Empresa multinacional de maquinària elèctrica i sistemes d'automatització amb seu a Zuric, Suïssa From Wikipedia, the free encyclopedia
ABB, acrònim d'Asea Brown Boveri, és una empresa multinacional que desenvolupa i produeix sistemes elèctrics i d'automatització amb seu a Zúric, Suïssa.[1][2]
|
|||||
  | |||||
| Epònim | ASEA i Brown, Boveri & Cie | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | empresa cotitzada negoci | ||||
| Indústria | robòtica i electrotècnia | ||||
| Forma jurídica | societat anònima | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Brown, Boveri & Cie ASEA | ||||
| Creació | 8 febrer 1988 | ||||
| Localització dels arxius | |||||
| Activitat | |||||
| Produeix | interruptor d'alta tensió | ||||
| Membre de | Union des Industries Ferroviaires Européennes | ||||
| Borsa de cotització | (NYSE ABB) - (SIX ABBN) - () - () - () | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Peter Voser | ||||
| Executiu en cap | Ulrich Spiesshofer (–2019) Björn Rosengren (2019–2024) Morten Wierød (en)  (2024–) | ||||
| Empleats | 147.000 (2019) | ||||
| Propietat de | Investor AB (1180%). Cevian Capital (534%). BlackRock (336%). | ||||
| Filial | |||||
| Propietari de | |||||
| Part de | Swiss Market Index | ||||
| Indicador econòmic | |||||
| Capital propi | 15.579 M$ (2021) | ||||
| Ingressos totals | 28.588 M$ (2019) | ||||
| Benefici net | 2.213.000.000 (2017) | ||||
| Actius totals | 43.262 M$ (2017) | ||||
| Lloc web | global.abb | ||||
  
| |||||
Localització geogràfica  | |||||
Actualment les activitats de l'empresa estan dividides en cinc segments empresarials: electrificació, màquines elèctriques, automatització industrial, robòtica i corporatiu.[3] La primera divisió es dedica a la producció i venda de solucions per a transmissió d'energia elèctrica. El segon segment fabrica i comercialitza motors elèctrics, generadors i electrònica de potència. La divisió d'automatització industrial s'encarrega del disseny i venda de sistemes automàtics incloent-hi sensors, instrumentació, programari de control i actuadors. El segment de robòtica desenvolupa i comercialitza robots industrials, controladors, programari i servomotors per tot tipus d'aplicacions.[4] Finalment, la branca corporativa inclou la recerca i investigació centralitzada i la gestió de béns immobiliaris, tresoreria i altres serveis.[1]
La companyia fou fundada l'any 1988, després d'una fusió de les empreses Asea, de Suècia, i Brown, Boveri & Cie, de Suïssa.[3][5] Inicialment la companyia oferia serveis a indústries molt diverses: ferroviària, gas i petroli, generació elèctrica i finances. A finals dels 90 la direcció decidiria centrar-se en els sectors elèctric i d'automatització, venent els actius de la resta d'indústries i comprant altres empreses especialitzades en automàtica.[6] Actualment és una empresa capdavantera en aquests sectors, l'any 2020 va ingressar 28.560 milions de dòlars amb un benefici net de 2.060 milions i generava 105.000 llocs de treball.[7]
ABB es va fundar el 5 de gener del 1988 a través d'una de les primeres fusions transnacionals d'Europa, entre la companyia sueca Asea AB i la suïssa Brown, Boveri & Cie.[3] Un any abans de la fusió Asea ingressava 46.000 milions de corones sueques, amb un benefici de 2.600 milions i donant feina a 71.000 treballadors. Per altra banda, Brown, Boveri & Cie tenia uns ingressos de 58.000 milions de corones sueques obtenint un benefici de 900 milions amb una plantilla de 97.000 empleats.[8] Cada soci va retenir el 50% de la propietat de la nova empresa i el director executiu d'Asea, Percy Barnevik, va mantenir el càrrec a ABB.[5][9]
.jpg)
Les companyies predecessores d'ABB, Asea i Brown, Boveri & Cie, van ser part de les firmes d'enginyeria que van encapçalar la segona revolució industrial a Europa al segle XIX. Asea havia liderat el negoci de la generació i distribució d'electricitat d'ençà de la seva fundació l'any 1883. També havia estat una empresa clau en la introducció de l'electricitat a les llars sueques i en el desenvolupament de la primera xarxa de ferrocarril de Suècia. Brown, Bover & Cie, per la seva banda, s'havia dedicat al subministrament d'un ampli ventall de maquinària elèctrica per tot Europa des de la seva fundació l'any 1891.[5]
