Ё

Ë, ë (en cursiva Ë, ë) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, setena als alfabets rus i belarús. Va ser inventada el 1783 per Iekaterina Daixkova, fou emprada per primer cop el 1797 per l'historiador i escriptor rus Nikolai Karamzin per reemplaçar la combinació 'io' en alguns casos.^[1]

Ё
Caràcter	Ё (majúscula) Unicode: 0401 etiqueta HTML: Ё ё (minúscula) Unicode: 0451 etiqueta HTML: ё
Tipus	lletra ciríl·lica i lletra vocal
Part de	alfabet ciríl·lic, alfabet rus, alfabet belarús, alfabet rusí, alfabet ciríl·lic del Kazahstan, alfabet del Kirguizistan, alfabet ciríl·lic mongol, alfabet tadjik, alfabet txuvaix i alfabet Udmurt

Ë és idèntica en forma tant a la E ciríl·lica com a la E llatina, tret per la dièresi. Aquest signe diacrític no compleix una funció regular en rus com ho fa en alemany o en francès, i només és emprat per diferenciar aquesta lletra (amb pronunciació: /jo/) de E (amb pronunciació /je/).

S'empra en els idiomes rus, belarús i rutè, igual que en molts dels idiomes del Caucas i túrquics que empren o empraren l'alfabet ciríl·lic, però no en molts dels altres idiomes eslaus, com per exemple el búlgar.

Representa una O iotitzada o palatalitzada (/jo/), tot i així, rere les consonants postalveolars fricatives (ж, ч, ш y щ) es pronuncia /o/. Per exemple, la paraula пошёл /paʃól/. Sempre que aquesta lletra apareix en una paraula, l'accent tònic recau sobre aquesta síl·laba.

Allà on apareix aquest so en rus, es correspon històricament a /je/, un fet que pot veure's en comparar-lo amb altres idiomes eslaus: моё (possessiu neutre de la primera persona del singular en nominatiu i acusatiu inanimat) és moje en polonès.

Tot i que és d'un ús comú des de després de la Segona Guerra Mundial, al rus imprès segueix escrivint-se E a causa de la seva semblança i l'habilitat dels russoparlants de saber, per context, quin so s'està expressant. De mode obligatòria és emprada en diccionaris, llibres i textos per a nens i per a l'aprenentatge del rus com a llengua estrangera. Però el fet és que això genera certa confusió tant als parlants nadius com als no nadius. És quelcom que es veu per exemple a l'hora de fer transcripcions dels noms a altres alfabets. També alguns noms i paraules en rus han canviat a causa d'això. Algunes han reemplaçat Ë per E, i a l'inrevés, E per Ë. En paraules d'origen estranger s'empra Ë únicament en paraules d'origen alemany o hongarès amb ö/ő, com per exemple Gerhard Schröder, el cognom del qual és transliterat en rus com: Шpёдep.

Alguns escriptors russos (com per exemple Aleksandr Soljenitsin) i periòdics sempre publiquen llurs textos emprant la lletra Ë.

En belarús i rutè és incorrecte reemplaçar Ë amb E.

Taula de codis

Codificació de caràcters	Tipus	Decimal	Hexadecimal	Octal	Binari
Unicode	Majúscula	1025	0401	002001	0000 0100 0000 0001
	Minúscula	1105	0451	002121	0000 0100 0101 0001
ISO 8859-5	Majúscula	161	A1	241	1010 0001
	Minúscula	241	F1	361	1111 0001
KOI 8	Majúscula	179	B3	263	1011 0011
	Minúscula	163	A3	243	1010 0011
Windows 1251	Majúscula	168	A8	250	1010 1000
	Minúscula	184	B8	270	1011 1000

Referències

1. В. Т. Чумаков. Ё – седьмая, счастливая буква азбуки (en rus). БСМП «ЭЛЕКС-Альфа».