Òscar, Anscari o Ansgari (Amiens, Picardia, 8 de setembre de 801 - Bremen, 3 de febrer de 865) va ser un monjo francès, bisbe d'Hamburg i Bremen i evangelitzador de Dinamarca i Suècia. És venerat com a sant en diverses confessions cristianes.[1]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Plantilla:Infotaula personaAnscari, o
Òscar
Thumb
Escultura al Trostbrücke d'Hamburg, d'E. Peiffer, s. XIX Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 setembre 801 Modifica el valor a Wikidata
Amiens (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 865 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Bremen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRelíquies a la Catedral de Hildesheim i l'església de St. Ansgar (Hamburg) 
Bisbe de Bremen
847 – 3 febrer 865
 Leuderich (en) TradueixRimbert 
Arquebisbe d'Hamburg
831 – 3 febrer 865 – Rimbert 
Diòcesi: Hamburg
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Ducat de Saxònia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbisbe catòlic (831–), missioner (829–831), sacerdot catòlic, escriptor, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióDrogo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
bisbe
CelebracióEsglésia catòlica, Església Ortodoxa, anglicanisme
Canonitzacióca. 867 , Roma nomenat per Nicolau I
Festivitat3 de febrer
IconografiaRobes de bisbe
Patró deDinamarca; diòcesi d'Hamburg
Tanca

Biografia

Nascut a Amiens, va quedar orfe de petit i va entrar a l'abadia de Corbie, on fou educat. Segons la tradició transmesa a la Vita Ansgarii [2]medieval, una visió que va tenir de la seva mare al cel, va fer que canviés la seva actitud, fins llavors negativa, envers la vida religiosa i l'espiritualitat.[3] A Corbie, va fer-se monjo. En aquells moments, es donava per acabada la cristianització de Saxònia, i els esforços d'evangelització es van dirigir cap a les terres del nord. En 826 va ser el primer a anar, amb altres monjos, a Jutlàndia (Dinamarca) per evangelitzar la població, i van batejar el rei Harald Klak dels juts. Va tornar-ne dos anys després, possiblement perquè el rei va ser deposat. El 822, va ser enviat com a abat a la nova fundació de Corvey a Westfàlia, monestir dependent de Corbie.

El 829, cridat pel rei Björn dels suecs, va anar a Björkö, vora el llac Mälaren, per predicar entre aquest poble, romanent-hi durant sis mesos acompanyat del frare Witmar. Hi organitzà una comunitat i tornà a Worms, a la cort imperial, en 831.[4]

Va ser elegit arquebisbe d'Hamburg el 831 i va rebre el pal·li a Roma, directament del papa Gregori IV, de qui fou llegat apostòlic per a Suècia i Dinamarca. Era un nou arquebisbat que comprenia les diòcesis de Bremen i Verden, amb el dret a enviar missions a les terres septentrionals i a nomenar-ne bisbes. Es va acordar amb l'arquebisbe Ebó de Reims que aquest continués tenint el dret de nomenar els bisbes a Suècia. Òscar va dedicar-se al territori hamburguès, on encara hi havia poques esglésies i hi fundà un monestir i una escola on es formarien els missioners per a Dinamarca, amb pocs resultats reals.

En morir Lluís el Pietós en 840, l'imperi es dividí i Òscar va perdre l'abadia de Turholt.[5] El 845 els danesos van atacar sobtadament Hamburg, destruint les esglésies i els llibres litúrgics i fent que la restauració de la diòcesi fos inviable. El rei Lluís el Germànic li atorgà llavors la diòcesi vacant de Bremen, on residí des del 848, i fent-la seu de l'arquebisbat d'Hamburg. La unió de les dues diòcesis, malgrat les protestes del bisbe de Colònia, de qui depenia fins llavors Bremen, va ser aprovada pel papa Nicolau I en 864.

Òscar continuà la missió a les terres del nord; la guerra civil entre els danesos va fer que s'establissin de nou relacions entre el bisbe i els reis Horik el Vell i el seu fill Horik II, que li donaran suport i reconegueren el crisitianisme com un religió tolerada al seu regne, permetent la construcció de l'església de Sleswick. A Suècia va anar-hi personalment entre el 848 i el 850, i tornant-hi el 854, trobant bona disposició a acceptar el cristianisme. Alguns suecs convertits van atribuir a la nova fe el fet d'haver derrotat els de Curlàndia, la qual cosa va contribuir a fer que el territori s'anés cristianitzant.

Òscar passà els últims anys de la seva vida a Bremen, on morí el 865.[6]

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.