Omega

L'omega^[1]o l'òmega^{[nota 1]} és la vint-i-quatrena i darrera lletra de l'alfabet grec. S'escriu Ω en majúscula, i ω en minúscula. Fonèticament es pronunciava com una O llarga d'obertura mitjana. El seu nom –o gran, o omega– es contraposa al de la lletra òmicron (ὂμικρόν, o petita), que en grec antic es pronunciava com una o breu tancada. En grec modern, les dues lletres es pronuncien com a o oberta. Aquesta denominació és d'origen medieval: a la Grècia antiga, s'anomenava ō (ὦ) l'omega i ou (οὖ), l'ómicron.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Omega
Caràcter	Ω (majúscula) Unicode: 03A9 Representació TeX: \Omega etiqueta HTML: Ω ω (minúscula) Unicode: 03C9 Representació TeX: \omega etiqueta HTML: ω Ω Unicode: 2126
Tipus	lletra grega
Part de	alfabet grec
< Psi   sampi >

En el sistema de numeració grec té un valor numèric de 800.

Com que és l'última lletra de l'alfabet, pot ser usada per denotar la fi d'alguna cosa, com a antònim d'alfa, que simbolitza el començament. Per exemple, «Jo sóc l'alfa i l'omega, el primer i l'últim, el principi i la fi» (Apocalipsi 22.13).

• Cosmologia: símbol de la proporció entre la densitat mitjana de l'Univers i la densitat crítica. Ω = ρ/ρ_c
• Cristianisme: símbol de la fi. S'utilitza per dir que Déu no en té i per això es presenta el ciri pasqual només amb l'alfa.
• Electrònica: en majúscula, símbol de l'ohm.
• Física: en minúscula és el símbol de la velocitat angular.

Notes

1. Alberich i Ros proposen «òmega», tot apuntant que la grafia sense accent és la més habitual.

Referències

1. «omega». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

Vegeu també

• Alfa i omega

Viccionari