Durant els primers dos anys després de la fusió, ABB va començar un gran programa d'expansió del negoci de transmissió d'energia elèctrica. La companyia va créixer ràpidament i va adquirir 55 companyies als Estats Units d'Amèrica i a l'Europa occidental. Amb la caiguda del teló d'acer, l'any 1989, ABB també es va expandir a l'Europa de l'est. A més a més, ABB va introduir-se al mercat asiàtic durant la primera meitat dels 90 a través d'adquisicions i joint ventures i s'hi va continuar expandint fins i tot durant la crisi financera del sud-est asiàtic del 1997.[5]
A finals dels 90, ABB oferia un ampli ventall de productes i serveis a molts sectors: ferroviari, gas i petroli, generació d'electricitat i serveis financers. El 1996 Göran Lindahl va ser nomenat director executiu i, per eliminar ineficiències, va decidir centrar les activitats en dues àrees: maquinària elèctrica i automatització.[10][6][11] El 1999 es van vendre els actius dels sectors ferroviari, d'energia nuclear i generació elèctrica. El 2003 els serveis financers d'ABB es van vendre a General Electric. Per altra banda, ABB va invertir en companyies de software i el 1998 va adquirir l'empresa Elsag Bailey Process Automation, convertint-se en una companyia puntera en el mercat de l'automatització.[8][12]
La ràpida expansió i la reorientació del negoci d'ABB cap a un model tecnològic va afectar negativament l'empresa. Els ingressos es van reduir a uns 20.000 milions de dòlars l'any i el BAII va arribar a fregar el 2% dels ingressos entre els anys 2000 i 2005, amb el valor de les accions reduint-se dràsticament.[6] El moment crític per a l'empresa fou entre els anys 2002 i 2003, quan la companyia va estar al marge de fer fallida.[13] Durant aquesta època es van succeir, ràpidament, diferents directors executius: el 2001 es va nomenar com a director executiu Jörgen Centerman,[14] el va seguir Jürgen Dormann escollit el 2002[15] i Fred Kindle el 2005.[16] Alhora es van despatxar nombrosos treballadors, passant de 160.000 treballadors l'any 2000 a 104.000 empleats el 2005.[17][18]
Tot i això, a partir del 2006 els canvis van donar fruit i la companyia va tornar a oferir xifres de beneficis semblants a les de finals de la dècada dels 90. L'any 2009 els ingressos havien augmentat fins als 30.000 milions de dòlars amb un BAII del 13% dels ingressos.[6] A més a més, després que Fred Kindle marxés l'any 2008, l'americà Joe Hogan va ser nomenat director executiu, després d'haver treballat durant 23 anys a General Electric. Aquest fitxatge, i la seva bona gestió durant cinc anys, van estabilitzar ABB.[19] L'any 2009, després de la reorganització l'estructura interna d'ABB estava composta de 5 divisions: productes de potència, sistemes de potència, productes d'automatització, processos d'automatització i robòtica.[6] Els productes de potència eren la secció que més ingressos generava per ABB, amb un 32% de totes les vendes l'any 2009. Aquesta divisió fabricava transformadors, aparells de commutació, tallacircuits i altres productes per controlar la xarxa elèctrica. El segment de sistemes de potència contribuïa en un 19% dels ingressos del 2009 i desenvolupava subestacions, convertidors d'alta potència, cables submarins i sistemes per automatitzar estacions de generació d'electricitat. La divisió de productes d'automatització representava un 25% del total d'ingressos de l'any 2009 i comercialitzava electrònica de potència per distribució d'electricitat. El segment de processos d'automatització, que ingressava un 21% del total de vendes del 2009, oferia productes i serveis per automatitzar indústries. Finalment, el 3% d'ingressos restant del 2009 provenia de la secció de robòtica, encarregada de fabricar i vendre robots industrials.[20] El 2021, ABB assoliria la xifra de 500.000 robots industrials instal·lats.[21]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
