La 9a etapa del Tour de França de 2011 es disputà el diumenge 10 de juliol de 2011 sobre un recorregut de 208 km entre Soire i Sant Flor. El vencedor fou l'espanyol Luis León Sánchez (Rabobank ProTeam).
Dades ràpides Data, Distància ...
Tanca
Etapa trencacames pel Massís Central, amb 8 dificultats muntanyoses puntuables, tres d'elles de segona categoria. Especialment complicat és el tram central de l'etapa en què entre el km 100 i el 150 es pugen les cinc principals dificultats del dia. El final, a Sant Flor, és en pujada en una cota de 4a categoria. L'esprint intermedi de l'etapa es troba a Neuvéglise (km 178).[1]
Etapa moguda des de bon començament, amb una escapada inicial de Lieuwe Westra (Vacansoleil-DCM) i Pàvel Brut (Team Katusha), però que el gran grup neutralitzà al km 11. En la primera de les ascensions del dia Thomas Voeckler (Team Europcar) s'escapà, i poc després se li uniren Johnny Hoogerland (Vacansoleil-DCM), Joan Antoni Flecha (Team Sky) i, al km 51, un trio integrat per Sandy Casar (FDJ), Luis León Sánchez (Rabobank ProTeam) i Niki Terpstra (Quick-Step Alpha Vinyl Team). Al km 52 ja disposaven de 3' 35" sobre el gran grup.
A l'inici de la segona de les ascensions, el gran grup, encapçalat pels homes de l'Omega Pharma-Lotto, es trobava a sols 2' 40" dels escapats. Tersptra no pogué seguir el ritme dels escapats i es despenjà, mentre que Voeckler i Hoogerland lluitaven pels punts de la muntanya. El gran grup passà a 3' 35". En el descens, al km 102, es produí una gran caiguda en la qual es veieren implicats nombrosos ciclistes. Aleksandr Vinokúrov (Astana Qazaqstan Team), amb fractura de fèmur,[2] David Zabriskie (Garmin-Cervélo), Jurgen van den Broeck i Frederik Willems (Omega Pharma-Lotto) es veieren obligats a abandonar. Aquesta caiguda va fer reduir la marxa entre el gran grup, cosa que afavorí que els escapats arribessin a tenir fins a 7' 40" abans del coll de Cère.
A 35 km de la meta els escapats es veieren afectats per la imprudència d'un cotxe de televisió que es posà a avançar en un lloc inadequat i atropellà el català Flecha, que al seu temps provocà la caiguda de Hoogerland. Flecha en sortí amb cops i esgarrapades,[3] mentre que Hoogerland anà a parar a sobre d'un tancat amb filat que li provocaren ferides que requeriren 33 punts de sutura en acabar l'etapa.[4] Ambdós reberen el premi al més combatiu de l'etapa, sent la primera vegada que aquest premi s'atorgava a dos ciclistes.
Els tres escapats no afectats per aquesta caiguda continuaren endavant. A l'esprint intermedi, Casar passà en primera posició, mentre que la victòria se la jugaren els escapats en la darrera ascensió del dia i meta de l'etapa. Voeckler fou el primer a llençar l'esprint, però fou Luis León Sánchez el que s'imposà per tercera vegada en una etapa del Tour de França. Thomas Voeckler era el nou líder, en arribar 3' 59" per davant del grup dels favorits i 6' 47" davant de Thor Hushovd.[5][6]
Més informació Ciclista, Equip ...
Tanca
Més informació Ciclista, Equip ...
|
|
Classificació de la muntanya
|
Tanca
Més informació Ciclista, Equip ...
Classificació del millor jove
|
|
Tanca
Una caiguda en els primers quilòmetres d'etapa provocà l'abandonament de dos ciclistes:
A un centenar de quilòmetres de l'arribada, en el descens del coll de Pas de Peyrol, una gran caiguda al capdavant del gran grup provocà l'abandonament de quatre corredors, dos d'ells caps de fila dels seus equips:
Soire
Luis León Sánchez (ESP) (Rabobank ProTeam)
Johnny Hoogerland (NED) 22 pts
Philippe Gilbert (NEL) 217 pts
Peter Velits
Cadel Evans
Andy Schleck
Tony Martin
Damiano Cunego
Jakob Fuglsang
