La 3ª etapa del Tour de França de 2015 es disputà el dilluns 6 de juliol de 2015 sobre un recorregut de 159,5 km entre les viles belgues d'Anvers i Huy.[1]
L'etapa va ser guanyada pel paretàJoaquim Rodríguez (Team Katusha), que d'aquesta manera aconseguia la seva segona victòria al Tour després de l'aconseguida el 2010,[2] mentre Christopher Froome (Team Sky) passava a liderar la classificació general. Amb tot, l'etapa va quedar marcada per una impressionant caiguda a manca de 50 quilòmetres que obligà a la direcció del Tour a neutralitzar la cursa per la impossibilitat de donar assistència mèdica a tots els ferits,[3] una cosa mai vista en la història del Tour.[4][5][6][7]
Perfil de la 3a etapa
La tercera etapa d'aquesta edició transcorre entre les ciutats belgues d'Anvers i Huy.[8] L'etapa, pròpiament dita, comença a Boechout, una vegada finalitzada la neutralització, al sud-oest d'Anvers, per dirigir-se cap a Lier, Aarschot, Tienen i Hannut.[9] Poc després d'Andenne (km 105) comença la primera dificultat muntanyosa de la present edició del Tour, la Cota de Bohissau, de quarta categoria (km 109).[9] L'esprint intermedi d'Havelange (km 128), dona pas a uns darrers 30 quilòmetres en què s'han de superar tres cotes més, la Cota d'Ereffe i de Cherave, de quarta categoria, als afores de Huy, i l'ascensió final al mur de Huy, una cota de tan sols 1,3 quilòmetres de llargada, però amb rampes de fins al 19% en la pert final del recorregut.[9] Durant el recorregut es passa per les províncies belgues d'Anvers, Brabant Flamenc, Brabant Való, Lieja i Namur.[10]
Només finalitzar el recorregut neutralitzat, Bryan Nauleau (Team Europcar) llançà el primer atac, el qual fou seguit per Serge Pauwels (MTN Qhubeka), Jan Barta (Bora-Argon 18) i Martin Elmiger (IAM Cycling). El quatre foren sempre controlats pel gran grup, i la seva màxima diferència fou de tan sols tres minuts i mig abans no comencés a veure's reduïda la diferència. En aproximar-se a la cota de Bohissau, en un tram de descens vers Andenne, i quan els escapats estaven a punt de ser neutralitzats, es produí una multitudinària caiguda quan William Bonnet va fer l'afilador amb un altre ciclista i fins a una vintena de ciclistes anaren a terra. Quatre ciclistes es veieren obligats a abandonar a l'instant, entre ells el mallot blanc Tom Dumoulin i el mateix Bonnet, amb una lesió cervical. El mallot groc, Fabian Cancellara, també va caure i, tot i que va poder continuar en carrera, no va poder defensar el liderat i va perdre més de 10 minuts a la fi de l'etapa. Poc després de la caiguda el director de la cursa Christian Prudhomme va decretar la neutralització de la cursa durant un quart d'hora per la manca d'efectius mèdics, tots dedicats a curar els nombrosos ferits. La cursa es va reprendre neutralitzada en l'ascensió a la cota de Bohissau, que no va comptar pel gran premi de la muntanya. El Team Tinkoff-Saxo va ser l'equip que va passar a comandar el gran grup amb la represa de la lluita per tal d'evitar problemes al seu cap de files. En l'ascensió final al mur de Huy, Chris Froome fou el primer a imprimir un fort ritme a 500 metres de meta, però poc després fou superat per Joaquim Rodríguez, que acabà guanyant l'etapa, amb el mateix temps que Froome. Froome passà a liderar la cursa, Peter Sagan passà a liderar la classificació dels joves i el "Purito" el de la muntanya.[5][4][6][7]
_pictogram.svg){kind=small}
Joaquim Rodríguez (CAT)
Chris Froome (GBR)
Alexis Vuillermoz (FRA)
Daniel Martin (IRE)
Tejay van Garderen (USA)
Vincenzo Nibali (ITA)
Nairo Quintana (COL)
Bauke Mollema (NED)
Tony Martin (GER)
Greg Van Avermaet (BEL)
Peter Sagan (SVK) 
Alberto Contador (ESP)
Zdeněk Štybar (CZE)
Rafał Majka (POL)
Michael Schär (SUI)
BMC Racing Team 
Team Sky
William Bonnet (FRA) (FDJ). Abandona per caiguda.[11]
Simon Gerrans (AUS) (Orica-GreenEDGE). Abandona per caiguda.[5]
Tom Dumoulin (NED) (Team Giant-Alpecin). Abandona per caiguda.[5]
Dmitry Kozontchuk (RUS) (Team Katusha). Abandona per caiguda.[6]
