From Wikipedia, the free encyclopedia
El 62è Festival Internacional de Cinema de Berlín va tenir lloc entre el 9 i el 19 de febrer de 2012. El director britànic Mike Leigh fou el president del jurat.[1] Els primers cinc films que es projectarien a la competició es van anunciar el 19 de desembre de 2011.[2] L'actriu nord-armericana Meryl Streep fou guardonada amb l'Os d'Or honorífic el 14 de febrer.[3] La pel·lícula de Benoît Jacquot Les adieux à la reine va obrir el festival.[4] L'Os d'Or a la millor pel·lícula fou atorgat a la pel·lícula italiana Cesare deve morire, dirigida per Paolo i Vittorio Taviani, que també va clausurar el festival.[5]
_cropped.jpg)
| ||||
| ||||
| Tipus | edició d'un festival de cinema  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 2012 | |||
| Número d'edició | 62 | |||
| Localització | Berlín (Alemanya) | |||
| Estat | Alemanya | |||
| ||||
El jurat del festival va estar format per:[6]
Les següents pel·lícules van competir per l'Os d'Or i per l'Os de Plata:[7]
| Títol | Director(s) | País |
|---|---|---|
| Aujourd'hui | Alain Gomis |  França,  Senegal |
| Barbara | Christian Petzold |  Alemanya |
| Cesare deve morire | Paolo Taviani, Vittorio Taviani |  Itàlia |
| Captive | Brillante Mendoza |  Filipines |
| Dictado | Antonio Chavarrías |  Espanya |
| À moi seule | Frédéric Videau | França |
| Les adieux à la reine | Benoît Jacquot | França, Espanya |
| Was bleibt | Hans-Christian Schmid | Alemanya |
| Jayne Mansfield's Car | Billy Bob Thornton |  Rússia,  Estats Units |
| Csak a szél | Benedek Fliegauf |  Hongria, Alemanya, França |
| Gnade | Matthias Glasner | Alemanya,  Noruega |
| Metéora | Spiros Stathoulopoulos | Alemanya,  Grècia |
| Kebun binatang | Edwin |  Indonèsia, Alemanya |
| En kongelig affære | Nikolaj Arcel |  Dinamarca,  Txèquia, Alemanya,  Suècia |
| L'enfant d'en haut | Ursula Meier |  Suïssa, França |
| Tabu | Miguel Gomes |  Portugal, Alemanya,  Brasil, França |
| War Witch/Rebelle | Kim Nguyen |  Canadà |
| Bai lu yuan | Wang Quan'an |  R.P. de la Xina |
| Títol | Director(s) | País |
|---|---|---|
| Bel Ami | Declan Donnellan, Nick Ormerod |  Regne Unit |
| Extremely Loud and Incredibly Close | Stephen Daldry | Estats Units |
| Jin líng Shí San Chai | Zhang Yimou | R.P. de la Xina |
| Flying Swords of Dragon Gate | Tsui Hark |  Hong Kong, R.P. de la Xina |
| Shadow Dancer | James Marsh | Regne Unit,  Irlanda |
| Young Adult | Jason Reitman | Estats Units |
| Títol | Director(s) | País |
|---|---|---|
| 10+10 | Hou Hsiao-hsien, Wang Toon, Wu Nien-jen, Sylvia Chang, Chen Kuo-fu, Wei Te-sheng, Chung Meng-hung, Chang Tso-chi, Arvin Chen, Yang Ya-che |  Taiwan |
| La mer à l'aube | Volker Schlöndorff | França, Alemanya |
| Death for Sale | Faouzi Bensaïdi | França |
| Dollhouse | Kirsten Sheridan | Irlanda |
| Elles | Małgorzata Szumowska | França,  Polònia, Alemanya |
| Varanasi | Jeon Kyu-hwan |  Corea del Sud |
| Fon tok kuen fah | Pen-Ek Ratanaruang |  Tailàndia, França |
| Indignados | Tony Gatlif | França |
| Iron Sky | Timo Vuorensola |  Finlàndia, Alemanya,  Austràlia |
| Keep the Lights On | Ira Sachs | Estats Units |
| Kuma | Umut Dag |  Àustria |
| Leave It on the Floor | Sheldon Larry | Estats Units, Canadà |
| L'âge atomique | Héléna Klotz | França |
| Hotboy nổi loạn và câu chuyện về thằng Cười, cô gái điếm và con vịt | Vũ Ngọc Đãng |  Vietnam |
| Love | Doze Niu | Taiwan |
| Mommy Is Coming | Cheryl Dunye | Alemanya |
| My Brother the Devil | Sally El Hosaini | Regne Unit |
| Mai-wei | Kang Je-gyu | Corea del Sud |
| Parada | Srđan Dragojević |  Sèrbia,  Croàcia,  Macedònia del Nord,  Eslovènia |
| Die Wand | Julian Roman Pölsler | Àustria, Alemanya |
| Wilaya | Pedro Pérez Rosado | Espanya |
| The Woman Who Brushed Off Her Tears | Teona Strugar Mitevska | Macedònia del Nord, Alemanya, Eslovènia,  Bèlgica |
| Xingu | Cao Hamburger | Brasil |
El jurat va atorgar els següents premis:[8]
Os d'Or a la millor pel·lícula: Cesare deve morire dels germans Taviani.
The Hollywood Reporter va descriure el resultat com «un gran malestar». Der Spiegel va dir que era una «selecció molt conservadora».[9] Der Tagesspiegel va criticar el resultat: «El jurat va rebutjar gairebé totes les pel·lícules contemporànies que eren admirades o debatudes en un festival d'una manera bastant notable».[10] Paolo Taviani va dir: «Esperem que quan es mostri la pel·lícula al públic general, els cinemàtics es diguin a si mateixos o fins i tot a qui els envolten […] que fins i tot un pres que tingui una sentència terrible, fins i tot una condemna perpètua, és un ésser humà». Vittorio Taviani va llegir els noms del repartiment.[9]
Ossos de Plata
Ossos de Cristall
Os d'Or al millor curtmetratge: Rafa de João Salaviza
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
