Alerta primerenca i control aerotransportat

Un sistema d'alerta primerenca i control aerotransportat, o AEWC (acrònim en anglès de Airborne Early Warning and Control), és un sistema de radar aerotransportat dissenyat per detectar aeronaus.^[1] Usats a gran altura, els radars permeten als operadors distingir entre aeronaus amigues o hostils a centenars de quilòmetres de distància. Els avions AEWC poden ser usats per a operacions aèries tant defensives com a ofensives. Ofensivament el sistema és usat per dirigir als avions de combat a les seves localitzacions objectiu, i defensivament per a contraatacs. També pot ser utilitzat per dur a terme tasques de vigilància, funcions de comandament i control i adreça de batalles (o funcions C2BM, sigles en anglès de command and control, battle management). Els sistemes AEWC també són coneguts amb el nom de sistema d'alerta i control aerotransportat, o AWACS (Airborne Warning and Control System).

Thumb — Un I-3 *Sentry* de la Força Aèria dels Estats Units.

Història

La US Navy va començar a experimentar amb aquest tipus d'avions el 1945 a partir dels Grumman TBF-3W Avenger, embarcats amb la primera generació de radar de recerca aerotransportat AN/APS-20 i el Boeing PB-1W, que era un B-17G modificat. Posteriorment, es va desenvolupar el S-2 Tracker que feia d'avió d'alerta i d'atac. La proposta de construcció de l'I-2 va ser lliurada a la US Navy el 1957 i el prototip va volar a l'octubre de 1961. Inicialment, es van construir tres prototips i 59 avions de sèrie, sent lliurat el primer d'ells el 1961.

Els primers lliuraments a la US Navy es van fer el 1964, i estaven destinats a equipar l'esquadró VAW-11 d'alerta primerenca de la flota amb base a North Island, San Diego. Els primers esquadrons de quatre avions (assignats als portaavions CVA-63 Kitty Hawk, CVA-61 Ranger, CVA-Constellation, CVA-43 Coral Sea i CVAN-65 Enterprise), van ser utilitzats en les aigües de Vietnam del Nord el 1965. El 1967, una vegada demostrada l'operativitat de l'I-2, es va determinar que era necessari augmentar les seves possibilitats de cobertura de radar i es va desenvolupar la versió I-2B, equipada amb un computador Litton L-304 per al control de radar. El primer avió equipat amb aquestes millores va volar al febrer de 1969. El 1999, la marina francesa va adquirir dos I-2C Grup II per operar des del seu nou portaavions nuclear Charles de Gaulle.

Els avions de control i vigilància aèria o AWACS, tenen la missió de transportar un radar a gran altura, amb la finalitat de millorar la cobertura i fer possible la detecció d'amenaces abans que es consolidin contra la flota. L'avió radar pot detectar també bucs de superfície i snorkels de submarins submergits, permetent una millor utilització de les defenses de l'Armada.