Ф

Ф, ф (en cursiva Ф, ф) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, vint-i-unena de l'alfabet rus. Representa la consonant /f/, tret de davant de vocal palatalitzant, on representa /fʲ/. Deriva directament de la lletra grega fi (Φ). A més, aquesta lletra reemplaça la lletra fita (Ѳ) en l'alfabet rus des del 1918. Els idiomes eslaus pràcticament no tenen paraules natives que continguin el so /f/. Aquest so, que no existia en el protoindoeuropeu, sorgeix en grec i llatí del PIE /bʰ/, el qual produí la /b/ eslava, mentre que en les llengües germàniques sorgeix del PIE /p/, que en eslau es mantingué sense canvis. La lletra ф és, per tant, gairebé exclusivament trobada en estrangerismes (tant occidentals, especialment del grec, llatí, francès, alemany o anglès; com orientals, principalment llengües turqueses). Les poques paraules originalment eslaves amb aquesta lletra (en diferents idiomes) són exemples d'onomatopeies (com els verbs russos: фукать, фыркать, etc.) o reflecteixen canvis esporàdics de pronunciació: de пв /pv/, en serbi уфати de l'eslau eclesiàstic уповати, de хв /xv/, en búlgar фаля de l'eslau eclesiàstic хвалю, o simplement des de x /x/, en el topònim rus Фили de l'antic nom хилый.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Ф
Caràcter	Ф (majúscula) Unicode: 0424 etiqueta HTML: Ф ф (minúscula) Unicode: 0444 etiqueta HTML: ф
Tipus	lletra ciríl·lica i lletra consonant
Part de	alfabet ciríl·lic, alfabet rus, alfabet ucraïnès i alfabet belarús

Taula de codis

Codificació de caràcters	Tipus	Decimal	Hexadecimal	Octal	Binari
Unicode	majúscula	1060	0424	002044	0000 0100 0010 0100
	minúscula	1092	0444	002104	000 00100 0100 0100
ISO 8859-5	majúscula	196	C4	304	11000100
	minúscula	228	E4	344	1110 0100
KOI 8	majúscula	230	E6	346	1110 0110
	minúscula	198	C6	306	1100 0110
Windows 1251	majúscula	212	D4	324	1101 0100
	minúscula	244	F4	364	1111 0100

Vegeu també

• Alfabet belarús