khalifa City A, B i C; Khalifa City Al Raha Beach;[20] Al Bahia City A, B i C; Al Shahama; Al Rahba; Entre Dos Ponts; Baniyas; Shamkha; Residencial Al Wathba i Mussafah.
Les aigües del golf d'Abu Dhabi contenen la població més gran del món de dofins gepers de l'Indo-Pacífic. A l'est de l'illa es troba el Parc Nacional dels Manglars, situat a la cornisa d'Al Qurm. Al-Qurm (ٱلْقُرْم) en àrab vol dir «El manglar».[21]
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.